Aquest texte s’ha extret digitalment de la publicació “CRONOLOGIA HISTÓRICA DE L’ASIL BUSQUETS FUNDACIÓ BUSQUETS” del 1999, escrit per Joan Antoni Pujals i Vallhonrat, la qual es pot descarregar l’original en pdf en aquest enllaç:
Joan Antoni Pujals i Vallhonrat
CRONOLOGIA HISTÓRICA DE L’ASIL BUSQUETS FUNDACIÓ BUSQUETS
FUNDACIÓ BUSQUETS
Terrassa
1999
Edició patrocinada per l’INSTITUT INDUSTRIAL DE TERRASSA
© Joan Antoni Pujáis i Vallhonrat President de la Fundado Busquets
la. Edició: juny 1999
Tiratge: 550 exemplars
Fundado Busquets. Vinyals, 61. Terrassa.
Dipósit Legal: B-26.799 – 1999
Imprés a ELECÉ, Arts Gráfiques. Gasómetre, 97. Terrassa
Arxiu Tobella Instituí Industrial Rafael Comas Fotos Francino Arxiu Baltasar Ragón Parroquia del Sant Esperit M. Carme Boada Jeroni Font Casals
que Fian col·laborat perqué aquesta publicació vegi la llum.
Em plau, com a President de l’Institut Industrial de Terrassa, oferir una aportació més a la celebració deis 125 anys de la fundado de l’Entitat ja que, a la vegada, es compleixen els 50 anys de l’edificació del Pavelló Alfons Sala de l’Asil Fundació Busquéis, al qual l’Institut Industrial dona el suport més important. L’Institut Industrial vol costejar aquesta «Cronología histórica» per donar a conéixer a la ciutat les diferents vicissi-tuds passades per l’Asil-Fundació Busquets, que l’any 2003 fará els 100 anys de la seva existencia.
Del si de l’Institut sorgí la Cambra de Comerq i d’Indústria, la Cambra de la Propietat, l’Acondicionamiento Tarrasense, l’Escola d’Enginyeria Técnica i Superior, la CECOT, la portada d’aigua a Terrassa, la Mutua de Terrassa i d’altres, per no fer més llarga la llista, buscant dotar Terrassa de les Institucions necessáries per al desenvolupament social, industrial i económic. L’obra d’aquells empresaris, preferentment téxtils, no hauria estat completa si no hi hagués hagut l’ajuda a centres d’ensenyament social com els carmelitans i els salesians i a centres benéfics com l’Asil Busquets -avui Fundació Busquéis-,
No és una casualitat que el fundador de l’Asil, Salvador Busquets i Soler, fos un industrial textil, i també ho eren les persones que, mort el fundador, crearen l’Asil i formaren les successives juntes segons les seves indicacions,- foren homes que, a més d’alqar la seva industria, tingueren sempre present la doctrina social de l’Església en el desenvolupament industrial de la ciutat perqué eren conscients de la seva responsabilitat.
Si bé l’Institut Industrial sempre ha ajudat en tots conceptes l’Asil Busquéis – Fundació Busquéis, l’aportació més important fou la creació del Pavelló Alfons Sala, que ha permés un desenvolupament general molí important en la tasca benéfica de la Fundació Busquets, i d’aixó Flnstitut Industrial de Terrassa i els seus socis n’estan orgullosos.
Les plaques de marbre on figuren gravats tots els socis de l’Institut d’aquells anys, que está col-locada en el vestíbul de l’entrada del carrer de Vinyals de l’Asil – Fundació Busquets, ha estat i será testimoni de l’afecte a la Institució benéfica de l’Institut Industrial de Terrassa, que avui, en aquesta publicació, dona a conéixer la seva historia per a orgull deis terrassencs i satisfacció d’haver donat ajuda a moltes persones en moments difícils de la seva existéncia.
EUSEBI CIMA I MOLLET
President de l’Institut Industrial de Terrassa
El contingut d’aquest opuscle no pretén ser qualificat amb l’impor-tant nom ¿’«Historia»,- a més, la seva lectura tampoc no és amena ni distreta sois vol ser el testimoni de 1’esforq d’uns terrassencs i de les Germanes de la Caritat, el resultat del qual, al llarg deis temps, ha estat la gran ajuda, prestada desinteressadament, a moltes famílies i persones individuáis amb problemes diferents.
El relat es pot ampliar i profunditzar. Espero, dones, que en un esdevenidor algún publicista o historiador el faci més complet.
Aquest opuscle sois descriu cronológicament la successió d’uns fets en els quals es veu com, pas a pas, es crea, s’ampliá i s’actualitzá l’Asil Busquéis, avui Fundació Busquéis.
Alguns relats podrien ser més breus, pero aixó podría desfigurar el valor de l’afany que hi posaren els creadors i continuadors ¿’aquesta obra social i benéfica. També s’han reproduit íntegrament molts documents perqué s’hi veiés l’abast del seu contingut.
Agraírn a Instituí Industrial de Terrassa que hagi patrocinat la publicació d’aquest opuscle amb motiu de celebrar els 125 anys de la seva fundació, perqué permet donar a conéixer l’obra social i benéfica de l’Asil-Fundació Busquets, i ho fa, precisament, en complir-se el
cinquantenari de l’edificació del pavelló Alfons Sala, que costejá també, en una part molt important, l’Institut Industrial, pavelló que tant ha facilitat la tasca humanitaria i caritativa de Tactual Fundació Busquéis.
Terrassa desembre de 1998.
JOAN A. PUJALS I VALLHONRAT
President Fundació Busquéis
L’Asil Busquéis – Fundació Busquéis
Que la seva missió social i benéfica segueixi fruint
SUMARI
CAPÍTOL Pag.
I Qui era Salvador Busquéis…………………. 17
II El testament de Salvador Busquéis………….. 21
III Els inicis 1901 – 1902 …………………… 29
creado de l’Asil
primera junta
la casa pairal deis Busquéis
IV Comenqa l’obra 1903 – 1922 ……………….. 37
primera ubicació de l’Asil
arribada de les Germanes de la Caritat entrada deis asilats
compra del solar per al nou emplaqament
comenqa Tedificació
inauguració de l’edifici
l’Asil, qualificat de beneficencia particular
dificultats económiques
“La Gota de Leche”
V Creixenqa 1923 – 1936 ……………………….. 61
menjadors per ais necessitats la “Bona Guarda” i la “Gota de Leche” ampliació deis fins de l’Asil l’Ajuntament renuncia a la “Gota de Leche” construcció de la “Bona Guarda” guerra civil, paralització d’activitats
IV Restabliment 1939 – 1944 ………………………… 81
primera reunió després de la guerra civil estat de l’edifici
problemes amb els acollits interns
entrada d’asilats
necessitat de un nou pavelló
VII Pavelló Alfons Sala 1945 – 1951 ………………. 89
comenqa la construcció del nou pavelló
canvi de nom de la Institució inaugurado del pavelló
aportació de Mutua de Terrassa i de l’Institut industrial ingrés deis nens de l’Hospital a la Fundació
VIII Adaptació ais nous temps 1952 – 1998 ………….. 107
ampliado de la “Bona Guarda”
cinquantenari de la Fundació Medalla de Plata de la Ciutat ajuda a les riades de 1962 remodelació del pis de les Germanes nous estatuís
el Prior del St.Esperit renuncia a la presidencia reconversió de les sales en habitatges venda d una part del solar servéis actuáis que presta la Fundació
Les Germanes de la caritat de Sant Vicenq de Paül. 1 32 Juntes directives……………………………….. 133
CAPÍTOL I
QUI ERA SALVADOR BUSQUETS
És convenient que abans d’endinsar-nos en l’obra de la Fundació Busquéis (abans Asil Busquéis) coneguem qui era Salvador Busquéis i Soler. Encara que resumida, ja que per conéixer-lo a fons s’hauria de fer un llibre, i no seria pas petit, la versió que segueix a continuació és suficient per conéixer aquest extraordinari terrassenc.
A Salvador Busquéis i Soler, li correspon a bastament el títol de Gran Patrici. Aquest terrassenc fill d’un fabricant de teixits nasqué el 9 de marq de l’any 1839 en la casa Pairal deis Busquéis, al carrer Cremat, i morí l’any 1901.
F3ome d’un gran cor i duna profunda formació literaria, es dedica amb preferencia, des de la seva joventut, a l’estudi de les qüestions económico-socials, s’interessá eficaqment en favor de la classe obrera i deixá constancia d’aquestes accions en algunes publicacions i diverses obres practiques de sana sociología.
Aquests treballs, els exercia talment com un apostolat i amb aquest fi popularitzá les opinions deis grans pensadors referents a l’etern intent d’harmonitzar el capital i el treball.
Seguint tan benéfics principis, el Sr. Busquéis fou, a més d’un constant propagandista, un entusiasta practicant de les teories contingudes
en l’Encíclica “Rerum Novarum” del Papa Lleó XIII. Així, dones, fou un deis iniciadors, i sens dubte el principal propulsor, de la fundado en aquesta Ciutat duna cooperativa dedicada a l’elaboració de pa ,- fou soci fundador del “Sindicato Agrícola de Terrassa y Comarca”, organisme social que cuidava de proveir els seus associats d’adobs, llavors i estris de pagés ,-organitzá torns per al cultiu de les terres i els casos de malaltia de l’agricultor i inicia la construcció de cases económiques destinades a l’obrer, tenint en compte les degudes condicions higieniques ( neix, així, la barriada obrera coneguda amb el nom de Passatge Obrer), i col-labora personalment i económicament en tots els organismes de carácter social i benéfic que es desenrotllaven a Terrassa.
Obeint a impulsos més elevats, projectá la creació d’un bañe agrari, els estudis del qual havia presentat en congressos i assemblees agráries, així com presta suport a altres organismes de carácter social que a Terrassa tingueren iniciació, en alguns casos implantáis en fábriques o tallers. Les seves campanyes, inspirades per l’altruisme, foren en diferents ocasions resumides per la premsa local i la de províncies, cosa que constituí un orgull per a la ciutat de Terrassa.
Prengué part en diversos congressos católics, no sois a Catalunya sino a Espanya i a altres nacions. Cal remarcar el seu treball publicat l’any 1893, anomenat “Programa de reformes socials i económiques, basat en l’Encíclica DE CONDITIONE SPIFICUM”, el qual ja havia estat presentat al Congrés católic que tingué lloc a Sevilla l’any 1.892.
Al 1892 Salvador Busquéis fou elegit regidor i la seva actuació li va valdré el públic aplaudiment i el de la premsa, que s’expressá de la següent forma :
“Aplaudimos los esfuerzos del Concejal Sr. Busquets, cuya actividad y probidad le son reconocidas y le constituyen el paladín perfecto de las buenas causas cuando la pasión política y el deseo de halagar invaden otras esferas. Dígase lo que se quiera, en este punto,el Sr. Busquets ha estado en lo firme, y tales ejemplos de independencia y de amor a la verdad y a la rectitud son dignos de loar, por obedecer a altas miras y no a camarillas locales”.
Fou també un deis fundadors de la societat “EL AMIGO DEL ENFERMO”, creada per a la construcció de la casa-residencia de les Germanes Josefines (del carrer Concili Egarenc), dedicada a la cura i
vetlla domiciliaria deis malalts, i que continua avui en l’atenció de la vellesa.
En 1901 morí Salvador Busquéis i Soler i al seu enterrament hi concorregué un nombrós acompanya-ment, la majoria de classe obrera, que així volgué expressar al Sr.Busquéis el reconeixement a qui tant havia lluitat a favor seu. El féretre fou conduit per 6 obrers, que es rellevaren fins al cementiri.
El seu testament fou una continuació de l’actuació portada en vida, ja que consigna diferents llegáis i, entre ells, una quantitat per a la formació d’un organisme on poguessin recollir-se les criatures durant les hores en qué les seves mares haguessin d’estar treballant ¡ designa, per complir aquest objectiu, un Patronat de persones que portessin a terme l’obra apuntada peí testador, els quals crearen l’organisme social “Asilo Busquéis”, que, més tard, en 1.951, donada l’extensió d’activitats que aquest organisme agafá, canviá el nom peí de “Fundado Busquets”, i que continua com a missió primera l’assisténcia ais nens manada peí seu fundador.
El record de la Ciutat a Salvador Busquets per tants rellevants qualitats i servéis ha quedat perpetuat no sois per la Fundació que llega, sino també per haver-se donat el seu nom a un carrer de la nostra Ciutat ¡ i, amb motiu de les Noces d’Or de la Fundació, l’Excel lentíssim Ajuntament de Terrassa concedía la Medalla de Plata de la Ciutat a aquesta benéfica Institució. També el fará sempre present un bust en els jardins d’aquesta Fundació.
Salvador Busquéis i Soler
CAPÍTOL II
EL TESTAMENT DEL SR . SALVADOR BUSQUETS
Cree interessant reproduir íntegrament el Testament del Sr. Busquéis, i el Codicil ; ambdós foren fets davant del notari que fou de Terrassa En Doménec Ventalló i Homs, el 15 de febrer de 1901 i el 29 d’abril del mateix any. L’l de maig d’aquest mateix any té lloc la mort de Salvador Busquéis.
Dic que ho cree interessant perqué en el Testament i el Codicil es reflecteix la cura que posa en les seves disposicions, assenyalant el més mínim detall.
Per aixó el millor és reproduir-los íntegrament.
Núms.83 i 220
NOTARIA DE FRANCESC DE P. BADIA I TOBELLA
ESCRIPTURA DE Testament atorgada per
En Salvador Busquéis i Soler davant del Notari que fou de Terrassa
En Doménech Ventalló i H om s
Terrassa, a 15 de Febrer de 1901.
= = = Número ochenta y tres = = =
En el nombre de Dios : Yo, Salvador Busquéis y Soler, propietario, soltero, de sesenta y un años de edad, natural de Terrassa, provincia de Barcelona y vecino de San Pedro de Terrassa, hijo legítimo de Don Pablo Busquéis y Barata y Doña Ana Soler y Vinyals, consortes difuntos con cédula personal de novena clase, que exhibo al Notario autorizante, expedida en dicho pueblo bajo el número tres mil cuatro con fecha veinte y siete de Noviembre último, hallándome enfermo, al parecer de alguna gravedad, pero por la gracia del Señor con firme memoria, clara palabra y en el libre uso de mis facultades intelectuales y sentidos, deseando ordenar la sucesión a mis bienes para después de mi muerte, “otorgo éste mi testamento, del cual nombro albaceas a mis amigos Don Gaspar Armengol y Taló y Don Francisco Comas y Singla y a los Señores Presidente, Vicepresidente, Tesorero, Contador, Secretario y Vicesecretario, que en el día son o en lo sucesivo serán de la Asociación denominada “El Amigo del Enfermo” de esta ciudad, a quienes, o sea a la mayoría de ellos, faculto ampliamente para cumplir y ejecutar lo que paso a disponer.
Primeramente quiero que si alguna deuda dejare en el dia de mi fallecimiento sea breve y extrajudicialmente satisfecha, constando empero su certeza y legitimidad.
Declaro que profeso la Religión Católica, Apostólica Romana, en cuyo seno he vivido y quiero morir.
Ordeno que mi cadáver sea llevado en andas como se hacía antiguamente y sepultado en el nicho que poseo en el Cementerio católico de esta ciudad y que había pertenecido a Salvador Sagan ,- que en sufragio de mi alma se me hagan celebrar un oficio con asistencia de doce sacerdotes en el día de mi entierro, o en el más inmediato posible y mil misas rezadas de limosna dos pesetas cada una, a la posible brevedad, y que por mis albaceas se entreguen cinco pesetas a cada uno de los doce hombres que hayan conducido mi cadáver.
Además quiero que cada año al cumplir el aniversario de mi fallecimiento se me haga celebrar una misa rezada en sufragio de mi alma y otra misa en sufragio del alma de Don Salvador Sagan en el dia veinte y tres de Diciembre de cada año.
Lego a mi sirvienta Francisca Bonastre y Torras todos los muebles, ropas y enseres que constituyan el ajuar de mi casa-habitación, excepto las sillas y armarios y el secreter de nogal que en ella existen y los libros, folletos y demás impresos de mis armarios-librerías. Lego también a mi dicha sirvienta Francisca Bonastre y Torras la pensión vitalicia de dos pesetas diarias, pagadera por semestres vencidos en el domicilio de la pensionista mientras no lo tenga fuera de esta ciudad, en monedas de plata excluso todo papel creado o creadero, sin deducción ni descuento por razón de impuestos ni otro concepto alguno.
Lego a mi amigo Don Gaspar Armengol y Taló la suma de dos mil quinientas pesetas en metálico.
Lego otras dos mil quinientas pesetas a mi sobrino Don Luis Ferrer y Busquéis, condonándole además las dos mil quinientas pesetas que le presté, según documento que me tiene firmado.
Lego dos mil quinientas pesetas, en metálico, a mi sobrina Anita Busquéis Figueras.
Lego otras dos mil quinientas pesetas, además de las que ya tengo suscritas, a la referida asociación “El Amigo del Enfermo” de esta ciudad para que las inviertan en la construcción del proyectado edificio o morada albergue de las FJermanas Siervas de San José, de esta ciudad.
De todos mis restantes bienes, muebles e inmuebles, derechos, créditos y acciones, presentes y futuros, instituyo herederos universales a mis arriba nombrados albaceas para que se incorporen de mis bienes y los apliquen a la erección y sostenimiento de un Asilo para el cuidado de los niños de uno y otro sexo de las clases obreras y desvalidas de esta ciudad y de inválidos del trabajo a cargo de las FJermanas de la Caridad de San Vicente de Paúl, siendo mi deseo que a dicho efecto se adquiera, a ser posible, la casa solariega de la calle Quemada que fué de mis antepasados, y si para ello hubiese dificultades insuperables ajuicio de la mayoría de mis albaceas, se adquiera cualquier otra finca de esta ciudad que tenga condiciones a propósito, también a juicio de mis alba-ceas, para el objeto indicado. Además es mi voluntad que la casa que poseo en la Plaza Mayor de esta ciudad, señalada con el número cuatro,
la destinen mis albaceas a Escuela de Artes y Oficios o a cualquiera otra de carácter industrial o comercial a su prudente arbitrio, reservando uno de los locales o dependencias a dicha casa para biblioteca popular a la que servirán de base mis armarios-librerías que deseo se destinen a dicho objeto, y que a expensas de mis bienes se impriman mil ejemplares de un trabajo que presenté al Congreso Católico de Burgos y que tengo ya aprobado por el Censor eclesiástico de esta Diócesis, Doctor Don Eduardo Maria Vilarrassa.
Prohíbo la prevención e instrucción del expediente o juicio de testamentaría y toda intervención de la Autoridad judicial en mis bienes, pues quiero que el inventario y cualquiera valoración, liquidación o división que acaso deba hacerse se practique extrajudicialmente, aunque interesen menores, ausentes o incapacitados y para que esta prohibición sea eficaz, faculto ampliamente a mis nombrados albaceas para resolver por mayoría de votos todas las cuestiones a que la testamentaría pudiese dar lugar.
Este es mi testamento que quiero valga por tal, por codicilo o por aquella otra especie de última disposición que mejor en derecho pueda valer, con el que revoco los demás actos de última voluntad por mí otorgados con anterioridad, especialmente el testamento que hice ante el suscrito Notario a los catorce de Marzo de mil ochocientos noventa y cinco y los dos codicilos que a él se refieren, pues quiero que el presente a todos prevalezca.
Hecho fué el presente testamento en un cuarto de la casa-habitación del testador, sito en la calle de la Cruz de la ciudad de Terrasa, señalada con el número cincuenta y ocho, a las once horas quince minutos (once y cuarto de la mañana) del dia quince de Febrero de mil novecientos uno, siendo testigos instrumentales de este acto al efecto el mismo testador llamados y rogados, Don Miguel Fargas y Valí y Don José Perarnau Porrera, ambos de esta vecindad.
Yo, el infrascrito Don Domingo Ventalló y Homs, abogado, Notario del Ilustre Colegio Territorial de Barcelona, con residencia en la presente ciudad, doy fe de conocer al testador, el cual afirma tener y a mi juicio tiene la capacidad legal necesaria para este acto, e igualmente doy fe de ser su posición y vecindad las antedichas, de haber leído al mismo y testigos referidos este testamento íntegro, a su elección, después de advertidos de su derecho de leerlo por sí mismos, al que han renunciado
y de que el testador firma de propia mano junto con los citados testigos. = Salvador Busquéis Soler = Miguel Fargas = José Perarnau = Signado = Domingo Ventalló = rubricado =
CODICILO
= = = Número doscientos veinte = = =
En la ciudad de Terrassa, a las cuatro horas y cuarenta y cinco minutos (cinco menos cuarto de la tarde) del dia veinte y nueve de Abril de mil novecientos uno.
Ante mí, Don Domingo Ventalló y Homs, Abogado, Notario del Ilustre Colegio Territorial de Barcelona, con residencia en la presente ciudad y los testigos que al final se nombrarán, comparece Don Salvador Busquéis y Soler, propietario, soltero, de sesenta y un años de edad, natural de Terrassa, provincia de Barcelona y vecino de San Pedro de Terrassa, hijo legítimo de D. Pablo Busquéis y Barata y Doña Ana Soler y Vinyals, consortes difuntos, según su cédula personal de novena clase, que exhibe, expedida en dicho pueblo, bajo el número tres mil cuatro, en veinte y siete de Noviembre último, y teniendo, a mi juicio, la capacidad legal necesaria para este acto, dice : Que deseando variar algunas cosas del testamento nuncupativo que otorgó ante el suscrito Notario a los quince de Febrero del corriente año, otorga el presente codicilo en los términos siguientes :
Revoco el legado de la pensión vitalicia de dos pesetas diarias que hice a mi sirvienta Francisca Bonastre y Torras
Lego a mi dicha sirvienta Francisca Bonastre y Torras la suma de siete mil quinientas pesetas en metálico y además la casa que poseo en la calle Quemada, de esta ciudad, señalada con el número veinte.
Quiero que los legados de cantidad por mí dispuestos en el precalendado testamento y en este codicilo no deban ser satisfechos hasta después de transcurrido un año de mi fallecimiento.
Lego a Antonio Martí y Arisó, labrador, vecino de esta ciudad, marido de la nombrada Francisca Bonastre, las dos piezas de tierra viña que poseo en el término de San Pedro de Terrassa y partida llamada “Pía de can Roca”, que si bien constan inscritas en el Registro de la Pro-
piedad como formando dos fincas independientes por ser de distinta procedencia, no obstante se hallan unidas la una con la otra por ser colindantes.
Quiero que por mis albaceas se hagan imprimir, a expensas de mis bienes, cuatrocientos ejemplares de la Memoria que presenté al certamen del Ateneo Tarrasense titulada “Medios para armonizar el capital y el trabajo” y que fué premiada con “Mención honorífica” en dicho certamen.
Declaro es mi voluntad que se exceptúe también la mesa escritorio de nogal que poseo del legado que del ajuar de mi casa-habitación hice a Francisca Bonastre pues deseo se destine a la proyectada biblioteca popular de que hice mención en dicho testamento si mis alba-ceas no hallan en ello inconveniente alguno ¡ y que la Asociación a que se refiere el propio testamento no se denomine “El Amigo del Enfermo” sino “Los Amigos del Enfermo”.
Confirmo en todo lo demás mi dicho testamento.
Así lo dijo y otorga el Señor codicilante y lo firma junto con los testigos instrumentales de este acto, que lo son Don Pedro Puig y Vilá y Don José Perarnau y Porrera, ambos vecinos de esta ciudad, a quienes y al Señor otorgante he leído este codicilo íntegro, a su elección*, advertidos de su derecho de leerlo por sí mismos, al que han renunciado. De todo lo cual y del conocimiento, posición y vecindad del Señor codicilante, yo, el suscrito Notario doy fe. = Salvador Busquéis = Pedro Puig = José Perarnau = Signado = Domingo Ventalló = rubricado.
LA CASA DE LA PLAQA MAJOR (AVU1 PLAgA VELLA)
Abans d’iniciar-nos en com va ésser la Fundado del “Asilo Busquéis” parlem d’aquesta casa. Recordem que el Sr. Busquéis en el seu testament diu :
“Además, es mi voluntad que la casa que poseo en la Plaza Mayor de esta ciudad, señalada con el número 4, la destinen mis alba-ceas a Escuela de Artes y Oficios o a cualquier otra de carácter industrial o comercial a su prudente arbitrio, reservando uno de los locales o de-
pendencias de dicha casa para biblioteca popular a la que servirán de base mis armarios-librerías, que deseo se destinen a dicho objeto”.
Aquest apartat no es complí perqué, peí que fa a l’Escola d’Arts i Oficis, ja sen va crear una, i peí que fa a la biblioteca, sorgí la Soler i Palet. Tingueren lloc altres alternatives amb diferents estaments oficiáis i cap d’aquestes no arriba a bon port. Finalment, ja acabada la guerra civil, la casa fou veñuda per fer noves millores de l’Asil Busquéis.
Com sigui que és una qüestió aliena a la creació de l’Asil Busquéis, en aquest text no es parla de les vicissituds, que foren moltes.
CAPÍTOL III
ELS INICIS
Aclariments previs
• “Albacea” és en caíala “marmessor”, o sia la persona encarregada peí testador per fer complir les seves voluntats. En el nostre cas es confonen moltes vegades “albaceazgo” i Junta perqué, per nosaltres, és el mateix.
• En el concepte del Sr. Busquéis, propi d’aquella época, un asilat és una persona que entra al matí a la Institució i en surt a la tarda. Es alio que avui se’n diu “guardería”. O sia, que no s’hi queda a sopar ni a dormir.
Aclarits aquests conceptes, comencem la narrado.
El 12 de juliol de 1901, en el despatx del notari Domingo Ventalló, els marmessors del Sr. Salvador Busquéis es reuniren per tal d’iniciar les gestions per a la creació de l’Asil que el Sr. Busquéis esmenta en el seu testament.
En aquesta reunió els marmessors designen el Sr. Joan Marcet Palet tresorer deis fons de la marmessoria i es donen poders ais senyors Gaspar Armengol Taló, Francesc Comas Singla i Joan Fontanals per fer determináis actes d’administració deis béns de la marmessoria i poder
completar l’organització. Nomenaren President de la marmessoria el Rvd. Prior de la Parroquia del St. Esperit, Dr. Josep O. Roig, perqué ho és també del “Amigo del Enfermo”, i també seria el dipositari de tots els documents de la marmessoria, i es nomena secretari el Sr. Frederic Albiñana, i Vocals, els senyors Sr. Josep Garcia EJumet i Josep Marcet Poal, tots ells molt coneguts en la historia de Terrassa.
Composta ja la Junta, i amb el desig de formalitzar al més aviat possible la creació de FAsil, es reunien el dia 5 de cada mes a les set de la tarda a la Casa Prioral.
Com que la Junta volia teñir les coses molt clares, a causa de les possibles diferencies de criteris deis constituents, en les actes de cada reunió hi constarien els assistents, i els no assistents estaven obligáis a firmar en cada acta el següent: “Me adhiero a lo acordado”, o en negatiu si així ho volien.
Certament que ais iniciadors els preocupaven els diners heretats del Sr. Busquéis. Per aixó acordaren que el Sr. Joan Marcet, banquer de professió, exercís de tresorer i tots els fons estarien dipositats en el seu bañe en un compte corrent i en les mateixes condicions que els deis altres comptecorrentistes del seu bañe.
Iniciaren les actuacions posant-se en contacte amb la societat Roca i Marinello en Cia., de la qual el Sr. Busquéis era soci comandatari, per tal de treure de la societat els diners i utilitzar-los per a complir la voluntat del testador. La comissió encarregada de fer aquesta separació era formada pels senyors Joan Fontanals, Feo. Comas i Gaspar Armengol i els components de la sociedad Roca i Marinello en Cia. Després de diverses propostes, al final acordaren sortir de la societat i pactaren que, un cop fixat el capital del Sr. Busquets dins la societat, s’entregaria en metál-lic i en nou terminis iguals, un cada any, amb facultat de poder-ios anticipar, i el deute pagaría el 6 % d’interés.
Recordem que el Sr.Salvador Busquets havia dit, en el seu testament, que desitjava que la seva casa del carrer Cremat, que també ho fou deis seus avantpassats, fos el lloc de FAsil. Els marmessors es posaren en contacte amb el Sr. Ramón Busquets, germá de Salvador Busquets, per a la compra d’aquesta casa, i l’octubre de 1901 els demana per la casa 125.000 pessetes.
L’oferta és considerada molt exagerada,- no obstant aixó, es contesta dient que, abans duna decisió, la casa havia de ser visitada per
PRIMERA JUNTA
Joan Fontanals Boaáa
Josep García Humet
Josep Oriol Roig
Joan Marcet Palet
Josep Marcet Poal
Francesc Comas Singla
Frederic Albiñana Domingo
Gaspar Armengol Taló
Miquel Marcet / Arxiu Tobella
la Superiora de l’Orde que l’havia d’ocupar, per si reunía les condicions per a aquell fi, i llavors es decidiría en conseqüéncia.
Bo és també conéixer que l’inventari deis Béns del Sr. Busquéis va costar, entre quotes i honoraris, a l’Estat la quantitat de 6.816’41 pessetes
Els components de la Junta reuneixen els diners deixats peí Sr. Busquéis i posen a subhasta un terreny. Paguen també els deutes deixats i amb aquests complimenten els llegats com el de l’Associació “Amigo del Enfermo”. Així va creixent el capital per crear l’Asil demanat peí Sr. Busquéis.
La qüestió de la ubicació de l’Asil preocupa els marmessors, pero la xifra demanada per la casa pairal deis Busquets es creu excessiva, i es demana a l’arquitecte Lluís Muncunill i al Sr. Pelegrí Matalonga una valoració de la casa del carrer Cremat, així com una valoració del cost per fer-la apta al fi a qué va destinada, un asil.
La valoració que feren d’aquella casa, propietat del Sr. Ramón Busquéis, fou de 40.000 pessetes si el solar arribava a l’extrem del carrer de Villanueva, i de 55.000 si es completava fins al carrer de la Unió.
L’import del crédit que la marmessoria valora de la finca era de 18.437 pessetes i eren sobre la casa i el solar fins al carrer de la Unió i, de 15.865 pessetes per a la resta de la finca, sumant en conjunt 34.302 pessetes, i la quantia de qué disposava en aquell moment la marmessoria era de 200.000 pessetes. Quant a les obres a fer-hi per utilitzar-la, l’import era de 15 a 20.000 pessetes
Com siguí que la voluntat de tots els membres de la Junta era que l’Asil es fes en la casa Pairal deis Busquets, acordaren manifestar al fill polític del Sr. Ramón Busquets, el Sr. Francisco Ferrer, mitjanqant el següent escrit amb data 4 de gener de 1902, entre altres coses el següent :
“Que los albaceas entienden que no es lo más adecuado el objeto de la fundación la adquisición de la casa solariega de Busquets , no obstante, deseando conciliar los deseos manifestados por D. Salvador con los intereses de su hermano Ramón y creyendo poder salvar, bajo tal concepto, los deberes de albaceas, acuerdan ofrecer a D. Ramón Busquets la adquisición de la indicada finca por la cantidad en que ha sido tasada por los peritos al objeto enviados, o sea cuarenta mil pessetes, comprendiendo la casa y solar hasta el extremo de la calle Villanueva.”
Aquest escrit és contestat peí Sr. Francisco Ferrer Casagemas, amb data 22 de gener de 1902, el qual, després d’algunes consideracions
encaminades a demostrar el major valor de la finca, diu:
“Los Señores albaceas conocen a mayor abundamiento la precisión en que me encuentro de cambiar la máquina de vapor y los gastos que tal cambio representa.
Por ello y no por gusto, sino por necesidad, me hallo en el caso de fijar, como precio de la casa, el de 55.000 pesetas esperando que el Albacenazgo, haciéndose cargo de lo expuesto, y con su buena voluntad a la familia Busquéis, por mí siempre reconocida, aceptará dicho precio.
En estos términos mego a Vd. se sirva tener por contestada la proposición de compra, aceptando la misma, modificando sólo el precio.
Els marmessors, vist que no hi poden accedir ja que consideren que es perjudicaría económicament el capital destinat a la fundado de l’Asil, desestimen la proposició del Sr. Ferrer i autoritzen el Sr. Prior i, en el seu defecte, el Sr. Joan Fontanals perqué expliquin al Sr.Ferrer la seva resolució i li donin opció a acceptar un augment fins a 45.000 pessetes com a máxim.
La contestació al Sr.Ferrer fou positiva. Acceptava, pero demanava que se li donés l’espai de terreny del carrer Villanueva, dins la finca, que forma part del solar valorat. Llavors els marmessors acorden no acceptar la proposta perqué consideren que aquell tros de terreny és imprescindible i també perqué no té sortida al carrer de Villanueva.
Els marmessors volen donar sortida a aquesta qüestió amb ganes de complaure el desig de Salvador Busquéis i, buscant una solució, proposen al Sr. Ferrer, al marq de 1902, l’adquisició de tota la finca peí valor ja peritat de 60.000 pessetes.
Un mes després de 1 ultima proposta, contesta el Sr. Ramón Busquets manifestant que accepta la primera oferta que se li va fer, o sigui que la marmessoria adquireixi la casa i el solar per 45.000 pessetes fins a l’extrem del carrer de Villanueva, pero se li diu que ha de descomptar les 1 8.433 pessetes que ja són de la marmessoria (o sigui, la part proporcional de la propietat del Sr. Salvador Busquets) i que la finca quedi lliure de tot gravamen ,- que la titulado sigui totalment legal i que, en l’escriptura de compra, hi constin els restants crédits propietat de la marmessoria, que graven els béns de D. Ramón Busquets. 1 que també figurín en l’escriptura els interessos que devengaran aquests crédits, així com els terminis en qué s’hauran de fer efectius.
Som al mes d’agost i l’apoderat del Sr. Ramón Busquets, el Sr. Francisco Ferrer, no diu res, cosa que fa que novament se li insisteixi per tal de donar solució a l’assumpte.
Som al mes d’octubre de 1902, i encara no se sap res de la proposta de compra, feta al Sr. Ramón Busquets, de la casa del carrer Cremat. L’advocat Joan Salas veu també complicat l’assumpte, per la qual cosa la marmessoria comunica al Sr. Francisco Ferrer, apoderat del Sr. Ramón Busquets, que es dona per acabat el compromís de la compra de la finca.
Es al marq de 1902 quan, amb ganes d’obrir com més aviat millor aquest asil, la Junta oficia a Madrid a la Superiora de les Filies de la Caritat el desig de fundar un Asil i demanar-li les Germanes per cuidar-lo.
Amb data 9 de maig de 1902 la Visitadora de les Filies de la Caritat, Sor Cayetana de la Sota, contesta a l’oferiment fet, i amb satisfacció accepta cuidar-se de l’Asil i demana que se l’avisi amb prudent antelació per al destí de les Germanes que haurien de cuidar l’Asil a Terrassa.
Vista, dones, aquesta situació creada, i abandonada la idea de posar l’Asil al carrer Cremat, la marmessoria busca una casa on poder posar-hi l’Asil i s’encarrega al Sr. Prior buscar un local adient. Se suggereix que potser un lloc útil podria ser on tenien el col legi les Religioses Carmelites de la Caritat, en la casa de la Sra. Viuda Escursell del carrer de l’Església (lloc on ara hi ha les Germanes “Darderes”)
Es al desembre de 1902 quan la Vda. Escursell accepta la proposta d’arrendament de la casa per a la instal lacio de l’Asil, cosa que es fará si s’obté l’aprovació de les Germanes i de la marmessoria. El Sr. Prior té autorització per firmar el contráete.
El desig del Sr. Salvador Busquets de publicar el seu Treball presentat al Congrés Católic de Burgos es realitza. El desembre de 1 902 dona a la impremía el seu text, amb la qual cosa es compleix la voluntat de l’insigne patrici.
Es possible que els lectors pensin per qué ens hem entretingut tant en l’assumpte del local de la casa Pairal deis Busquets. Aixó ho hem fet perqué es vegi l’escrupolositat deis marmessors a fer el que indica el Sr. Salvador Busquets. Certament que contrasta amb alguns fets d’avui en qué no es té gens en compte la voluntat del testador, pero el cas és que el problema continua.
El juny de 1903 l’assumpte de la casa Pairal deis Busquéis encara és preocupado de la Junta. En aquesta data el Sr. Ramón Busquéis torna a parlar de l’assumpte. La marmessoria respon al Sr. Ramón Busquéis que ell o un representant seu amb poders de socis es reuneixi amb els marmessors, per tal de veure si és possible comprar la casa Busquéis i part deis terrenys del costat.
A l’agost de 1903 encara no hi havia resposta a aquesta
proposició.
Després de molts problemes amb el deute del Sr. Ramón Busquéis per tal que fes efectives les participacions del seu germá, i després de realitzar subhastes i altres trámits per tal de regularitzar la propietat de cada u, el juliol de 1906 es compra la casa Busquéis i es cancel len tots els crédits i hipoteques que hi havia sobre aquesta.
Ja en possessió de la casa, es veu que, per cabuda i higiene, la casa no és apta, per la qual cosa el setembre de 1906 es posa a la venda aquesta casa Pairal deis Busquéis, pero havent solucionat els deutes que la familia de Salvador Busquéis tenia amb l’Asil.
CAPÍTOL IV
COMENÇA L’OBRA
El President de l’Asil, junt amb el Sr. Joan Marcet, visiten la viuda Escursell, propietaria de l’edifici del carrer de l’Església número 9, per tal d’ubicar-hi l’Asil. Essent la contesta positiva i havent donat conformitat la marmessoria i les Germanes, es procedeix a formalitzar el contráete d’arrendament i també el contráete amb les Germanes de la Caritat.
Aixó passava el 16 de desembre de 1902, i el 28 del mateix mes ja quasi está en disposició de poder ser la casa ocupada provisionalment, i com sigui que les Germanes estaven pendents que la marmessoria donés la data per comentar, es comunica a la Superiora General de les Germanes que el local ja está a punt. El dia 1 de gener de 1903 en el tren que arriba a Terrassa a les 9 i 8 minuts, la marmessoria esperá les Germanes a l’estació del Nord i les acompanyá a l’església Parroquial per solemnitzar, amb una celebrado Eucarística, la seva arribada i instal lació posterior a l’Asil.
Com que les obres d’adaptació encara no havien acabat del tot, no es pogué admetre cap inscripció i s’ajorná fins al mes de febrer la inauguració de l’Asil.
La Superiora de l’Asil considerá necessari fer una visita de cortesía a les autoritats, i així bo féu, amb autoritats municipals,
marmessors i Diputáis a Corts i Provincials ¡ i en complimentar el Sr. Alfonso Sala, aquest li oferí de donar-li, cada any i gratuítament, almenys una cárrega de vi per al consum deis asilats.
Es ja, dones, ais primers dies de febrer de 1903 quan comencen a entrar els primers asilats. S’entrega un talonari de Bañe a la Superiora per atendré les necessitats de la casa, i s’indica que cada mes es passaran comptes donant relació justificativa de les despeses. Així comenqá la important tasca de l’Asil.
El dia 5 de marq de 1903 se celebra la primera reunió de la Junta a l’Asil Busquéis en el seu edifici provisional.. Els alumnes van arribant, i la Superiora, per consell de la Germana Mestre, demana material per ais ja acollits, qüestió que la Junta aprova unánima-ment. Novament tornen a parlar de la Casa Pairal deis Busquéis perqué en aquest mes de marq, quan l’en-
viat del Sr. Ramón Busquéis pregunta al President si la marmessoria vol comprar la casa pairal deis Busquéis en les condicions proposades, la contesta és que l’Asil ja té casa i que, en aquesta, ja s’hi han gastat molts diners, per la qual cosa es creu que no, pero la Junta debatrá de nou aquesta pregunta. (Recordem que la casa fou comprada en 1906 i ara estem comentant el que ocorregué en 1903).La contesta de la Junta és unánime: no acceptar-ho, encara que la resolució disgusta, donades les manifestacions del Sr. Salvador Busquéis.
El mes d’abril l’Asil ja funciona amb regularitat. Lactuació de les Germanes és molt acceptada pels pares deis filis que hi assisteixen i el nombre d’asilats va augmentant fins a sobrepassar ja el nombre del que les rendes poden suportar económicament. Es ‘busquen donatius a particulars, Ajuntament, Diputació, Caixa d’Estalvis de Terrassa, ja que
es considera molt negatiu no acceptar com a asilats els filis de les dones obreres que ho sol-liciten. Es busquen familiars benestants que paguin la manutenció d’un nen, cosa que es va aconseguint. Eoctubre de 1903 es demana la primera subvenció a la Diputació, que és de 250 pessetes, que es reben ais 3 mesos. Les Germanes porten bona marxa i les despeses per al funcionament de l’Asil són redundes.
També en especies es reben donatius. Així, al mes de marg de 1904, es rep un donatiu de dues peces de coto blau. Les Germanes les utilitzen per confeccionar uniformes per ais asilats, cosa que agrada molt a la Junta. La patxoca que fan aquells asilats fa decidir a la Junta que, en cada defunció que hi hagi deis marmessors o benefactors de la casa, assistirá al funeral una comissió d’asilats portant aquells uniformes. Lafluéncia d’asilats, deguda a l’interessant servei que se’ls dona i, a més, l’amorosa cura de les Germanes, fan que el nombre siguí més alt. Les taules del menjador són insuficients i per aixó s’augmenten aqüestes per col-locar-hi noranta asilats.
El juny de 1904 l’Alcalde dona teixit a l’Asil per fer una brusa per a cada asilat. Aquest donatiu correspon a l’almoina entregada per S.M. el Rei en la seva visita a Terrassa.
La importancia de l’Asil va creixent. La Diputació és conscient que es demana amb urgencia i importancia, i per aixó el desembre de 1905 la Diputació fa una visita d’inspecció a l’Asil. La comissió de la Diputació era composta pels diputáis Srs. Delfort i Bantau, i els acompanyava el diputat terrassenc Sr.Barata.
La impressió d’aquests comissionats no podia ser millor. Comprovaren el bon estat de les coses, les atencions que rebien els acollits, etc. i prometeren interessar-se davant de l’Excma. Corporació que representaven per augmentar la subvenció en els anys successius, cosa que es complí.
El maig de 1906 es rep, a l’Asil, per primera vegada una subvenció de l’import de 500 pessetes per a aquell any.
Retornem, ara, al vell problema de la casa pairal deis Busquéis. És al juliol de 1906 quan es pot comprar la casa Busquéis del carrer Cremat. La cosa es presenta bé, perqué la marmessoria necessita un lloc adient. Al local del carrer de l’Església, li falten sois 18 mesos per finalitzar el contráete i aquest lloc no reuneix les condicions idónies de cabuda i d’higiene per al servei que ha de prestar. S’ha de decidir si es busquen
solars o bé s’ubica a la casa Busquéis. Vistes les dimensions i possibilitats de la Casa Busquéis, es pren ja la decisió de buscar altres alternatives.
Una de les primeres ofertes de solars és la casa on hi havia la tintorería del Sr. Serra, tocant a la Rambla d’Egara, i el lloc és apte per capacitat i higiene. Se’n busquen de nous, no oblidant aquests, per si es troba un lloc més adient i a millor preu.
Vista la inutilitat de la casa Busquéis, el setembre de 1906 és veñuda perqué no interessa, i l’import de la venda és col locat per atendré les necessitats de l’Asil. Sorgeix, en aquesta data, l’oferta de nous solars situats entre el Real Colegio Tarrasense i el carrer Vinyals, i la marmessoria s’hi interessa.
Les dimensions, el lloc i el preu fan decidir la Junta, i s’inicien les gestions per a la compra d’aquest solar. Les dimensions del solar són de 260.000 pams2. I el seu valor és de 12.500 pessetes. La decisió és presa. La compra comporta, per part del venedor, el fet de donar pas a les aigües brutes i de pluja deis edificis que es construeixin per a l’Asil Busquéis i que la claveguera s’empalmará amb la resta del solar per tal d’arribar a la Riera del Palau.
El solar és finalment comprat el dia 20 d’octubre de 1906 per les 12.500 pessetes, més 200 pessetes pels drets del Marqués de Castellbell. S’encarrega a l’arquitecte Sr. Muncunill els plánols per a l’edificació de l’Asil.
El dia 1 de febrer de 1907 l’arquitecte Sr. Muncunill presenta els plánols a la marmessoria, els quals mereixen una aprovació unánime. Per a l’edificació es fará un concurs a tres o quatre contractistes, els millors de la ciutat, que sóm Sr. Aymerich i Gorma,- Sr. Pau Gorma,- Sr. Bonaventua Borrell i Sr. Isidre Comerma i Cia., ais quals se’ls fa entrega del plec de condicions fet per l’arquitecte Muncunill. I, una vegada examinats els seus imports, resulta :
34.858’65 pessetes 34.618’3 3 32.50/93
31.352’ 10 ” respectivament.
S’adjudica la subhasta al Sr. Isidre Comerma i Cia. per la quantitat de 31.352’10 pessetes, que corresponen a les mesures fixades en el Plánol, quantitat que és susceptible d’augment o disminució si aquelles varíen.
L’Asil Busquéis (avui Fundació) ha deixat sempre marca a tots els que l’han viscuda, i aixó no és una excepció per al Prior Roig, recentment morí. Així és que el Rv. Lluís Ubach Pvre., en nom propi i del Rvd. Dr. Ramón Colomines Pvre., com a marmessors testamentaos del Prior Josep O. Roig, fan entrega de 10.000 pessetes a l’Asil Busquéis, que és part del llegat del Prior mort. Queda, possiblement, alguna cosa més, una vegada complimentades totes les voluntáis asssenyalades en el testament. Aquesta resta és distribuida entre l’Hospital-Casa de Caritat de Sant Llátzer i l’Asil Busquéis. Aquesta nova entrega és de 2.000 pessetes.
Les obres de lAsil han comenqat i aixó és esperanqador perqué ben aviat l’Asil pugui anar en un local de la seva propietat. Pero les coses no són fácils. Sorgeixen problemes i, davant d’aquests, el president reuneix, el 29 de maig de 1907, a casa de l’advocat Joan Salas, la Junta de la marmessoria i ‘arquitecte Sr. Muncunill, i els manifesta que ha rebut un ofici de l’Alcaldia ordenant la suspensió de les obres de l’Asil ja que uns quants veins s’oposen a la seva continuitat perqué creuen que els perjudica en els seus interessos. Escoltats els parers deis Srs. Salas i Muncunill, s’acorda fer gestions per buscar un acord amb l’Ajuntament i els veins.
Una setmana després, i vist que no és possible l’acord, la marmessoria acorda continuar les obres en el tros que no afecta la providéncia de l’Alcaldia.
El 31 de gener de 1907 la Caixa d’Estalvis de Terrassa fa el primer donatiu a l’Asil, que és de 1.000 pessetes.
Solucionat ja el problema plantejat per l’Ajuntament i els veins, les obres segueixen a bon ritme. S’apliquen per al seu finanqament les vendes i rendes heretades del Sr. Salvador Busquéis i ja es pensa en el dia de la inaugurado..
A l’abril de 1908 la Junta de la marmessoria, considerant que les obres ja eren prácticament acabades, i a fi d’efectuar el trasllat al més aviat possible, prengué la decisió de parlar de la inaugurado oficial, que fou fixada per al dia 24 d’abril de 1908. A aquest acte s’invitá tota la ciutat, ja que es considera un fet molt important.
El dia 24 d’abril de 1908 s’inaugura l’edifici de l’Asil Busquéis en la part de la ciutat que avui en diem “vella”.
El Diari “La Comarca del Vallés” del dia 22 d’abril, o sia, dos dies abans de la inaugurado, en la seva primera página, anunciava l’acte. Larticle descrivia els nobles fins de la Instituido dient que recollia “des
i 908. Nou edijici de l’Asil Buscjuets
del matí fins a la nit els tendres nens de dos sexes de les nostres classes obreres, les mares deis quals, dedicades al treball de les fabriques, no podien atendré la seva alimentació i menys encara la seva educació”. Diu que en aquella época hi havia 140 nens de 3 a 7 anys. Earticle descriu també els locáis a inaugurar i diu : “disfruten d’aires purs i oxigenáis i una preciosa capella, grans menjadors… i fins un “quarto” de bany per la neteja
deis asilats.. la sala de juntes está equipada amb la taula escriptori i
cadires de noguera del Sr. Salvador Busquéis i la biblioteca del compatrici, el retrat del qual figura en el lloc principal del saló”.
“La Comarca del Valles” del dia 25 d’abril o sia l’endemá de la inaugurado, diu així: “Nombrós i escollit públic assistí ahir dematí a l’acte solemne de la inaugurado del nou edifici destinat a aixopluc de la benéfica institució Asil Busquets. Es procedí peí Rnd. Sr. Ecónom a la benedicció de la bonica capella, on es celebra un ofici solemne cantat pels tendres asilats. Hi assistiren els components de la Junta del Patronat de la referida Institució, en Marcet Palet, García Humet (Sr. Josep), Fontanals i Albiñana i el Sr. Iturralde, Comandant Militar, Barata, Diputat Provincial, Sr. Perez, Registrador de la Propietat i el director de les Escoles Industriáis Sr. Amat, brillant per la seva abséncia l’Excm. Ajuntament”.
Autor desconegut / Arxiu Tobella
“Acabat l’ofici visitaren les dependéncies. En la sala-escola tingué lloc una vetllada literaria feta pels acollits, que consistí en uns exercicis rítmics. Tots anaven amb la brusa d’uniforme. Després els asilats entraren en un menjador on els fou servit un diñar (arrós a la valenciana). El diñar fou servit per les formoses i distingides senyoretes de Barata, Alegre, Viver, Costa, Montset, Font, Casanovas, Escudé i Lleonart”.
Una vegada més es veu com les classes altes de la ciutat col-laboren en l’assisténcia personal i económica a les classes senzilles i necessitades de la ciutat.
Passats uns dies, el Sr. Governador de la Provincia, Sr. Angel Osorio i Gallardo, que era President de la Junta Provincial de Beneficencia, junt amb els altres components de la Junta efectúa una visita a l’Asil.
El diari “La Comarca del Valles” en la seva edició de 29-4-
1908 diu : “El Governador queda satisfet del tráete i instal-lacions. Els asilats cantaren himnes i efectuaren danses rítmiques. El Sr. Governador “després de besar-los els concedí una hora de festa i uns exquisits postres per demá”..
Durant les obres i també després, per les necessitats de l’Asil, cal teñir aigua. Mina Pública d’Aigües de Terrassa dona 2 plomes d’aigua. Pero com que es difícil poder-les canalitzar fins a la nova edificació, es demana ais PP. Escolapis que donin pas per la seva canonada d’aigua a la de l’Asil, en espera de poder teñir canonada propia. S’agraeix a la Mina la donació i ais PP. Escolapis l’autorització de pas, ja que qualsevol altra solució és Barga i costosa.
Les contestes afirmatives a la petició de subscripcions per al manteniment de l’Asil fan que s’augmenti en 29 el nombre d’asilats i, a més, l’edat d’aquests s’augmenta fins ais 10 anys.. Val a dir que són 90 més *29 el total deis acollits a l’Asil. Pero aquest nombre d’asilats és important peí que fa a la neteja, la cuina, els entreteniments, etc. i, davant d’aquesta qüestió, es demana una Germana més al Rdn. P. Visitador i Director de les Filies de la Caritat.
L’estima de l’Asil dins Terrassa va en augment. El gener de
1909 té lloc un festival a benefici de l’Asil organitzat per la Junta Directiva de la Joventut Católica. Confeccionaren un programa amb una fotografía deis Asilats a l’entrada de l’edifici. A més d’incloure els noms de la Junta a la página següent, hi figuren els pensaments que sobre l’Asil i la caritat tenen l’Alcalde, l’Ecónom, el Comandant Militar, el Diputat,
el Jutge, el Comissari Regi, el Jutge Fiscal i molts d’altres. A les pagines del mig hi ha “La canqoneta de 1 ‘Asilat”, lletra de J. Riera i Bertrán i música d’ A. Rodamilans, Pvre.,- i la lletra diu:
Caritat santa, mare de mares, que’m avidoles i que m’empares, per sempre teu será el cor meu.
A tu dec aquest viure tan blanament euros, el goig d’un dolq somriure a qui em fa estar gojós, l’amor teu m’arrecera lliurant-me de greu d’any, l’amor teu primavera per mi fa de tot l’any. Caritat santa, etc.
Benefactors que acollida me’n doneu i confort defensant-me la vida de malúries i mort, ma tendror vull immensa per les vostres bondats, com més gran ma creixenqa més sereu estimáis Caritat santa, etc.
ASILO SUSQUGTS
—DE —
# Tarrasa «■
RECORDATORIO
Santa Dircclioa d? la Católica, organizadora
dol ‘’Fcstioal benéfico :
II NlcuiJs Talló, Trs,>rrro.— \) Pedro Roca PiSoi., Secretario.
Tarrasa, Enero de 1909
1909. Portada del recortadori d’un festival de l’Asil Buscfuets
L’acte comenqa amb una representació de “La Caritat” i després el drama castellá “El Misionero”. Seguidament es procedeix al sorteig de diferents objectes. En acceptar la Junta aquesta petició, considera que l’Asil hauria de donar també un premi, l’import del qual el paguen els components de Junta per parts iguals. El resultat económic és que la Joventut Católica recull per a l’Asil la quantitat de 1.265 pessetes del Certamen celebrat.
Una molt bona noticia és la classificació de beneficencia particular de l’Asil Busquéis per part del Govern de Madrid.
En data 19 de gener de 1908 es comunica que el Ministeri de la Governació ha aprovat aquesta qualifi-
cació, cosa que facilita molt el desenvolupament benéfic oficial de l’Asil. Aquest document, que transcrivim íntegrament, és escrit a má, cosa que el fa encara més apreciat.
JUNTA PROVINCIAL DE BENEFICENCIA DE BARCELONA
N° 15.
JUNTA PROVINCIAL DE BENEFICENCIA
BARCELONA
O
El Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación, con fecha 8 del que cursa, me comunica la siguiente Real orden : “Visto el expediente relativo a la clasificación como de Beneficencia particular del “Asilo Busquéis” instituido en Tarrasa de esa provincia. Resultando que esa Junta remite con fecha 25 de Noviembre último instancia del Presidente de la de Patronos del Asilo exponiendo entre otros particulares que D. Salvador Busquéis otorgó, el dia 15 de Febrero de 1901, testamento en el
que nombra herederos universales de sus bienes a sus albaceas D. Francisco Comas, D. Gaspar Armengol, Sres. Presidente, Vicepresidente, Tesorero, Contador, Secretario y Vicesecretario que fueron de la asociación denominada “El Amigo del Enfermo”, de Tarrasa ■ que bajo dicho testamento falleció el Sr. Busquéis y que, en cumplimiento de una de las disposiciones del mismo, los Sres. Albaceas y herederos en vista de las insuperables dificultades que había para la adquisición de la casa solariega del testador, compraron con fondos de la herencia
Primera página de la Reial Ordre, declarant de Benejiciéncia particular la Fundado Busquéis
una parcela de terreno en 12500 pías, sobre la que han levantado las edificaciones para el albergue de los niños y hermanas de la Caridad, quedando con esto instalado el Asilo, que cuenta actualmente con 150 niños ; que en la fecha de la instancia ejercen el Patronato D. Francisco Comas, D. Gaspar Armengol y por razón del cargo que ejercen en la asociación “El Amigo del Enfermo”, los sres. que se mencionan. Resultando que a los citados documentos se acompaña un testimonio del expresado testamento en el que aparece que el Sr. Busquéis instituye herederos universales de sus bienes a sus albaceas para que “los apliquen a la erección y el sostenimiento de un Asilo para el cuidado de los niños de uno y otro sexo de las clases obreras y desvalidas de esta ciudad y de inválidos del trabajo a cargo de las hermanas de la Caridad de San Vicente de Paúl, siendo su deseo que a dicho efecto se adquiera, a ser posible, la casa solariega de la calle Quemada, que fué de mis antepasados, y si para ello hubiere dificultades insuperables, a juicio de la mayoría de mis albaceas, se adquiera cualquier otra finca de esta ciudad, que tenga condiciones a propósito, también ajuicio de mis albaceas, para el objeto indicado”.
Resultando que a los documentos expresados se acompaña igualmente una relación de los bienes que posee la Fundación y que son : el edificio Asilo, dos casas, varios créditos y catorce obligaciones del empréstito municipal de Tarrasa, que forman un capital de 190.666’66 pesetas y producen una renta de 5.464’30 pesetas, percibiendo el Establecimiento la cantidad de 2.100 ptas. procedentes de subvenciones accidentales de la Caja de ahorros de Tarrasa, del Pan de San Antonio, del Ayuntamiento y de la Diputación Provincial de Barcelona, y por último se consignan en la misma varias cantidades que adeuda el Establecimiento. Resultando que en el expediente obra asimismo una comunicación del Alcalde Presidente del Ayuntamiento de Tarrasa en el que manifiesta que en el citado Asilo los niños de ambos sexos mayores de tres años y menores de siete, no sólo reciben la instrucción y educación adecuadas, sino que se les alimenta y se les presta los cuidados que reclaman su edad y desarrollo físico. Resultando que esa Junta en su comunicación informa que procede clasificar la Fundación como de Beneficencia particular, por constar en este expediente los documentos necesarios para efectuar aquella declaración y reunir las tres condiciones exigidas por el artículo 58 de la Instrucción de 14 de Marzo de 1 899. Considerando que por no
existir duda alguna acerca del carácter benéfico-particular de la Fundación de que se trata y constar en el expediente los documentos que para la necesaria clasificación exigen los artículos 55 y 56 de la Instrucción del Ramo, no debe instruirse el expediente especial que determina el 53 de este texto legal sino efectuar desde luego aquella declaración en virtud de la facultad Ia del artículo 7o de la Instrucción precitada con arreglo al 58 y como comprendida en el artículo 4o del Reglamento de la misma fecha. Considerando que no apareciendo en el testamento del Fundador del Asilo cláusula alguna que eleve expresamente a los Patronos de la rendición de cuentas al Protectorado deberán presentar los presupuestos y cuentas anualmente al mismo, debiendo también atenerse respecto de los bienes que constituyen el capital del establecimiento a lo dispuesto en el artículo octavo del Real decreto antes citado. Considerando que las subvenciones que percibe la institución no son indispensables para la subsistencia de la misma, por lo cual no pierde el carácter de particular, según se consigna en el artículo 5o del repetido Real Decreto de S.M. el Rey (q.D.g.), ha tenido a bien disponer : Io Que se clasifique como de Beneficencia particular el “Asilo Busquéis” instituido en Tarrasa de esa provincia por D.Salvador Busquéis. 2o. Que se nombren Patronos del mismo a los Albaceas y herederos universales de dicho Sr.D.Gaspar Armengol, D. Francisco Comas y Sres. Presidente, Vicepresidente, Tesorero, Contador, Secretario y Vice-Secretario de la asociación denominada “El Amigo del Enfermo”, los cuales tendrán la obligación de presentar presupuestos y rendir cuentas anualmente al Protectorado y se atendrán especialmente respecto de los bienes de la Fundación a lo dispuesto en el art.8° del Real decreto de 14 de Marzo 1 899. Y 3o. Que se comunique esta resolución a los Ministerios de Fáacienda e Instrucción pública, al primero a los efectos del artículo 59 de la Instrucción de la misma fecha y al segundo en virtud de la Real orden de 7 de Mayo de 1903, para que pueda ejercer las atribuciones que le competen con arreglo a la Ley de 9 de Septiembre de 1 857. Lo que de esa Orden comunico a V.S. para su conocimiento, el del Patronato y demás efec-tos.
Lo que, en cumplimiento de lo acordado por esta Junta en sesión de 1 5 del actual, tengo el gusto de transcribir a V.S. para su conocimiento, el de ese Patronato y oportunos efectos.
Dios guarde a V.S. muchos años.
Barcelona 19 Enero 1909. El Vicepresidente.
Sr. Presidente de la Junta de Patronos del “Asilo Busquéis” de Tarrasa”.
L’Asil ja complia la seva missió, pero faltaven coses que no eren tan necessáries. A la Capella hi havia el més just, la qual cosa provoca que, al marq de 1909, la Sra. Paula Soldevila Vda. Monset doni 750 pessetes per a la compra d’imatges per a la Capella de l’Asil..
Pero a l’Asil falta espai. Les classes que es donen ais nens majors de 7 anys necessiten lloc i, com que l’economia és deficitaria, per construir nous espais s’habiliten, interinament, el rebedor i el rober.
Les peticions són nombrases i fan cua per entrar. Aixó és motiu d’intranquil-litat per a la Junta. Aclarit que Tendarreriment económic era qüestió de despeses extres i com que la generositat de les famílies també creixia, els asilats s’augmenten a 150 a l’octubre de 1909.
La missió de l’Asil en aquella época no era gaire ben vista per alguns grups extremistes ja que el consideraven una especie de presó per ais asiláis,- pero, coneguda l’obra, se supera amb escreix el mal concepte que erróniament se li havia atribuít des del principi de la seva creació i inauguració.
El problema de les admissions és preocupant i realment és compromesa la circumstáncia d’haver de dir que no a les peticions. Per aixó es pren la següent determinació.
A fi de conéixer si els actuáis asilats es traben tots dins les condicions imposades per Tactual Reglament, s’elabora una informado dintre deis quatre mesos següents de la presa d’aquest acord i s’acorda que, cada any, dins el mes de gener, es faci una inspecció, exigint ais pares o ais tutors deis asilats nova documentació per fer la comprovació que es compleixen els requisits que exigeix el reglament per a la seva admissió, i així poder confirmar que els asilats reuneixen totes les condicions, procedint a Texpulsió deis qui no les compleixin per donar entrada a altres sol licitants que les posseeixin.
El prestigi que té la ciutat de Terrassa és important. Per aixó, seguint el costum que hi havia anys enrere que els bisbes de Barcelona, abans de fer Tentrada a la ciutat on residía la seu, la fessin en una població més o menys propera, el Bisbe Dr. Laguarda, quan pren possessió en 1909 de la Diócesi de Barcelona fa aquesta cerimónia a Terrassa i aquest mateix dia ve a l’Asil i és complimentat per la Junta de la marmessoria.
Peí que llegim de 1 época, el Bisbe va quedar molt satisfet peí bon aspecte i bon régim que hi havia a la Institució, com també per la instrucció que es donava ais asilats. En la festa que se celebra no hi faltaren els exercicis i recitáis amb qué els asilats obsequiaren el Sr. Bisbe. El Sr. Bisbe dona 100 pessetes per al sosteniment de la Casa.
Després, un se-guit de bisbes continúen fent a Terrassa l’entrada a la Diócesi. Si aquell dia no visiten l’Asil, ho fan un altre dia, pero tots el visiten a causa del prestigi que la Institució té a Terrassa i fora la ciutat…
Hem dit més enrere que l’aigua de l’Asil venia per la mateixa conducció que la deis Escolapis. L’escassetat d’aigua que la ciutat tenia va fer decidir els escolapis a demanar que, com que ja havia passat el termini de concessió del pas de l’aigua per la seva conducció a l’Asil, se solucionés aquesta qüestió ja que era perjudicial per ais escolapis a causa de l’escassetat d’aigua. Davant d’aquesta raonada argumentació l’Asil estudia construir una nova canonada per a la recepció de l’aigua. Es demaná a l’Ajuntament que no cobrés cap import pels permisos consegüents perqué era una entitat que tant beneficiava la classe obrera, petició que fou atesa.
L’Asil va augmentar el nombre d’acollits. Per aixó, novament es demaná més Germanes al Rvd. Eladio Arnanz, Visitador i Director de les Filies de la Caritat, petició que fou acceptada. Hi enviá una Germana més, encara que no de seguida a causa de falta de personal. Aquest augment també repercutí en la cabuda del local ja que el lloc ja era molt just.
Encara que la Junta hagués autoritzat fer classes al rober i al rebedor per ais majors de 7 anys, amb separado per sexes, la qüestió no
Els asilats a l’Asil Buscjuets
resulta satisfactoria i es constitueix un rober interí a la part exterior de l’edifici.
El problema de la conducció d’aigua no s’ha acabat. El pressupost de portar l’aigua és tan car, que l’Asil no es veu capaq de po-der-ho fer. Es demana novament ais Escolapis permís de pas per la canonada mateixa, pero mirant d’evitar els inconvenients. Som al marq de 1910. Els Escolapis accedeixen a la petició, pero demanen claredat sobre quina aigua és d’ells i quina de l’Asil. Aquest favor, important per a l’Asil, és donat a conéixer manifestant-los l’agraiment.
Les peticions d’entrada són moltes, i algunes a causa de la mort deis pares. Com que els d’aquest cas són uns deu o dotze, són admesos pensant en 10 asilats que no vénen deja fa temps. En endavant, tot asilat que durant un mes no vingui será donat de baixa.
El maig de 1910, ja més adaptats al local, es creu que, de la Primera Comunió d’alguns asilats, se n’hauria de fer a carree l’Asil, i s’assenyala que el tercer diumenge de maig es fará la celebració de la Primera Comunió.
Pero aqüestes celebracions per ais asilats no han d’acabar en la Primera Comunió, sino que es considera que l’examen de final de curs ha de teñir també la seva importancia. Es per aixó que el dia que se cele-
Menjador de l’Asil Buscjuets el dia de les Noces d’Or, el 1953.
Autor desconegut / Arxiu Tobella
bren els exámens es convida les autoritats locáis i els respectius benefactors de l’establiment i es dona un objecte, com a premi, ais petits examinands.
Aquests exámens evidenciaren com anaven de ben preparats els asilats i donaren peu que la Junta, les autoritats i la premsa local felicitessin la institució.
Les peticions per entrar més asilats són constants i al setembre de 1910 ja són 45 els que esperen poder-hi entrar. Les finances de l’Asil no ho permeten, perqué ja hi ha quantitats pendents a pagar. Per aixó aqüestes admissions es deixen en suspens fins a solucionar l’endarreriment económic.
Es qüestió molt important que l’obra es vagi coneixent i, per fer-ho amb més profunditat, es redacta una Memoria, s’imprimeix i es reparteix. Aixó dona satisfacció ais benefactors de l’Asil i ajuda a buscar-ne de nous.
LA GOTA DE LECHE
Fem un apartat especial en aquest tema perqué ho requereix i, a més, se’n tornará a parlar més endavant.
L’alcalde de la ciutat, Sr. Rigol, demaná a la Junta de la marmessoria d’assistir a una reunió de l’Asil per tal de fer una proposició, i la reunió se celebrá el dia 19 de novembre de 1910. La petició de l’Ajuntament fou que volia establir, a la nostra ciutat, la institució titulada “La gota de leche”, la qual tenia per objecte donar a les famílies necessitades llet sui’ssa convenientment preparada per a l’alimentació de les criatures de pit que, per alguna circumstáncia, no podien ser alletades per les seves mares. El Sr. Alcalde entenia que l’Asil Busquéis era l’establiment benéfic local que més podía contribuir a la implantació d’aquesta institució, tan necessária en poblacions com Terrassa.
Encara que la proposta sorprengué la Junta, aquesta manifestá al Sr. Alcalde que podia comptar amb la col-laborado de l’Asil. Respecte al treball, consideraren que una germana podría fer-lo. El que sí es concretá és que, de les despeses, l’Asil no se’n faria cárrec ja que l’economia estava malparada.
Novament al mes de maig se celebra, com cada any, la festa de la Primera Comunió al tercer diumenge, de les despeses de la qual
se’n féu carree l’Asil. També al mes de juny se celebren el exámens, ais quals es conviden les autoritats i benefactors de l’Asil. Del resultat deis exámens es desprén l’obra educadora i instructiva de les Germanes que, amb paciencia, ensenyen ais asilats el més necessari en formació i cultura, la qual cosa complau la Junta, les autoritats i els benefactors.
Al novembre de 1911 el Bisbe Laguarda efectúa la Santa Pastoral Visita a Terrassa. Amb aquest motiu visita de nou l’Asil Busquéis i hi fa un donatiu de 200 pessetes.
Aquest donatiu, que la Junta dona a la Superiora, és utilitzat per comprar coberts de metall per ais asilats, ja que fins a aquesta data s’utilitzaven coberts de fusta.
L’Asil té manca d’aigua. La Mina Pública vol donar-li’n més, pero les canonades no són suficients i el problema continua.
El juny de 1912 apareixen esquerdes en l’edificació i és per aixó que la Junta s’inquieta i demana consell a 3 arquitectes, els Srs. Sagnier, Muncunill i Coll. La sentencia de cadascun d’ells és diferent. S’atribueixen a causes diferents les esquerdes de l’edifici, per la qual cosa el remei és diferent per a cada un d’ells. De fet, tots tres deien que no hi havia perill. Davant de la despesa que representava, es cregué seguir el consell de l’arquitecte Coll, que era el més barat, i era tapar les esquerdes ja que l’origen era el desequilibri de les forces que aguantaven l’edifici, i així se soluciona el problema.
La festa deis Sants Reis no podía quedar marginada i s’acorda sufragar les despeses que ocasioni i fer una bona festa de Reis per al gener de 1913.
El torn establert per rebre i veure les sol licituds té la dificultat que, a vegades, els components encarregats de la Junta no hi són, i per aixó es torna al que es feia abans, i és que el Sr. Prior s’encarregui de tot, ja que Testada a la rectoría fa el Prior més visible ais assistents i dona Toportunitat d’estar més en contacte amb els qui necessiten aquesta gracia. També les hores fixes del despatx ho faran més assequible.
L’Associació “El Amigo del Enfermo”, nascuda per portar a Terrassa monges que assisteixin malalts a casa seva, és la que ha donat a l’Asil la Junta de Patrons, i com sigui que aquesta associació ja ha complert molta part de la seva labor, el President, que ho és de l’Asil i de “El Amigo del Enfermo”, demana que els documents de “El Amigo del Enfermo” siguin custodiáis a l’Asil i no a la Casa Prioral. Així, des de l’abril de 1913
la documentació passa a l’Asil, i també la domiciliació.
El problema de l’aigua se soluciona, en part, posant una bomba a un pou existent a l’hort.
Les inspeccions que al llarg deis anys efectúen els diferents organismes oficiáis – Ajuntament, Diputado, etc.- a l’Asil ho troben tot conforme, i també és el Bisbe de Barcelona, Dr. Enrique Reig, el que comprova l’encertada direcció i administració de l’Asil.
Eecónom Mn. Tomás Pursals comunica a la Junta, al desembre de 1914, que a causa del seu estat de salut el Sr. Bisbe li ha acceptat la renuncia d’Ecónom de la Parroquia del Sant Esperit, per la qual cosa s’acomiada deis companys de la Junta agraint-los les atencions rebudes i demanant que segueixin en aquesta obra.
El gener de 1915 arriba el nou Ecónom de la Parroquia del Sant Esperit, el Dr. José Guardiet. La Junta el va a saludar i li comunica que, com a rector, li pertany la Presidencia de “El Amigo del Enfermo” i de l’Asil.
El febrer de 1915 mor el Vocal Sr. José García Humet. L’Asil sent profundament la mort d’aquest vocal ja que des del primer dia ha estat un fort puntal per a la creació de l’Asil. La Junta vol donar a la seva vídua, Sra. Mercedes Soler, el condol i també vol que, al seu funeral i enterrament, hi assisteixin el major nombre d’asilats.
La vacant de Vocal deixada peí Sr. García EJumet és coberta el setembre de 1915 peí Sr. Francisco Salvans, que ja havia actuat a l’Asil. El carree de Vicesecretari li era donat per “El Amigo del Enfermo”, i l’Asil, complimentant el testament del Sr. Busquéis, dona al Sr. Salvans el mateix carree en l’Asil.
Les peticions de la Superiora; Sor Secundina Arrau, de fer un local per col-locar-hi la roba són reiterades, i és al novembre de 1915 quan la qüestió es planteja Turgencia La proposició de la Superiora és construir un edifici a la part esquerra de l’edifici. El cost és de 3.000 pessetes i es deixa en suspens a causa de la precarietat de l’economia.
Aixó no obstant, l’empresa “La Constructora Tarrasense” té un romanent per repartir i, posant-se en contacte amb la Superiora, manifesta que fará entrega d’aquesta quantitat a mitges entre l’Asil i l’Hospital Casa de Caritat de Sant Llátzer, i que l’import a percebre a l’Asil és de 1.700 pessetes. Aquesta noticia anima a fer alio que tantes vegades havia demanat Sor Secundina, pero ja la seva proposició queda
curta d’espai. Per aixó es decideix fer una subscripció pública per obtenir els mitjans necessaris per a l’ampliació convenient de Tactual edifici.
Va ser Tarquitecte Muncunill que va aixecar el plánol. Sorgiren dubtes respecte.a Talineació a seguir en la construcció del nou edifici, així com que estigués en harmonía amb els interessos de la ciutat i de TAsil. Solucionat el problema, es presenta a TAjuntament i es demana el corresponent permís d’edificació.
La subscripció iniciada era molt positiva de resultat, ja que al cap de pocs dies era superior a les 15.000 pessetes i encara no s’havia acabat la llista deis qui s’havien de visitar, cosa que feia bones les perspectives per a l’obra. Finalment, el 9 d’agost de 1916 la subscripció puja en total 41.602’6o pessetes.
LAjuntament planteja a les obres uns problemes amb referencia al carrer Cisterna, els quals se solucionen en benefici de la Ciutat i TAsil.
El juliol de 1916 és nomenat Prior- Arxiprest el Dr. Josep Molerá, que, com a President de “El Amigo del Enfermo”, bo és també de TAsil.
El 12 de novembre de 1916 se celebra un festival “d’art” a benefici de TAsil. Hi actuaren TEscola Choral amb els cantants i els alumnes de leseóla de gimnástica rítmica. En aquest festival es recaptaren 581 ’60 pessetes.
Al desembre de 1916 visita TAsil el Sr. Juan Vallés i Pujáis junt amb altres diputáis provincials d’aquest districte, amb la finalitat que la Diputació faci un donatiu per a les noves obres. Com que l’obra és costosa es demana ais subscriptors que augmentin la quota i passin de 40 a 50 pessetes.
Les obres d’ampliació de Tedifici sembla que podran comenqar-se al juny de 1917, coincidint amb el fet que TAjuntament aprova Tobertura del carrer Cisterna. L’arquitecte de l’ampliació és el Sr. Huís Muncunill, i el contractista, Tempresa Isidre Comerma i Cia.
Les obres es comencen i van endavant, i és desig que s’inaugurin per la Festa Major de 1918. La Junta es posa d’acord amb la comissió de festejos per tal de fixar l’hora de la celebració i posar-ho al programa oficial. En la inauguració es reben tot tipus de felicitacions per Tencert de l’obra.
L’arribada a Terrassa del tren de Sarria mou a fer una reunió deis propietaris de les cases contigües a TAjuntament. Lenginyer de la
Companyia del ferrocarril eléctric havia demanat preus de cases i terrenys del carrer de Vinyals per al pas del tren i per si es construía l’estació al final del carrer Major. Per trobar solucions i entendre’s amb la Cia., la Junta delega el Sr. Prior i el Sr. Fontanals, els quals demanaren una variant en el traqat, més preu d’indemnització, i un mur de contenció al pas de la via, ja que si no s’atenien aqüestes demandes l’Asil es trobaria notablement perjudicat. En el balanq presentat a la Junta el 1 2 de febrer de 1919 les despeses són importants, ja que el déficit és de 2.235’24 pessetes. A causa del considerable nombre d’asilats, les despeses són de 6.858’34 pessetes ja que els preus de les substancies eren, ja en aquelles époques, cada dia més eleváis.
El nombre d’asilats a Fabril de 1919 va entre 150 i 160. Així ho manifesta la Superiora Sor Secundina i, entre les observacions que fa, demana que les festes d’examensja no es facin a partir d’ara (1919) i que s’installin banys per ais asilats. Les peticions són recollides peí President, i s’encarrega a l’empresa Badiella i Polo un projecte.
Les obres d’ampliació de l’edifici han donat un déficit de 24.830’40 pessetes.. S’acorda que la solució és fer visites i demanar tot el que es pugui per tal de cobrir el déficit.
La Superiora demana…..sempre demana, i ara demana arre-
glar les terrasses i evitar goteres, que s’han de fer uniformes per ais asilats, que es faci la muralla de tancament deis terrenys del carrer de Vallhonrat per així tancar els terrenys últimament compráis, etc.
Són ja 174 els asilats i les despeses són notables ¡ no obstant aixó, es dona facultáis a la Superiora perqué s’entrevisti amb el mestre d’obres per les goteres, per la tanca i per fer uniformes.
Som a desembre de 1919. Les germanes cobren 60 pessetes al mes i la manutenció és a carree de les germanes. La Junta considera que no és suficient el que cobren amb aqüestes condicions (hi ha 7 germanes) i acorda que la manutenció vagi a carree de l’Asil, que és com s’ha anat fent des de llavors.
Es al desembre de 1919 quan la Superiora demana comprar arbres fruiters i també demana celebrar la Missa del Gall i en la Festa de Reis repartir les joguines després de Missa, a les 10’30 hores, qüestions que són aprovades per la Junta.
La Junta de la “Comisión de Damas Pro-Niños Graz” (són nens afectats per la primera guerra mundial) demana a l’Asil que admeti
nens d’aquella ciutat a l’Asil En principi s’accepta la proposta per part de la Junta i les Germanes i es decideix que se n’estudiaran les condicions.
En una posterior reunió amb la Presidenta de la “Comisión de Damas Pro-Niños Graz”, aquesta anuncia que, conforme amb el que havia estat pactat amb l’Asil, a fináis de juliol de 1920 arribaría una expedició i que 15 d’aquests s’hostatjarien a l’Asil.
Rejugiades austríacjues de la primera guerra mundial
L’Asil necessita una persona que s’encarregui de l’assisténcia
sanitaria deis asilats, qüestió que es confia al Dr. Benet, prestigios metge de Terrassa.
El febrer de 1921, el déficit és preocupant i per aixó es fa una revisió deis expedients i es donen de baixa els majors de 14 anys. S’inicia una nova subscripció per cobrir el déficit, que és de 15.873’30 pessetes. L’abril del mateix any s’acorda demanar a l’Ajuntament, la Diputado i la Junta de Protecció a la Infancia una subvenció, i especialment donar a conéixer a l’Ajuntament el precari estat económic de l’Asil Busquéis.
El Bañe Hispano-america reclama la cancel-lacio deis deutes de l’Asil. La Junta mobilitza esforqos i encarrega ais Srs. Fontanals i Gaspar Armengol que busquin la manera de reduir despeses i aportar donatius.
Les exigéncies de l’Ajuntament per urbanitzar el carrer de la Cisterna també preocupen i per aixó se’ls comunica la situado económica de l’Asil.
Autor desconegut / Arxiu Tobella
A l’agost de 1921 continua la precarietat. No s’admeten més asilats i es procura que els més grans puguin anar-se’n a casa.
La Junta demana a la Superiora que, junt amb una altra germana, vagi a les Caixes a demanar donatius, perqué es creu que potser elles podrien influenciar més per la seva condició. Si aixó surt bé, la Junta no prendrá acords que podrien ser contraris ais principis benéfics de l’Asil. El mes de setembre de 1921 es reitera la necessitat de buscar donatius.
El diari “La Comarca del Valles” publicava el dia 19 de desembre de 1921 un article que titulava “El Asilo Busquéis no debe cerrarse”. En aquest article el diari feia una crítica a la noticia que llavors circulava que la Junta volia tancar, per un temps, l’Asil fins que no se solucionés el problema económic. L’article fa una forta crítica a les Institucions terrassenques i a la Junta de l’Asil per aquesta possible decisió, afegint que la Junta ha de fer front a tot tipus de problemes i no adoptar aquesta solució.
L’Asil no es tanca i el problema se soluciona. Era massa important la missió i la fama de l’Asil per poder-lo tancar. Una vegada més, els industriáis, els professionals i els comerciants acudiren a una solució. La Junta es molesta per aquest escrit i així ho manifestá
Al gener de 1922 la economía no va gaire bé. Com siguí que alguns volen ajudar l’Asil i demanen pagar el menjar de tots d’un dia, s’estableix el preu de 100 pessetes.
Al marq de 1922 els senyors Sr. Juan Marcet i Gaspar Armengol manifesten que la qüestió económica canvia i se senten més optimistes.
Al maig és requerit l’Asil per l’Ajuntament. El Sr. Juan Marcet explica així l’entrevista : “La reunión se celebró con D.Felipe Muñido, Interventor del Ayuntamiento y Tesorero de la Junta de Protección de la Infancia de esta ciudad, y manifestó el deseo que tenía dicha Junta de establecer en Terrassa los tribunales de protección a la Infancia que tienen a su cuidado la inspección y vigilancia de las buenas costumbres en los niños de ambos sexos y para este fin se precisan tres secciones :
Ia la de observación 2a la de delincuentes 3a la de corrección
El Sr. Muñido encargó al Sr. Marcet propusiera a la Junta de
este Asilo si podría tener a su cuidado la primera sección, o sea la de observación, para lo cual podrían construirse un pabellón anexo que podría titularse PABELLÓN DE LA INFANCIA y capaz para albergar el número de criaturas de ambos sexos que se considerara necesario para esta ciudad y, en la cual también podría instalarse la sección Gota de Leche. Este pabellón costaría unas 30.000 ptas., de las cuales 15.000 ya las tiene destinadas a este fin la referida Junta de Protección y lo que faltara podría recaudarse, mediante suscripción, entre el vecindario y de la que se cuidaría el Sr. Alcalde, el Sr. Juez y D. Gaspar Armengol como comisionado de la Junta del Asilo Busquéis. Para sostenimiento y manutención de esta sección, el Estado da una peseta por cada asilado, el Ayuntamiento 0’25 y la Junta de Protección destinará 0’50 pesetas.
Para el sostenimiento de la sección “Gota de Leche”, la Junta de Protección pagaría todos los gastos y además tiene consignado ya, en su presupuesto, la cantidad de 1000 pesetas anuales para el Asilo.
En vista de las explicaciones y teniendo en cuenta el beneficio que puede reportar a esta ciudad la instalación de estos servicios y que ningún perjuicio causa al Asilo, se acuerda por unanimidad aceptar la proposición del Sr. Muñido, procurando llevarlo a la práctica lo más rápido posible.”
La Junta busca novament mitjans per al sosteniment de l’Asil, donada la seva precaria situació económica. Com sigui que el Sr. President en diferents ocasions ha rebut ofertes de pares perqué admitís els seus filis amb una petita retribució, es considera que aixó podría ser un mitjá per ajudar al sosteniment deis molts a qui satén gratuítament. Després d’estudiar els diferents aspectes de la proposició, s’acorda crear una secció de recomanats, que serán tractats sense cap distinció i amb la mateixa sol.licitud amb qué satén els altres, pero hauran de pagar setmanalment i per anticipat les següents pensions:
Nens o nenes de 1 a 3 años: 10 ptes. setmanals
La resta: 8 ptes. setmanals
També s’acorda fer un reglament tenint en compte els antecedents que ja s’havien estudiat altres vegades per a aquest fi.
Fent-se ressó d’aquesta justesa económica el “Sr.President del Círcol Egarenc ha manifestat que, per a la propera Festa Major, se celebraría un festival en els jardins d’aquella Societat a benefici de l’Asil i duna altra entitat benéfica d’aquesta ciutat”.
Al setembre de 1922 la Superiora diu que no sap com pagar les factures i que necessita diners per al que és més elemental. La Presidencia va fer una reunió a qué assistiren tots els membres de la Junta i en la qual la Superiora portava totes les factures pendents de pagament a fi de veure la forma de cobrir el déficit i buscar la normalització de les despeses amb els ingressos. La Junta se’n fa carree i diu que buscará solucions.
Uns mesos després, la Junta Provincial de Beneficéncia demana que se li comuniqui el pressupost de l’Asil per a l’any 1923, qüestió a la qual la Junta vol donar compliment com més aviat millor a fi de poder demanar ajudes per a l’Asil.
Les noticies que es tenen al novembre de 1922 són que els projectes de “la Gota de Leche” i el “Pabellón para la Infancia” van endavant.
Leconomia de l’Asil ha remuntat molt positivament i en aquest mateix mes s’autoritzen noves entrades, no sense manifestar que, a aquest canvi, hi ha ajudat la protecció de la Verge de la “Medalla Miraculosa”, co-patrona de l’Asil.
CAPÍTOL V
CREIXENÇA
L’assumpte de tresoreria a l’abril de 1923 no va gaire bé. Per aixo s’ofereixen alguns vocals de la Junta per buscar ajudes. La “Societat Coral Juventud Tarrasense” s’ofereix i diu que, en inaugurar el camp de fútbol, fará un donatiu a l’Asil, i La Unió Ciclista entrega 694’95 pessetes, meitat del producte d’un festival benéfic que celebra.
També va a benefici de l’Asil l’import d’un plet guanyat a Mina Pública d’Aigües de Terrassa peí Sr. Mariano Ros. Limport és de 225 pessetes junt amb unes plomes d’aigua que se sumaran a les 2 plomes que ja es reben de Mina Pública d’Aigües, cosa que millorará la dotació d’aigua de l’Asil (novbre. 1923) Com que la tresoreria ha millorat per diversos motius, es tornen a admetre sol.licituds d’entrada d’asilats.
La presencia de l’Asil a Terrassa és cada dia més important i simpática. Els asilats són convidáis a llocs per festes a benefici de l’Asil, per assistir a espectacles, etc., i aixó fa necessari que s’analitzi el tipus d’acte i hora en qué es fan per autoritzar l’assisténcia, i és la Superiora, Sor Secundina, l’autoritzada per la Junta per resoldre cada cas.
Una altra cosa curiosa, que molts anys després es repetiría, és que l’Ajuntament consulta a l’Asil la possibilitat de donar menjars económics per substituir, en cas necessari, els servéis prestáis per la Junta Central d’Auxili. Aquesta petició és rebuda per la Junta com un estudi i
esperant una més ferma petició. Diem que es repetiría perqué fa pocs anys l’Ajuntament s’interessá peí menjador per a transeünts que té establert la Fundació Busquéis. El planejament Municipal era que l’Ajuntament faria uns vals i els pagaría segons n’enviava, pero aixó s’acabá aviat, la qual cosa obliga la Fundació a fer-se carree totalment del menjador per a necessitats.
INICI DE LA BONA GUARDA
El primer Comte d’Egara, que era molt conscient de les necessitats de la ciutat, volgué iniciar una altra secció de l’Asil. En una acta es reflecteix qué ha mogut el primer Comte d’Egara a fer la petició al febrer de 1924 :
“El Presidente del Asilo manifestó que D. Alfonso Sala Argemí, dado el mucho cariño con que distingue a su Ciudad natal y en particular dada la bondad de sentimientos que anidan en su bondadoso corazón, ofrece al Asilo Busquéis sus emolumentos por gastos de representación como Presidente de la Mancomunidad de Cataluña, aceptando esta Junta tan generoso ofrecimiento, y acuérdase que dicho donativo sea la base para la fundación, en dicho Establecimiento, de una Institución de pupilaje para jóvenes obreras que carezcan de familia propia en esta localidad, como muchas otras similares del extranjero, bajo el nombre de La Buena Guarda.
Acordóse también hacer constar en acta el agradecimiento de esta Junta por la generosidad extraordinaria del Sr. Sala y que una Comisión de la misma visite a dicho Sr.para darle traslado de estos acuerdos, con la manifestación del destino de las cantidades ofrecidas por su tan generoso desprendimiento
Posteriorment el Vicepresident de la Mancomunitat Sr. Darío Romeu, Baró de Viver, cedeix també els seus emoluments del carree que per despeses de representado pugui teñir a l’Asil Busquets per crear “La Bona Guarda”.
Som a l’octubre de 1924. F4a passat l’estiu i, deis pavellons per posar-hi “La Bona Guarda” i la “Gota de Leche”, no se n’ha parlat, tot i ser una qüestió que interessa a tots, per la qual cosa es remou de nou aquest tema. La Junta encarrega ais senyors Badiella i Marcet que estudiin
un projecte per a la creació d’un pavelló per a cada una d’aquestes institucions.
A l’abril de 1925 la Junta i la Superiora Sor Secundina examinen els projectes i pressupostos deis nous Pavellons per donar acollida a les Institucions “Buena Guarda” i “Gota de Leche”, i consideren que les obres, sense la compra del terreny, podrien valdré unes 150.000 pessetes aproximadament
Per portar endavant aquests projectes, el Sr. Badrinas i el Sr. Talló foren encarregats per “obtenir una operació de préstec en bones condicions de la “Caja de Pensiones para la Vejez de Barcelona” o un altre Organisme de “Retiros Obreros” i invitar l’Excma. Corporació Municipal a una reunió per a l’examen del projecte d’obres i pressupost i per donar suport a la realització de tan importants obres.
Per clarificar possibilitats es féu una reunió el maig de 1925, a la qual assistí, en representació de l’Excm. Ajuntament, el Sr. Alcalde-President Sr. José Ullés i els regidors Sr. José Arnaus i Sr. Simeón Garcia, ais quals s’exposa els projectes per a la fundació de les institucions “Bona Guarda” i “Gota de Leche”, així com el pressupost d’obres, informació que donaren els Srs. Badrinas i Talló. Loperació de crédit amb la “Caja de Pensiones”, que se’ls oferí per la quantitat de 100.000 pesetas en hipoteca sobre l’edifici, pagaría l’interés del 5 % anual i l’amortització es faria en vint anys.
La Junta aprova els projectes i pressupostos presentáis per a les obres de construcció de les esmentades fundacions desitjant que fos aviat un fet la seva construcció pels molts beneficis que aixó reportaría a la classe obrera. La Comissió demana a l’Excm. Ajuntament la seva ajuda per a unes obres socials que, a la vegada, honorarien la Ciutat.
Som a l’abril de 1927 i l’assumpte de la “Bona Guarda” i la “Gota de Leche” és encara encallat. Novament la Junta de l’Asil vol donar empenta a la qüestió, ja que d’aquests se n’esperen importants beneficis per a les classes humils.
Al juny d’aquest any el President posa a consideració de la Junta la conveniencia de posar en marxa les Institucions Buena Guarda i “Gota de Leche”, en atenció al fet que la Junta Administrativa de Sanitat local havia ofert a la d’aquest Asil el sobrant d’uns fons per invertir en terrenys i obres per a alberg d’aquestes institucions. També el Rvd. D. Ignacio Gorina Pou oferí la venda d’un terreny que tenia al costat del
que ocupa l’Asil Busquéis, duna cabuda de vuit-cents seixanta metres quadrats i que tocava peí seu front de ponent amb el carrer Vinyals. El preu era de setanta céntims de pesseta el pam quadrat, o siguí, en total, quinze mil nou-centes quaranta- sis pessetes. S’acordá comprar l’esmentat terreny.
El setembre d’aquest any 1927 per fi s’han pogut vencer tots els obstacles per a la compra del terreny annex a l’Asil per instal.lar-hi les fundacions de la “Bona Guarda” i “Gota de Leche”. La corresponent escriptura de compra es firma el dia 27 de setembre davant el notari Sr. Francesc de P. Badia Tobella. Adquirit el terreny, es féu una visita a l’Excma. Corporació Municipal per demanar ajuda económica per tan benéfiques i socials institucions.
Donada la notable pujada de preu de les subsisténcies i també el nombre deis asilats, s’acorda fer un estudi sobre la conveniencia que els que tinguin una posició més estable paguin setmanalment una pensió reduida per ajudar al sosteniment de l’Asil i, davant el déficit -que ja en el mes de novembre arriba al que es preveía per final d’any-, es tanca l’ingrés de nous asilats i es volen promoure noves subvencions.
Malgrat tot, el déficit creix, i per aixó, a proposta del Vocal Sr. Benet Badrinas, es fa una crida a la «classe mitja» ja que Malta» va correspondre en el seu dia, en donar-los a conéixer els beneficis que reporta l’Asil Busquéis a la ciutat i convidar-los a subscriure donatius per al sosteniment de la Institució.
Fabril de 1928 hi havia 251 asilats.
La perspectiva de la creació de la “Bona Guarda” i la “Gota de Llet” i el déficit que té l’Asil obliga a visitar el Comte Fígols, President de la Secció de Beneficéncia de la Diputació Provincial, sol.licitant un augment de la subvenció i també una altra subvenció per a la construcció de les dues noves institucions.
Es al novembre de 1928 quan l’Asil Busquets fa la primera llanqada de circulars impreses amb butlletes de subscripcions. Els mateixos asilats són els que reparteixen i recuden les butlletes d’inscripció.
La Comissió Permanent de la Diputació aprova consignar 100.000 pessetes per aixecar l’edifici de la “Bona Guarda” i “Gota de Llet”, les quals s’entregaran en 10 anualitats.
Les perspectives indiquen la possibilitat que, al febrer de 1929, la construcció deis edificis “Bona Guarda” i “Gota de Llet” es podrá
comentar, ja que existeixen els donatius següents : de la Caixa d’Estalvis de Terrassa, 8.000 pessetes,- 6.061’21 pessetes en poder de la Junta Administrativa de Sanidad local, que són sobrants deis fons d’aquesta entitat després d’haver pagat els solars del c. de Vinyals cedits a aquest Patronat i destináis a la “Bona Guarda” i que té a la disposició de l’Asil quan es procedeixi a la seva edificado ,- 25.000 pessetes que la Junta de Protecció a la Infancia té ofertes per a l’edifici de la “Bona Guarda i “Gota de Llet”, que es faran efectives quan es realitzin les obres,- 14.000 pessetes, que són els emoluments cedits per l’Excm. Sr. Comte d’Egara, que ja es van rebre al seu dia i que es procurará anar reintegrant al compte de la “Bona Guarda” a mesura que l’economia de l’Asil ho permeti, demanant, si cal, l’autorització corresponent,- i, finalment, les 100.000 ptes que s’aniran cobrant, en 10 anys, de la Diputació Provincial, amb les quals quan l’acord siguí firmat será probablement possible obtenir un crédit realitzable.
Es compta, dones, en total amb unes 150.000 pesetas, per la qual cosa es pot procedir a 1′ edificació ja que, segons el pressupost, l’import de les obres de l’edifici no arribará a 140.000 pessetes.
Tenint ja la possibilitat de poder construir els Pavellons de la “Bona Guarda” i “Gota de Leche”, la Junta de l’Asil creu, al febrer de 1929, que la seva construcció s’ha de donar a concurs. A l’arquitecte Sr. Muncunill, se li encarrega la confecció del pressupost i el projecte de Bases de Concurs per estudi de la Junta, per tal de tenir-ho a punt quan s’hagi de demanar l’aprovació de la Superioritat de les obres en qüestió.
Aixó no obstant, la Junta de l’Asil no está tranquilla i no vol teñir sorpreses, i al man; de 1929 examina els plánols i pressupostos entregáis per l’arquitecte Sr. Muncunill per al projectat edifici de la “Bona Guarda” i “Gota de Llet”,- es discuteixen alguns detalls referents a l’esmentada edificació i a la possibilitat d’edificar la totalitat del projecte, o bé de deixar sense utilitzar la part del segon pis. També s’estudien les bases del concurs proposades peí propi arquitecte.
Respecte a la part económica, es parla que, abans de procedir definitivament, es facin, primer, gestions a la Diputació Provincial per aconseguir la seguretat de la subvenció de 100.000 pessetes en deu anualitats, repartides i acordades per la Permanent ¡ segon, estudiar una capitalització d’aquesta quantitat i el líquid resultant d’aquesta, a base d’un avanqament amb la garantía de les 10.000 pessetes anuals a cobrar en 10 anys, capitalizació possible, tal vegada, per la ” Caja de Pensiones
para la Vejez y de Ahorros” o per la ” Caja de Ahorros Provincial” ,• i, tercer, fer, per altra banda, gestions per obtenir altres donatius de l’Excm. Ajuntament i d’altres Corporacions o particulars”.
Quant al funcionament de l’Asil, en data 1 5 de marq de 1929 la Junta Provincial de Beneficencia dona trasllat de la Memoria corresponent a la visita d’inspecció a l’Administració de l’Asil Busquets en compliment de la Reial Ordre de 28 de novembre de 1928, i en la conclusió primera es llegeix : ” Es signifiqui al Patronat de l’Asil Busquets de Tarrassa la satisfacció amb qué el Protectorado ha vist el zel amb qué ostenta el carree i el bon estat en qué es troben tant els locáis com els servéis de la Institució”.
Ampliar els camps d’actuació amb la “Bona Guardad la “Gota de Llet” obliga a una ampliació legal deis fins, i és per aixó que és interessant reproduir l’acta de la Junta del 2 d’agost, que diu el següent : “El Presidente Rdo. Dr. Molerá dijo que el principal objeto de la reunión, según la convocatoria, era el de tratar de la ampliación de los fines fundacionales del Asilo Busquets, para dar lugar a la creación de las Instituciones de la “Buena Guarda” i “Gota de Leche”, en proyecto.
Sobre el asunto hablaron varios de los presentes, haciéndose múltiples consideraciones sobre las posibilidades con que respecto a las mismas se cuenta.
Teniendo en cuenta, pues, los donativos y ofrecimientos recibidos para la realización de las nuevas funciones benéficas de que se ha venido tratando repetidamente, que serían de gran utilidad para la clase obrera, y considerando las múltiples probabilidades de éxito en su sostenimiento, se toma por unanimidad el acuerdo de solicitar respetuosamente de la Superioridad que se autorice a este Patronato para ampliar los fines fundacionales del Asilo Busquets, con las referidas instituciones de la Buena Guarda y de la Gota de Leche, la primera con destino a albergue de jóvenes obreras y la segunda para auxilio y guía de las madres de humilde condición social, en el período de la lactancia, contándose para ello con fondos y cargos ajenos a los legados por el benemérito compatricio fundador de este Asilo, D. Salvador Busquets”.
La Junta Provincial de Beneficéncia envia aquesta sol.licitud a Madrid per tal d’obtenir l’ampliació.
La instancia que s’envia a Madrid diu :
“Excelentísimo Señor :
Esta Fundación del Asilo Busquéis de Tarrasa, legada por el malogrado patricio tarrasense Don Salvador Busquéis, viene actuando desde Io de Enero de 1903 en su obra fundacional de albergar y alimentar durante la jornada a los hijos de familias obreras, mientras sus madres se hallan en el trabajo.
La Labor benéfico-social de este Asilo y el desarrollo de su funcionamiento habrán merecido el oportuno juicio de esa Superioridad mas en el orden popular es tan apreciada que ello sin duda habrá movido a otras personas o entidades a instarle a este Patronato la extensión de su labor hacia otros ramos de la acción beneficente.
Dirigidos a este fin y con indicación precisa, este Patronato tiene recibidos importantes donativos y ofrecimientos que le permitirían afrontar con todo optimismo las dos importantes fundaciones que concretamente pretenden los donantes y que se complementarían admirablemente con los fines actuales de este Asilo : La institución de la GOTA DE LECHE, para guía y auxilio de las madres de humilde condición en período de lactancia y la de la BUENA GUARDA, para albergue de doncellas obreras, de las que en gran número trabajan en los establecimientos fabriles de esta Ciudad, viviendo solas y alejadas de su familia residente fuera de Tarrasa, abandonadas a los mil peligros que una población industrial encierra.
Con destino a estos fines concretos y determinados, cuenta este Patronato con las siguientes ofertas, completamente formalizadas.
De la JUNTA ADMINISTRATIVA DE SANIDAD LOCAL, de esta Ciudad :
Para la adquisición de terrenos para un nuevo edificio, anexo
al del Asilo Busquéis………………… 16.728’00 ptas.
Para principiar las obras, si se acordase..6.061’21 Pts.
Donativos de Don Alfonso Sala,
Conde de Egara, sus derechos de representación, durante su Presidencia en la extinguida
Mancomunidad de Cataluña……… 1 2.816 44 Pts.
Donativo de la CAJA DE AHORROS
DE TARRASA……………………… 8.000 Pts,
De la JUNTA LOCAL DE PROTECCIÓN A LA INFANCIA:
Para la construcción de un nuevo edificio,
para la GOTA DE LECHE……………. 25.000 pts.
Para la adquisición de su maquinaria
y para gastos de sostenimiento …… 25.000 pts.
Del Excmo. AYUNTAMIENTO DE TERRASSA:
Partida que figura en el Presupuesto extraordinario
aprobado por el pleno municipal…… 25.000 pts.
De la Exma. DIPUTACIÓN PROVINCIAL
DE BARCELONA. Subvención acordada,
a percibir en diez anualidades……. 100.000 pts.
Con tales donativos resulta completamente factible la construcción del edificio necesario para albergue de las dos nuevas fundaciones, cuyo funcionamiento queda por otra parte también asegurado, en cuanto a la GOTA DE LECHE, por la cantidad citada de la Junta Local de PROTECCIÓN A LA INFANCIA, y en cuanto a la BUENA GUARDA se sostendría mediante el módico estipendio que las propias albergadas satisfarían.
Y en consecuencia y teniendo en cuenta la utilidad y el bien que a las clases humildes habría de reportar su establecimiento, este Patronato, en sesión del dia 2 del corriente al efecto convocada, acordó por unanimidad y con el mayor respeto
S o 1 i c i t a r de V. E.
acuerde autorizar al ASILO BUSQUETS de TARRASA, para ampliar sus fines fundacionales, con los de las referidas instituciones de la BUENA GUARDA y GOTA DE LECHE, con fondos y cargos completamente ajenos a los legados por el benemérito fundador de este Asilo.
Suplicándole se digne dar favorable acogida a nuestra petición en beneficio de los elevados fines que con ellos se persiguen, no dudamos se servirá V.E. ordenar sea favorablemente informada.
Dios guarde a V.E. muchos años.
El Secretario El Presidente Accidental Terrassa, a 15 de Agosto de 1929 Excmo. Sr. MINISTRO DE LA GOBERNACION”
La contestació no es féu esperar i, així, en data 21-12-1929, la Junta Provincial de Beneficencia contesta amb el següent escrit que copiem íntegrament:
JUNTA PROVINCIAL DE BENEFICENCIA de BARCELONA
Se ha recibido la siguiente R.O. del Ministerio de la Gobernación, que transcrita dice como sigue: “Excmo. Sr. – Remitido a informe de la Junta Superior de Beneficencia el expediente relativo a la ampliación de fines fundacionales del “Asilo Busquéis” establecido en Tarrasa, de esa provincia, dicho alto Cuerpo en sesión celebrada el dia 12 del actual se ha servido emitir el siguiente dictamen: “Visto el expediente relativo a la fundación “Asilo Busquéis” de Tarrasa: Resultando que el Patronato de la misma acude a este Ministerio solicitando se le autorice para ampliar los fines fundacionales con las instituciones de la Buena Guarda y Gota de Leche, la primera para albergue de doncellas obreras de las que en gran número trabajan en los establecimientos fabriles de dicha ciudad viviendo solas y alejadas de su familia, abandonadas a los mil peligros consiguientes, y la segunda para guía y auxilio de las madres de humilde condición ¡ exponiendo que cuenta con las ofertas que enumero, entre ellas una subvención del Ayuntamiento de Terrassa de 25.000 pesetas y otra de la Diputación provincial de Barcelona de 100.000, resultando factibles con el total de los donativos la construcción del edificio necesario para las dos nuevas instituciones, quedando asegurado el funcionamiento de ambas con recursos propios. – Resultando que D. Salvador Busquets y Soler por testamento de 15 de Febrero de 1901 instituyó el referido Asilo para el cuidado de niños de ambos sexos de las clases obreras y desvalidas de Tarrasa y de inválidos para el trabajo, cuya institución fué clasificada como de Beneficencia particular por R.O. de 8 de Enero de 1909. – Resultando : que por implicar esta petición una modificación fundacional se instruyó el expediente especial determinado por el art. 67 de la Instrucción del Ramo, dándole el cumplimiento del 68, los trámites preceptuados en el art.57, sin que durante el plazo de audiencia que fué publicada en la Gaceta de Madrid y Boletín Oficial de la provincia, ni aún después se tenga noticia de haberse presentado opo-
sición alguna. – Resultando : que la Junta provincial de Beneficencia de Barcelona informa en sentido favorable la petición del referido Patronato. – Considerando : que con la ampliación que se pretende no se desvirtúa el carácter benéfico-particular de la Fundación pues si bien se cuenta con subvenciones del Ayuntamiento de Tarrasa y Diputación provincial de Barcelona, además de no ser fijas, ni constantes, son para construir el edificio fundacional y no para el sostenimiento de los nuevos fines, que no pueden ser más dignos de alabanza y entran además en el pensamiento que inspiró la obra de D. Salvador Busquéis al fundar un Asilo para albergue y cuidado de niños de ambos sexos de las clases obreras y desvalidas de la ciudad de Tarrasa, por lo cual nada hay que se oponga a que se conceda la ampliación solicitada, debiendo someter el Patronato del Asilo a este Protectorado, para su aprobación el proyecto y presupuesto para la construcción del edificio en que han de radicar las dos citadas Instituciones, Gota de Leche y Buena Guarda. – Considerando : Que, no obstante, esa autorización se ha de conceder con la salvedad de que en todos momentos quedan salvaguardados los primitivos fines y, por lo tanto, si por cualquier circunstancia hubiera dificultad para la realización de los nuevos, sólo podrá dedicarse a ella las rentas del capital fundacional que sobraren después de cumplido el primitivo y primordial objeto del Asilo Busquéis. – Considerando que este Ministerio es competente para resolver, con arreglo a la facultad 3a de las que le otorga el art. 7o de la Instrucción del 4 de Marzo de 1 899, y que en este expediente se han cumplido los trámites que determina el art°. 57 de la misma. -La Junta Superior de Beneficencia entiende que procede :1o- Autorizar al Patronato de la Fundación “Asilo Busquéis” para que amplíe sus fines fundacionales con las instituciones de la Gota de Leche y Buena Guarda, cuyos objetos quedan expresados en el Resultando primero, debiendo someter a la aprobación de este Protectorado el proyecto y presupuesto del nuevo edificio que ha de albergar a las dos citadas Instituciones ,- 2o -Que esta autorización se entiende con la salvedad de que si por cualquier circunstancia hubiere dificultad para la realización de los nuevos fines sólo podrá dedicarse a ella la renta que del capital fundacional sobrare después de cumplido el primitivo y primordial objeto del Asilo Busquéis ,-y 3o. – Comunicar esta resolución al Ministerio de Hacienda a los efectos procedentes.” – Y conformando S.M. el Rey (q.D.g.) con el preinserto dictamen se ha servido resolver como el mismo se propone.- De Real
Orden lo comunico a V.E. para su conocimiento, el de los interesados y demás efectos. – Dios guarde a V. muchos años. – Madrid 14 de Diciembre de 1929. P.D. – Firmado rubricado – Sr.Gobernador civil, Presidente de la Junta Provincial de Beneficencia. –
Lo que comunico a V. para su conocimiento y oportunos
efectos.
Dios guarde a Vd. muchos años.
Barcelona 21 de Diciembre de 1929.
El Presidente
Sr.Presidente del Patronato de la fundación ASILO BUSQUETS. ”
Préviament la Junta havia demanat a l’arquitecte Sr. Muncunill el replantejament deis plánols del nou edifici així com la redacció de las bases del contráete, a fi d’enviar-los amb el projecte i pressupost a l’aprovació de la Superioritat. Fets ja aquests documents, el marq de 1930 la Junta es disposa a conéixer la Memória-Projecte de l’edifici de la “Bona Guarda” i “Gota de Leche”. Es presentaren els plánols, la Junta aprová el treball fet i es disposá a tramitar-ne l’aprovació per la Superioritat. S’aprofita el viatge a Madrid del Sr. Nicolás Talló perqué porti la petició de construir “Bona Guarda” i “Gota de Leche” al Ministeri de la Governació. Al seu retorn manifesta que el Sr. Reigon i el Sr. Gil, alts funcionaris de la secció de Beneficencia del Ministeri de la Governació, demanen modificar la documentació presentada..
La Caixa de Pensions per a la Vellesa dona contesta a la petició manifestada que faria un préstec hipotecari a fi de teñir anticipada la subvenció de la Diputació Provincial en anualitats de 10.000 ptes. El préstec es faria amb garantía, a favor de la Caixa sobre el nou edifici i la garantía subsidiaria de la subvenció de la Diputació.
El juny de 1930, el Bisbe de Barcelona, Dr. Irurita, fa una visita a l’Asil, i a part de la felicitació peí funcionament de la institució i la seva obra, fa un donatiu de 250 pessetes.
El 1 7 de juny de 1930 es féu entrega al registre del Ministeri de la Governació de la instancia, plánols, pressupost i plec de condicions per tal d’obtenir l’autorització per a la construcció de la “Bona Guarda” i “Gota de Leche”.
La contestació del Ministeri fou al setembre de 1930. El Director de l’Administració Local comunica que, d’acord amb l’arquitecte
de l’Estat, la realització de les obres del pavelló “Bona Guarda” i “Gota de Leche” es facin per contractació pública i torna la documentació perqué siguí completada. Aquesta qüestió obliga l’arquitecte Muncunill a una nova adaptació del Pressupost i plec de condicions per a la seva remissió al Ministeri.
El primer Comte d’Egara, Sr. Alfonso Sala, s’interessa per la qüestió i manifesta les bones impressions del Director General d’Administració Local.
Fins al gener de 1931 no es rebé l’aprovació de Madrid per a les obres de la “Bona Guarda” i “Gota de Leche”.
El problema de falta d’aixopluc per a les treballadores que vénen a Terrassa s’agreuja. Tot va caminant, pero no amb la urgencia que caldria ,- és per aixó que se suggereix al Patronat que, donada la urgencia per establir l’obra de la Bona Guarda, i amb carácter interí, es llogui alguna casa per a aquest afer, i s’indica la possibilitat de fer-ho en l’antiga casa Vinyals, del carrer Major. Aquesta proposta és estudiada i, després d’haver pensat en les seves conseqüéncies, es reconeix la impossibilitat de portar a terme la instauració de la “Buena Guarda” abans de teñir edificat el pavelló corresponent, ja que hi hauria una despesa d’instal.lacio important i infructuosa. I quant a fer-ho en la casa Vinyals, resulta extraordináriament impossible peí deteriorament d’aquest edifici, ja que requeriría unes despeses de reparació de molta envergadura. Resultaría, a més, inconvenient qualsevol instal.lacio provisional, donada la proximitat en qué es compta poder obtenir la seva completa i definitiva instal.lacio en l’edifici en qué está projectat i de construcció quasi immediata. Per atendré les gestions de construcció del projectat edifici, s’acorda constituir una Junta Constructora del pavelló de la “Buena Guarda” i “Gota de Leche” en la qual tinguin intervenció les persones o entitats que contribueixin a les obres amb donatius o subvencions de importáncia, invitant-los a formar part d’aquesta Junta, comenqant pels de la localitat, que sóm l’Excm. Ajuntament,- Junta Local de Protecció de la Infáncia Caixa d’Estalvis ¡ D. Francisco Comas, com a Tresorer de l’extingida Junta Administrativa de Sanitat Local,- 1’Excm. Sr. D. Alfonso Sala Argemí, Comte d’Egara,- i dos representants del Patronat de l’Asil Busquéis, que són el Molt Iltre. Sr. Prior Arxiprest i el Sr. Agustí Armengol”
El 20 de febrer de 1930 es fa la primera reunió d’aquesta Junta, a la qual, a més deis Srs. del Patronat, assisteixen 1′ Iltre.Sr. Alcalde
D. José Gibert, en representació de l’Excm. Ajuntament,- D. Felipe Muñido Ballestín, de la Junta Local de Protecció a la Infancia,- D. Antonio Ramoneda, en representació de la Caixa d’Estalvis de Terrassa,- i el Sr. Francisco Comas, que és al mateix temps el Tresorer de l’extingida Junta Administrativa de Sanitat Local. El Sr. Alfonso Sala ha excusat la seva assisténcia per impossibilitat material.
El President Rvd. Dr. Molerá exposa l’objecte de la reunió i dona les grácies a tots els reunits i entitats representades, per la cooperació económica donada ais projectes de l’Asil de cara a les futures institucions de la ” Buena Guarda” i ” Gota de Leche” i per la col.laboració que representa acceptar un lloc en la “Junta Constructora” que es constitueix, alhora que honoren el Patronat de l’Asil amb la seva intervenció activa en el període de la realització de les obres.
i93l. La Junta Directiva de Radio Club Terrassa sortint de l’Asil Buscjuets, despre’s de fer lentrega d’un aparell de radio connectat a diversos altaveus.
El Tresorer, Sr. Agustín Armengol, exposa breument la part económica del projecte, les aportacions ofertes al Patronat i el pressupost d’obres aprovat oficialment, més el pressupost de mobles i instal.lacio de diverses dependéncies.
Per part deis senyors que han de constituir la nova Junta es fa un oferiment d’entusiastes cooperacions i s’efectua un canvi d’impressions sobre els projectes a realitzar.
A continuado es procedeix a constituir la referida “Junta Constructora” del pavelló de la “Buena Guarda” i “Gota de Leche”. Queda integrada de la següent manera :
Per part del Patronat de l’Asil Busquéis, el M.I.Sr. Prior Arxiprest, el Dr. José Molerá, i el Sr. Agustín Armengol,- Per l’Excm. Ajuntament, un senyor regidor que designi la Corporació. Per la Junta de Protecció a la Infancia, el Sr. Felipe Muñido Ballestín,- Per la Caixa d’Estalvis, el Sr. Antonio Ramoneda,- El Sr. Francisco Comas, com a Tresorer de l’extingida Junta Administrativa de Sanitat Local. I el Sr. Alfonso Sala i Argemí, Comte d’Egara, que si bé no és present a la reunió ha reiterat el seu entusiasme per l’obra.
El dia 14 de maig de 1931 l’Orfeó Catalá dona un concert a benefici de l’Asil Busquéis. Interpreta 14 canqons de diferents autors. L’acte tingué lloc en el mateix Asil.
El 2-12-1932 el Prior José Molerá, President de l’Asil, comunica el seu cessament per haver estat nomenat Rector-Ecónom de la Parroquia de Ntra.Sra. de la Mercé de Barcelona.
El 29-12-1932 el nou rector, Sr Ramón Sanahuja i Mareé, pren possessió de la Presidencia de la Fundació Busquets. Com sigui que l’anterior Dr. Molerá no renuncia al Priorat, el Dr. Sanahuja es titula “Cura-Regente de la Parroquia Arciprestal del Santo Espíritu”.
Es continua empenyent la construcció de la “Bona Guarda” i “Gota de Leche”. Després de diverses gestions prop de l’Ajuntament i “Junta de Protecció de la Infancia” es concreten les condicions de les dites Corporacions, que sóm
ASIL BUSQUETS
DE TERRASSA
CONCERT
PEL
O R F E Ó CATALA
PROGRAMA
I
El cant de la Senyera…………..Millet
Cangó de Nadal………………………Pérez Moya
El rflí de Don Gallardo . . . . Sancho Marracó
Els fadrins de Sant Bo¡……….Pérez Moya
El cant deis oceils…………….Millet
Fum, fum, fum…………………..Pujol
La Mare de Déu………………………..Nicolau
Les fulles seques (sardana) …. Morera
II
Les flors de maig…………………….Clavé. •
L’emigrant…………………………….Vives
Roseta (cangó popular francesa). . . D’Indy
Ca la vella Bepa (cangú popular de l’Muerala) . Canteloube
La gent de fora( i> » » ) . »
Ocellada…………………………….Jaunequin
DIJOUS, 14 DE MAIG DE 1931
Cooperació de l’Ajuntament, amb 25.000 pessetes, i de la Junta de Protecció a la Infancia, amb 25.000 ptes. més, i comenqant l’edificació per la “Gota de Llet”, fins a portar-la a terme. L’actuació de la “Gota de Llet” hauria d’ésser independent de l’Asil i de la “Bona Guarda”, pero contractant els servéis amb aquest Asil, i quedant l’edifici amb dret de co-propietat o a ús perpetu.”
A aixó, l’Asil Busquéis contesta:
Que en consideració al cost de l’edifici, la Junta entén que no pot comenqar fins a comptar amb tots els cabals necessaris per a la completa edificació.
Que, quant a 1 us perpetu, solament hi estaría disposat l’Asil sota determinades condicions, que haurien de fixar-se, la principal de les quals era que fos per a l’únic ús de la “Gota de Llet” i contribuint a les despeses de conservació de l’edifici i tributacions de tota mena que hi poguessin carregar.
Tot aquest rebombori que ha durat tant temps, que tantes hores, paper i tinta ha costat, s’acaba quan, en la reunió del 3-6-1933, el President informa de la decisió de l’Excm. Ajuntament d’edificar, peí seu compte, un pavelló per a la institució de la “Gota de Llet”, rellevant-se aquella Corporació municipal deis compromisos d’oferiments a l’Asil i quedant deslligat, així mateix, l’Asil quant a l’aixecament del Pavelló en projecte.
Aixó no obstant, l’afany de la Junta és de seguir en la creació de la “Bona Guarda”, qüestió important per donar un servei a la dona treballadora i que també beneficiará les empreses. La retirada de l’Ajuntament no fa defallir en l’esforq, i per aixó en aquesta mateixa data (3-6-1933) la Junta acorda portar a terme de forma immediata l’aixecament del pavelló de la “Bona Guarda”, prescindint de la part referent a la “Gota de Llet”.
I és el 3 d’agost de 1933 que es fa una reunió amb l’arquitecte Sr. Joan Baca i Reixach, en la qual examinen els plánols de l’antic Projecte de Pavelló, ja aprovat, i proposen modificacions per reduir-lo sois a la “Bona Guarda” i situar-lo en els patis de l’Asil.
Aquest nou estudi es confia definitivament a l’arquitecte Sr. Joan Baca i Reixach, i s’ha de modificar el projecte de pavelló per a la “Bona Guarda” i “Gota de Llet”, aprovat per la Direcció General
d’Administració amb data de 19 de desembre de 1930, donat que, actualment, sois instal.lará la “Bona Guarda” .
L’l de desembre de 1933 l’arquitecte Sr. Baca presenta els plánols del projecte de l’edifici de la “Bona Guarda” a l’Ajuntament, i el projecte queda aprovat en principi. Respecte a les condicions per les quals ha de regir-se el contráete de l’edificació, s’acorda encarregar al dit arquitecte la presentado duna Memoria, Plánols, Pressupost i Plec de condicions definitiu per tal de procedir a la prompta demanda deis permisos definitius a la Superioritat, cosa que es fa el 30 d’abril.
No sempre l’afany de treballar és ben interpretat i passar-se un xic de la ratlla és també conflictiu. Aixó succeeix quan, en l’acta del 9 de novembre de 1934, s’escriu la primera palestra, fruit d’un interés potser massa agosarat perqué la Rnda. Superiora de l’Asil, Sor Secundina, presenta diverses factures i dona compte d’haver venut el cavall i el carro que tenien per al repartiment de la llet i d’haver adquirit, per substituir els seus servéis, una camioneta d’ocasió.
El Tresorer Sr. Armengol, davant la forma poc explícita de certs comptes, i trobant-se amb fets consumats d’alienació, adquisició d’objectes, i execució d’obres per a les quals no s’ha demanat consell ni autorització, fa constar que declina tota responsabilitat respecte d’aquests extrems, i que demana que així es faci constar en l’acta corresponent a la sessió.
La Rnda. Sor Secundina explica que, per la urgéncia del temps, ha de resoldre ella sola algunes operacions, pero que, en endavant, en casos d’urgéncia “buscará almenys l’assessorament del Sr. President.”
En la reunió de l’l 1 de gener de 1935 es dona compte de la mort del Sr. Gaspar Armengol i Taló. La pérdua és sentida perqué aquest era marmessor per exprés desig de Salvador Busquéis en el seu testament i, per tant, ha viscut des del principi el naixement i la florida de l’Asil.
El 5 d’abril de 1935 Sor Secundina, la Superiora, que des del naixement de l’Asil, en 1902, n’ ha estat al front, s’acomiada perqué la Superioritat de l’Orde l’envia a un altre destí i la substitueix per Sor Cristina Martí.
La vinguda de Sor Cristina, al maig, és motiu perqué demani material d’ensenyament, així com la compra duna haca i també canviar el carro del servei de la granja, qüestió que és atesa per la Junta, que s’ofereix a assessorar-la en el que convingui.
El 6 de setembre de 1935 el nombre d’asilats és de 212.
El problema deis pobres és latent i el fet de no teñir, durant el dia, un lloc per poder menjar calent preocupa la ciutat ; és per aixó que, amb carácter oficios, es proposa que l’Asil subministri una sopa d’auxili ais pobres de la localitat per compte de la “Junta Local de Beneficencia”. Sor Cristina accepta la proposta amb una condició que s’arregli la cuina perqué funciona amb moltes deficiéncies.
La construcció de la “Bona Guarda” está entretinguda i porta problemes; per aixó a l’octubre de 1935 es vol modificar el projecte i també el seu emplaqament.
El projecte tracta d’aixecar un pis damunt el pavelló lateral del pati posterior, que está destinat a classes. Amb el nou pis i algunes obres per a l’accés i l’habilitació d’un menjador, podría quedar completada, amb suficiencia, la nova Obra, tan temps projectada per la Junta..
S’acorda, en principi, aprovar la modificació del Projecte, i fer les gestions per obtenir la seva aprovació superior, afegint a les obres abans dites altres de necessáries per a aquest Asil a causa de disposicions municipals, com és la tanca del seu perímetre en els llindars amb la via pública i les voreres corresponents
Essent tot aixó aprovat per la Junta, s’acorda encarregar a l’arquitecte Sr. Joan Baca i Reixach la confecció d’un projecte facultatiu per a les esmentades obres, junt amb les obres de tanca i voreres de tot el solar d’aquest Asil, per tal de procedir al més prompte possible, ais trámits de la seva aprovació prop de la Superioritat.
Al gener de 1 936 és presentat a la Junta i examinat el Projecte de l’arquitecte Sr. Joan Baca i Reixach. Es refereix a les obres d’ampliació de l’edifici d’aquest Asil, amb destí a la “Bona Guarda”, les obres de construcció de la paret de tanca del solar, les corresponents voravies deis carrers de Vinyals i de Vallhonrat i altres millores.
La Junta ho troba conforme i es desisteix de l’anterior projecte
d’obres.
A final del mes d’abril de 1936 es rep una comunicació del Sr. Director General d’Assisténcia Social, de la Generalitat de Catalunya, de data del 20 del corrent mes, en la qual es tramet la resolució, i es concedeix autorització al Patronat per a portar a terme les obres projectades, invertint-hi la quantitat de cent setze mil vuitanta- tres pessetes amb setanta-dos céntims a qué ascendeix el pressupost, que és aprovat simultániament per la dita Direcció, per a la construcció de la
“Bona Guarda”. Així mateix demanen que l’Asil Busquéis amplii els fins fundacionals per tal que la “Bona Guarda” pugui funcionar seguidament, cosa que ja s’havia demanat.
El 28 de maig de 1936 es publica l’anunci en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya referent al concurs per a les obres que han de fer-se en aquest edifici i solars, el pressupost de les quals és de 1 16.083’72 pessetes, fixant-se la fianqa a dipositar en 1 1.000 pessetes. Eadjudicació s’anuncia per al dia 15 de juny vinent, a les 12 hores del migdia, sota la presidencia de la Mesa formada per una representació del Protectorat de la Beneficencia particular de la Generalitat de Catalunya, el President de la marmessoria i dos vocals.
El nombre d’asilats, el juny de 1936, és de 267, quantitat que registra una crescuda important.
El Centre de Mestres Paletes de la Unió Comercial i Industrial d’aquesta ciutat dirigeix un comunicat a la Rvda. Superiora, en el qual demanen un ajornament del termini d’adjudicació de les obres. La Junta acorda contestar que no és possible d’accedir-hi, perqué la data té carácter oficial.
El 5 de juny de 1936 l’Asil Busquéis fa 1 ultima reunió, ja que seguidament tingué lloc l’esclat de la Guerra Civil, la qual va trencar la vida de l’Asil almenys amb les característiques amb qué s’havia conduit des de la seva fundado
EL PERÍODE DE LA GUERRA CIVIL A L’ASIL
En iniciar-se la guerra civil el dia 19 de juliol de 1936, a pesar deis incendis de les esglésies de Terrassa i els assassinats de religiosos i seglars que en aquella data i successives tingueren lloc a la ciutat, les Germanes no abandonaren d’immediat l’Asil ja que hi havia criatures.
Al cap d’uns dies, pocs, vingueren les “milicianes” per treure les Germanes.
El vocal Antoni Barata i Rocafort fou assassinat el mes de setembre de 1936.
El President Rvd. Ramón Sanahuja i Mareé fou pres en l’intent de creuar la frontera fugint de la zona Roja, pero providencialment salva la vida.
Les Germanes Sor Teresa Sust i Sust i Sor Remei Callao, que tenien familia a Barcelona, es quedaren allí. Sor Encarnación Galtes, la superiora Sor Cristina Martí i Sor Francisca Villalonga pogueren sortir cap a Marsella amb vaixell i d’allí passaren a l’Espanya Nacional, on prestaren servei a l’Hospital de Peñaranda (Salamanca) fins que les Forces Nacionals ocuparen Terrassa.
Ignorem la sort de la resta de Germanes que formaven la Comunitat. D’aquell temps, conegut com “el període roig”, coneixem el que segueix:
El 30 de juliol de 1936, són cremades les imatges de l’Asil
Busquets.
L’l de setembre de 1936, la Delegació del Valles Occidental de l’Escola Nova Unificada (CENU) s’incauta, entre altres edificis, de l’Asil Busquets.
El 4 de setembre de 1936, l’Ajuntament acorda incautar-se de l’Asil Busquets.
El 14 de novembre de 1936 el periódic “EL DIA” publicava una entrevista al Conseller de Cultura, Sr. Palet, que diu així:
“L’ex-Asil Busquets.
Prosseguint la nostra conversa amb el Conseller de Cultura, l’amic Palet, parlem del nou destí que es dona a l’ex-Asil Busquets.
Diu Palet :
• Els amics del departament d’Assisténcia Social han decidit, d’acord amb nosaltres, treure a aquest edifici el seu carácter d’asil, per a convertir-lo en residencia d’infants. A aquest edifici hi han ingressat tots els infants de la Casa de Caritat, els quals han restat allotjats definitivament dintre aquest centre infantil que des d’ara es dirá Casal de l’Infant.
• Per altra banda -segueix- l’ex-Asil complirá la missió d’escola-cantina, per tal com hi serán educats i alimentáis tots els nens que concorrin a les escoles que es donaran allí.
Caldrá efectuar algunes obres per tal de posar l’edifici en les condicions que exigeix la reforma que hi practiquem. Sota la direcció de l’arquitecte Baca, anem a l’ampliació de l’edifici de l’ex-Asil, per tal de procedir a la construcció dalló que es considera més peremptori i imprescindible.
Alguna altra reforma ? – preguntem
Sí. També la Conselleria d’Assisténcia Social d’acord amb la
Comissió de Cultura ha decidit convertir en edifici per a escoles el que estava destinat a l’obra de la Bona Guarda, per considerar més útil i necessari per a aquella finalitat el referit local”
El 29 de maig de 1937 les Conselleries de Sanitat i Assisténcia Social dirigeixen un manifest a la ciutat, demanant que ajudin amb el seu esforq moral i material, al sosteniment de les cases de beneficencia, entre elles el Casal de l’Infant (Asil Busquéis).
El 25 de setembre de 1938 la Banda Municipal dona un concert a l’Asil Busquéis en obsequi ais infants.
En tornar a l’Asil, els responsables trobaren la Casa en estat deplorable en tots conceptes i plena de nens i nenes interns i externs en condicions lamentables que havien estat a carree de personal designat peí Govern de la República.
Aquesta breu historia és Túnica que hem pogut saber d’aquell
període.
RESTABLIMENT
Normalitzada la vida, després de l’entrada de les tropes del General Francisco Franco, la resta de la Junta que quedava es proposa tornar a posar en funcionament l’Asil. A causa de les circumstáncies del període «roig», que així se’n deia, l’Asil queda en situació lamentable, i per al nomenament de la nova Junta es necessitava autorització governativa, qüestions que se subsanaren tal com queda reflectit en la primera Acta de la Junta, celebrada el 22 de juny de 1939. Tmguem present que l’entrada de l’exércit del General Franco és el 26 de gener de 1939, i fins al juny no es comenqa aquesta etapa de reconstitució oficial de la funció benéfica de l’Asil. Així, dones, transcrivim sencera l’acta abans esmentada.
“El dia 22 de Junio de 1939 reunióse la Junta de Patronato con asistencia de los señores que al margen se anotan.
El Presidente Rdo. Dr. D. Ramón Sanahuja da cuenta de una comunicación del Sr. Comandante militar de esta plaza por la que se autoriza la reconstitución provisional de este Patronato con los miembros subsistentes de antes del 19 de julio de 1936 y con los Srs. D. Jaime Brugueras Fontanals, D. Juan A. Vallhonrat Cata y D. Felipe Oliu Guix, que por tener cargo directivo en la Junta de “El Amigo del Enfermo”
pasan a formar parte de la de este Asilo Busquéis en sustitución de los que murieron en el transcurso de estos tres últimos años.
El Rvdo. Dr. Sanahuja dedica un piadoso recuerdo a la memoria del malogrado vocal D. Antonio Barata Rocafort (Q.E.RD.), caído por Dios y por España, víctima del furor marxista, en Septiembre de 1936 ,■ así como a la de los patronos albaceas D. Francisco Comas y D. Federico Albiñana y del vocal D. Nicolás Talló (Q.Q.G.G.E.E.), fallecidos durante el período de la dominación roja. Todos los reunidos se asocian a dichas palabras, lamentando que tan dolorosos hechos priven a este Patronato de la actividad y el celo que dichos señores ponían a su servicio.
Se acuerda conste en acta este sentir, y el pesar de esta Junta por la pérdida de tan buenos compañeros y en tan trágicas circunstancias, con la enérgica protesta contra el vandalismo rojo que, entre sus numerosas víctimas, hubo de alcanzar a quién tantos méritos y títulos tenia en este Patronato, como el Sr. Barata.
A continuación se posesionan de sus cargos los nuevos vocales, quedando en su virtud constituido este Patronato, como sigue :
Presidente:
Vice-Pdte.:
Tesorero:
Vocales:
Secretario:
Rdo. Dr. D. Ramón Sanahuja Mareé D. Benito Badrinas Poli D. Agustín Armengol Jover D. Jaime Brugueras Fontanals D. Juan A. Vallhonrat Catá D.Felipe Oliu Guix D.Santiago Morera Ventalló
Por no haber podido asistir a la reunión este último, por impedírselo su estado de salud, se acuerda que actúe de Secretario D. Juan Vallhonrat y que continúe en este desempeño hasta la reposición del Sr. Morera.
Al hacerse cargo del establecimiento esta Junta se encuentra con que se han introducido importantes variaciones a las obras en construcción en 1936 para el pabellón de la “Buena Guarda”, que fueron terminadas en el período rojo, cambiándose completamente la distribución o estructura interior de modo que resulta inadecuado para el objeto previsto. Se acuerda, en consecuencia, y vista la imposibilidad de rectificar
por el momento dicha distribución, aprovecharlo para el destino que resulte más apto, dentro su actual construcción.
También se encuentra este Patronato con el alojamiento, en calidad de internos, de las secciones de niños y niñas antiguamente asiladas en el Hospital-Casa de Caridad de San Lázaro de esta ciudad, trasladados a este Establecimiento durante el período de la dominación marxis-ta. Se acuerda a este respecto que el Patronato se haga cargo interinamente de dichos asilados, aunque haciendo constar que ello se aparta de las obligaciones anteriormente asumidas por este Asilo, y que sólo lo haga hasta tanto que las circunstancias permitan volver las cosas a su primitivo estado.”
Es al mes d’agost, o sia, dos mesos després de la iniciació d’activitats, quan la Rvda. Superiora de las Religioses de Sant Vicenq de Paül diu que es nota la progressiva normalització deis servéis, així com les dificultáis que representa l’atenció ais asilats interns, donada l’escassetat deis locáis. La reorganització de la “Bona Guarda” és també complicada, tenint en compte l’extensió que tenien abans.
S’intensifiquen les gestions perqué s’instal.lin novament a la Casa de Caritat de Sant Llátzer els nens i nenes que estaven allá acollits abans del període roig, i especialment, almenys, la secció de nens. Encara que es reconeixen les dificultáis que aixó ofereix al dit Hospital Casa de Caritat, s’insisteix en aquest trasllat.
Ja al mes d’octubre és quan es van resolent els problemes ja que els nens asilats interns han estat ja traslladats a l’Hospital-Casa de Caritat de Sant Llátzer, i sois resten a l’Asil nenes internes que, de moment, no és possible traslladar a l’Hospital-Casa de Caritat.
El 29 de desembre de 1939 es rep una comunicació de la Vicepresidéncia de la Junta Provincial de Beneficencia donant trasllat a la resolució dictada per la Direcció General, la qual acorda la rehabilitació d’aquest Patronat després de l’oportü expedient de depuració deis seus components.
La Rnda. Superiora, Sor Cristina, exposa les dificultáis que presenta l’assisténcia médica a les nenes internes, per la qual cosa es resol que, en cas de malaltia d’algunes d’elles, s’avisi l’Hospital de Sant Llátzer o el Centre Médic.
Els temps i la bona voluntat guanyen el terreny ja que, al juliol de 1940, es constata la intensificació de la vida de l’Asil, fent-se
notar, aixó sí, la insuficiencia deis locáis, especialment davant el fet de la permanencia de nenes internes, i afirmant-se el criteri de procurar una ampliació de l’edifici i fer factible que continuín en aquest establiment, sense perjudici de les altres atencions de la casa.
Durant els quasi tres anys de Guerra Civil, l’edifici no rebé els arranjaments necessaris. Per aixó, i donada la classe de terreny, l’edifici estava molt esquerdat, i el Patronat se’n plantejá la necessitat de la reparació i consolidació.
Es parla també del projecte d’obres d’ampliació, que podrien consistir en un nou pavelló per a l’acollida deis asilats interns, amb la qual cosa podrien quedar definitivament i adequadament instal.lats, i deixarien lliures els locáis que ara ocupen, cosa que permetria l’ampliació deis servéis de la “Bona Guarda”. Es fa notar que la Junta de Protecció de Menors d’aquesta localitat ha fet oferiments per contribuir-hi i s’acorda anar estudiant tan important qüestió en reunions successives.
Al novembre es parlava de la consolidació, pero al mes següent sorgeix un dictamen del Sr. Arquitecte que parla de la necessitat urgent i inajornable de l’execució de diverses obres de consolidació de l’edifici. S’acorda, en conseqüéncia, la realització de les obres proposades per l’arquitecte Sr. Baca.
Fou una millora, en aquells dies, que la galería central de la part de migdia de l’edifici es tanqués amb vidrieres i parets, per utilitzar aquest lloc per a esbarjo deis asilats els dies de pluja o de temperatures molt baixes.
Les diverses dificultáis que l’Asil travessa, i la necessitat de construir una ñau per ais nens interns són una preocupació, i per aixó la casa de la Plaqa Vella, que era propietat del Sr. Busquéis i ara ho és de l’Asil, i en la qual després de moltes projectades utilitats no s’ha fet res, podria vendre’s i aplicar aquests diners a fer el pavelló. La xifra de cost del pavelló és elevada i per aixó se sol-licita de la Junta de Protecció de Menors una quantitat per contribuir a la construcció d’aquest projectat edifici per ais asilats interns.
Amb aquest mateix destí s’acorda demanar a la Caixa d’Estalvis la concessió duna quantitat important per a la projectada construcció, encara que sigui liquidada per anualitats. També es demana a la propia Caixa d’Estalvis una subvenció anual per a les despeses de manteniment d’aquest Asil, com abans de 1936.
Davant les urgents sol.licituds d’ingrés de nous asilats externs, s’acorda augmentar el nombre d’acollits.
Peí que fa a les asilades internes, es creu convenient procurar la sortida d’algunes d’elles, majors de 14 anys, a fi que puguin col.locarse en el treball i tornar amb els seus familiars.
Com que les necessitats de l’Asil són moltes i diferents, es demana que les indemnitzacions per Subsidi Familiar que perceben les famílies de les criatures asilades s’ingressin en els fons de l’Asil, i es jutja d’equitat que sigui el total del subsidi en les internes, i la meitat del subsidi en els asilats externs, i quan el pare i la mare estiguin empleáis en algún treball.
A la petició feta a la Junta de Protecció de Menors demanant una subvenció per a la nova contrucció, aquesta contesta que té un projecte per a una guarderia molt gran, qüestió que l’impedeix ajudar l’Asil Busquéis..
La ciutat va recobrant novament la normalitat i, a causa d’aixó, el textil necessita personal especialitzat a “sorgir i desborrar” peces de teixits. Davant d’aquesta manca, la Junta crea a Fabril una escola per ensenyar aquests oficis i oferir-los en primer lloc a les asilades de major edat. Es fa carree de la direcció de leseóla la Sra. Catalina Odena. Aquesta escola soluciona el problema de moltes empreses i proporciona ocupació a moltes noies, que en sortir de l’Asil tenien ja la feina assegurada.
A Fabril de 1941, es rep la reclamació d’un vaquer, que manifesta que, abans del juliol de 1936, entrega una vaca a l’Asil i no l’havia cobrada ni tampoc durant el període de guerra civil. La Junta n’acorda el pagament i es fa en un preu transaccional admés peí venedor. Se’n paga 1.250 pessetes.
En aquesta data d’abril de 1941, sumen 300 els asilats externs.
A causa de les moltes sol.licituds d’ingrés en la secció d’asilades internes i per les circumstáncies en qué están algunes d’elles, s’acorda fixar les condicions d’admissió. De moment es demana que siguin órfenes de pare o mare, filies d’aquesta ciutat o que els seus familiars resideixin a Terrassa com a mínim 5 anys i tinguin una edat entre els 5 i els 14 anys. La normativa és semblant a les establertes en la Casa de Caritat de Sant Llátzer.
Larquitecte Sr. Baca estudia novament el projecte d’un nou pavelló i, a causa d’esperances que es tenen d’obtenir mitjans per a
l’execució, se li manifesta que presentí els plánols a l’Administració per sol.licitar l’oportú permís d’edificació.
El juny de 1941 s’amplia l’admissió d’asilats externs fins al nombre de 325 places, i es deixa per a més endavant la imposició que sigui condició previa per a l’admissió deis asilats externs el fet de ser nascuts a Terrassa, o amb un mínim de tres anys de residencia a la ciutat.
La Junta veu l’absoluta necessitat que al pavelló d’interns hi hagi també nens. Per aquesta causa es reconsideren els planols encarregats a l’arquitecte Sr. Baca i s’acorda que hi hagi la mateixa capacitat per a l’allotjament de nens i nenes, perqué sembla convenient per a la beneficencia general de Terrassa el trasllat deis nens de la Casa de Caritat de Sant Llátzer a l’Asil. Així mateix s’insta el Sr. Baca a la immediata presentació d’aquests planols.
Al novembre de 1941 l’arquitecte Sr. Baca presenta el projecte d’obres d’ampliació, que compren un eos d’edifici que toca al carrer de Vinyals, amb planta baixa i dos pisos, i un eos d’unió entre el segon pis d’aquest i la planta baixa de l’antic edifici, tot dins els terrenys de l’Asil.
La Caixa d’Estalvis de Terrassa ofereix concedir en préstec la quantitat total que sigui necessária per a l’execució de les obres, sempre que el Patronat presentí un pía racional d’amortització deis avanqaments.
Amb aquest fi s’acorda gestionar compromisos d’aportació per al pagament de les obres de part de la Diputació Provincial, de l’Ajuntament, de la Junta local de Protecció de Menors, de la Cambra de Comerq, de l’Institut Industrial i d’altres corporacions, per veure les possibilitats i pagaments d’amortització que podrien oferir-se a la Caixa d’Estalvis de Terrassa, ja que donen bones facilitáis, cosa que aquest Patronat agraeix.
Al gener de 1942 hi ha 35 asilades internes i 305 d’externs. Pero, a causa de les condicions de l’hivern i les circumstancies critiques que passa la població, s’admeten 4 internes i 25 externs més. El mes següent són ja 350 els externs que té l’Asil.
El pressupost de les obres del nou pavelló puja 83 1.048’19 pessetes. La quantitat és aprovada i es demana l’autorització a la Superioritat perqué segueixi endavant el projecte.
Es visita la Diputació, l’Ajuntament, la Cambra de Comerq i l’Institut Industrial per demanar fons per a la construcció.
Al gener de 1943 es tenen recaptades 34.970 pessetes i s’han pagat per honoraris 16.105’66 ptes. S’está buscant la resta. En aquesta data hi ha 290 asdats externs i 36 interns.
La falta de queviures en general al país fa que la Junta tingui una preocupado més. Fins a aquelles dates, de penuria, ja ni havia, pero s’anava solucionant bé ; pero la nova organització governamental portada a terme al juny de 1943 dificulta la qüestió, per la qual cosa no s’accepten més asilats, en espera duna solució
El juliol de 1943, en virtut de gestions realitzades per Fempresa “La Electra Industrial, S.A.”, ha estat concedida pels Superiors de l’Orde de Sant Vicenq de Paül la vinguda a aquesta ciutat de dues Germanes Paüles per fer i repartir el menjar ais obrers de l’esmentada Empresa. Aquests Superiors posen la condició que les Germanes tinguin la seva residencia a la Comunitat Religiosa d’aquest Asil.
La Rvda. Superiora Sor Cristina manifesta la conformitat, per part de la Comunitat i la Junta, amb aquest conveni amb “La Electra Industrial, S.A.” i més tenint en compte els donatius i favors que l’Asil va rebent de l’esmentada empresa. La presencia de les noves Germanes podrá suposar una ajuda en determinades hores del dia, cosa que suposará una compensació del servei que l’Asil donará a “La Electra Industrial”. S’acorda, també, la facultat de reservar-se de poder prescindir del compromís, sempre que el Patronat ho cregui necessari.
S’oficia, a la “Junta de Redención de Penas por el Trabajo”, un comunicat per notificar-li la presencia, en aquest Asil, d’alguns filis de penats, a fi de poder-se acollir ais beneficis que la llei concedeix ais establiments que els mantinguin.
En la Junta celebrada el 15 de novembre de 1944, el president Rvnd. Ramón Sanahuja Mareé comunica haver estat preconitzat Bisbe de Segorbe, per la qual cosa participa la seva propera consagració i la consegüent marxa de la Junta. El 12 de gener de 1945 entra de President el Rvnd. D. Josep Castelltort Soubeyre.
Els problemes del finanqament del nou pavelló es resolen quan el Sr. Josep Badrinas, a Fabril de 1945, exposa l’oferta d’uns quants industriáis, agrupats en FInstitut Industrial de Terrassa, de costejar les obres d’un nou pavelló en els terrenys de l’Asil, destinat a acolliment de nens i nenes interns i, acabada la seva construcció, de fer-ne donació a
aquest Asil, ja que és notori el servei benéfico-social que amb aquesta obra es pot realitzar.
Públicament es manifesta la conformitat i el profund agraiment per aquest magnífic gest de la benemérita entitat industrial, i el desig i la conveniencia que la construcció s’adapti al projecte que tenia, en gestió, la’Junta d’aquest Patronat, amb aquelles modificacions que siguin de major utilitat.
CAPÍTOL VII
PAVELLÓ ALFONSO SALA
Aquesta determinació és reflectida en l’acta de la Junta de l’Institut Industrial de data 16 de marq de 1945. El text del parágraf corresponent a la decisió de subvencionar el pavelló diu el següent:
“Parla la Directiva de la necessitat en qué es troba l’Asil Busquéis, lloc on reben assisténcia la gran majoria de filis deis nostres treballadors, d’ampliar els servéis que donen mitjanqant l’edificació duna nova ñau que pugui resoldre definitivament els problemes que planteja la insuficiencia de locáis. Estima la Junta que és un deure de la industria terrassenca col.laborar en aquesta important obra que realitza l’Asil Busquéis aportant la necessária ajuda económica perqué pugui conver-tir-se en realitat el projecte d’ampliació del local proposat per l’Asil Busquets i acorda dirigir-se ais seus associats a fi que, comptant que properament s’efectuará el retorn de quotes que anualment fa la “Mutua de Seguros”, vulguin renunciar, a favor de l’Asil, a l’import d’aquelles quotes ja que, si bé no són de molta importancia donades les normes legáis que imposen determinades limitacions a la seva devolució, aixó no obstant constituiría el primer pas per portar endavant aquell projecte d’ampliació, confiant que cap deis nostres associats negará l’esforq necessari per poder col.laborar en aquesta obra de veritable justicia social”.
A l’octubre de 1945, les obres, per compte de l’Institut Industrial, ja han comengat. La Junta visita les obres acompanyada de l’arquitecte Sr. Baca.
El greu problema de falta d’espais esta ja en vies de solució i la il.lusió de donar nous servéis al necessitat alegra la Junta i també les Germanes de la Caritat.
La preocupació per l’ampliació de la Bona Guarda segueix vigent; per aixó es demana a l’arquitecte Sr. Baca que faci un projecte d’ampliació deis locáis, a base d’una redistribució deis actuáis departaments, comptant, si es necessari, amb el previst trasllat i la consegüent ampliació deis departaments ocupats com a allotjament de la Comunitat de les Germanes regidores de l’establiment.
Al novembre de 1945 hi havia un oferiment del Govern espanyol per donar acollida i sosteniment a 50.000 nens deis paisos europeus més afectats per les privacions consegüents de la recent guerra. Es per aixó que es comunica a l’Ajuntament l’oferta d’ allotjament per a quinze nens, de 3 a 4 anys, a l’Asil, encara que demana, si és possible, la cooperació económica de la Junta Local de Protecció de Menors
S’estudia novament la conveniencia de canviar el nom de la Institució, donada l’amplitud deis fins que va abastant, com l’extensió deis fundacionals i deis oficialment reconeguts amb posterioritat, i s’acorda, en principi, substituir la denominado d”‘Asil Busquéis” per la de “Fundado Busquéis”.
La instancia es produeix el juliol de 1946 mitjanqant la carta
següent:
Iltmo. Sr.
El infrascrito, Dr. D. José Castelltort, Pbro. Regente-Arcipreste de esta ciudad, como Presidente de la Junta de Patronato del Asilo Busquéis de Terrassa, a V.I. atentamente acude y respetuosamente
EXPONE : Que esta entidad de su Presidencia, clasificada como fundación de Beneficencia particular, por R.O. de 8 de enero de 1909, viene usando su actual denominación desde sus comienzos, en el año 1903,-
Que, además, por R.O. de 14 de diciembre de 1929, fué autorizada la ampliación de sus fines fundacionals, con las nuevas institu-
ciones denominadas de la “Buena Guarda” y “Gota de Leche”,-
Que en atención al variado matiz de las instituciones que en la actualidad la integran este Patronato viene considerando desde hace tiempo la conveniencia de acogerlas bajo un título más general y amplio y que resulte más independiente de la acepción vulgar que el presente le atribuye, especialmente en atención a los fines de la aludida obra de la “Buena Guarda”, dedicada a hospedería de muchachas obreras ,-
Y, finalmente, que como consecuencia de tales consideraciones y de otras referentes al mejor desarrollo de los planes en proyecto, esta Junta,en reunión del dia 11 de marzo último, acordó por unanimidad solicitar el oportuno permiso de la Superioridad para cambiar su actual denominación por la de “FUNDACIÓN BUSQUETS DE SAN VICENTE DE PAUL”, en la cual se integran asimismo el nombre y las intenciones de su benemérito fundador y legatario D. Salvador Busquéis y Soler, bajo una acepción más amplia y generalizada.
En su virtud y en cumplimiento del aludido acuerdo, el abajo firmado tiene el honor de dirigirse a V.I. y atentamente
SUPLICA : Se autorice a este Patronato para cambiar la actual denominación de “Asilo Busquéis de San Vicente de Paúl” por la de “FUNDACIÓN BUSQUETS DE SAN VICENTE DE PAÚL”.
Gracia que espera obtener de V.I., cuya vida guarde Dios muchos años.
Terrassa, uno de julio de 1946 Iltmo. Sr. Director General de Beneficencia y Obras Sociales. – MADRID”
El 25 de gener de 1946 amb motiu de la festivitat de Sant Pau, Patró del Gremi Textil, l’Institut Industrial fa una visita a les obres de l’Asil. Aquesta visita queda reflectida en l’Acta de l’Institut Industrial amb data 16 de marq de 1946 i, en alió que respecta a aquesta visita diu el següent:
En ocasió de la visita col.lectiva que va fer l’Institut Industrial el dia de la festivitat del Patró Sant Pau a les obres que s’estan efectuant en els jardins de l’Asil Busquéis d’aquesta ciutat, es van poder adonar els senyors socis que aviat será realitat el projecte, patrocinat per l’Institut i comenqat amb l’ajuda deis seus associats, de l’ampliació de l’edifici actual
que podrá permetre a aquella benéfica institució poder realitzar sobradament les funcions benéfico-socials al seu carree, acordant la Junta, sobre el particular, dirigir-se novament ais seus associats a fi de demanar la seva ajuda per a la continuació del projecte tan feliqment iniciat, pregant-los que igual que l’any anterior cedeixin a favor de l’Asil Busquéis les quantitats que per la devolució de quotes han de percebre de la “Mutua de Seguros de Terrassa” en la Secció d’Accidents de Treball, la qual cosa permetrá arbitrar els mitjans económics necessaris per a la continuació de les obres durant l’any actual”
La Superioritat aprova el canvi de nom de la Institució peí de “Fundación Busquéis de San Vicente de Paúl” amb l’obligació de comunicar el canvi a les entitats oficiáis i particulars relacionades amb l’Asil, i ho fa en aquests termes :
“Con fecha 2 de los corrientes, el Excmo. Sr.Ministro de la Gobernación dice a esta Junta lo siguiente :
“Visto el expediente instruido por la Junta Provincial de Beneficencia de Barcelona, sobre el cambio de nombre del “Asilo Busquéis de San Vicente de Paúl.”
RESULTANDO: Que en 20 de mayo último la Junta Provincial de Beneficencia de Barcelona puso en conocimiento de la Dirección General de Beneficencia que en Junta de Patronato del mencionado Asilo se había dirigido a dicha Coporación Provincial exponiendo la conveniencia de modificar la denominación con que venía conociéndose a dicha Institución por otra más amplia y generalizada proponiendo a tal fin la de “Fundación Busquets, de San Vicente de Paúl”, informando que si bien el fundador dispuso que la expresada Fundación se dedicaría al sostenimiento de un Asilo para cuidar niños de uno y otro sexo de las clases obreras y de inválidos para el trabajo, lo que persigue el Patronato no implica modificación de sus fines fundacionales sino variación del nombre de la Institución, y teniendo en cuenta que el fundador no dispuso con precisión cuál sería la denominación que debería darse a su establecimiento, propone la Junta que debe accederse a lo solicitado autorizando lo que se pretende por estimar más adecuado y más en armonía con las nuevas conveniencias sociales el nuevo nombre, y ello en conformidad con lo preceptuado en el apartado 4o del art. 67 de la Instrucción del Ramo.
RESULTANDO: que en 28 de marzo último la Dirección Gral. de Beneficencia acordó que por la Junta se publicaran en el B.O. de la provincia y periódicos de la localidad edictos concediendo audiencia a los interesados en los beneficios fundacionales y transcurrido dicho plazo se devolvería todo ello para adoptar la resolución que se considerase procedente.
RESULTANDO: que en 8 de agosto último la Junta Provincial de Beneficencia de Barcelona remite el expediente acompañando instancia de la Fundación solicitante, ejemplares del periódico “Tarrasa’y Boletín Oficial de la provincia en los que se insertan los preceptivos edictos así como certificado del Ayuntamiento acreditativo de no haberse formulado reclamación alguna, interesándose que se acceda a lo solicitado.
RESULTANDO: que remitido el expediente a la Asesoría Jurídica, ésta ha emitido informe en el sentido de que no encuentra ni ve obstáculo alguno legal que se oponga a la concesión de lo solicitado.
CONSIDERANDO: que la Fundación de que se trata fué clasificada como de Beneficencia particular por R.O. de 8 de Enero de 1909, habiendo usado en todo momento la denominación de “Asilo Busquéis” de Tarrasa, el que fué instituido con la finalidad de cuidar de niños de ambos sexos de las clases obreras y de inválidos para el trabajo.
CONSIDERANDO: que por R.O. de 14 de Dcbre. De 1929 se autorizó al Patronato para que ampliara sus fines con las Instituciones de la Gota de Leche y Buena Guarda, con la condición de que si por cualquier circunstancia hubiera dificultad para la realización de los nuevos fines sólo podría dedicarse a ella la renta del capital fundacional que sobrase después de cumplido el primitivo fin del Asilo.
CONSIDERANDO: que este expediente se ha tramitado de acuerdo con lo dispuesto en el art° 68 de la Instrucción de Beneficencia y que el cambio de nombre no implica modificación fundacional sino el deseo de buscar y usar una denominación genérica que comprenda la diferencia del primitivo, las nuevas conveniencias sociales y los varios fines que cumple el establecimiento de que se trata ya enunciado en anteriores considerandos.
CONSIDERANDO: que no se ha formulado reclamación alguna en período de audiencia, ni ante la Junta Provincial de Barcelona,
ni ante el Ayuntamiento de Tarrasa, y que es la representación de la Fundación la que interesa el cambio de nombre.
CONSIDERANDO: que la Junta informa favorablemente los deseos del Patronato y que la Asesoría no ve inconveniente alguno en que se acceda a los mismos.
CONSIDERANDO : sin embargo que el cambio de nombre puede dar lugar a confusiones en orden a los bienes primitivos de la Institución por lo que es obligado que al usar el nuevo nombre se dé éste a conocer en los Registros y oficinas públicas así como en las entidades en las que figuren inscritos aquellos o se encuentren los mismos depositados por lo que sería conveniente que de acuerdo con lo dispuesto en el art°. 59 de la Instrucción no sólo se diera conocimiento al Ministerio de Hacienda, sino a cuantos organismos fuere preciso para que no se dificulte el normal funcionamiento de la Institución de que se trata.
CONSIDERANDO : que deben respetarse en su espíritu y letra tanto la R.O. de clasificación como la de 14 de dicbre de 1929 a fin de que se cumplan los fines fundacionales con la separación y seguridad que en dichas resoluciones se fijan.
Este Ministerio, ha acordado :
Primero.- Autorizar a la Junta de Patronato del Asilo Busquéis de Tarrasa, para cambiar esta denominación por la de “Fundación Busquéis de San Vicente de Paúl” y
Segundo.- Que se comunique esta resolución al Ministerio de Hacienda, debiendo el Patronato dar cuenta asimismo del derecho al uso del nuevo nombre a cuantos Organismos sea menester a los fines y efectos señalados en los considerandos que preceden.
Lo que de orden ministerial, digo a V.E. para su conocimiento, el de esa Junta Patronato de la Fundación interesada y demás efec-
, II
tos.
Lo que me complazco en trasladarle para su debida constancia.
Dios guarde a V. muchos años.
Bacelona, 15 de enero de 1947.
EL VICEPRESIDENTE.
Sr. Presidente de la “Fundación Busquéis de San Vicente de Paúl”. TARRASA
Seguidament transcrivim les Actes de les Juntes celebrades per l’Institut Industrial i “Mutua de Seguros de Terrassa” ja que s’hi veu la voluntat deis industriáis i altres persones components d’aquestes Juntes per tirar endavant aquests projectes de la Fundado Busquéis. Sorgeixen problemes -ho veiem en els següents escrits-, pero la ferma voluntat i el convenciment de la bona obra que es fa busquen tot tipus de solucions.
En la reunió de l’Institut celebrada el 8 de marq de 1947 es diu: “Anunciada la celebració de la Junta General Ordinaria de la “Mutua de Seguros de Tarrasa”, i que figura en l’ordre del dia l’aplicació del sobrant de quotes de la secció d’accidents, acorda la Directiva dirigióse novament ais senyors associats pregant-los que, igualment que en els dos anys anteriors, cedeixin les quantitats sobrants per devolució de quotes a favor de la Fundació Busquéis de Sant Vicenq de Paul d’aquesta ciutat, destinades a la continuació de les obres del nou Pavelló que es va edificant per a l’ampliació deis servéis i altres funcions d’aquella benéfica Institució”.
L’cscultor César Cabanes amb la seva obra abans de la seva col locado
Crup escultdric de la Janana interior del nou pavelló del carrer Vinyals
Al novembre de 1947, quan les obres són ja molt avanqades, la Junta acorda que a la faqana d’entrada del pavelló costejat per l’lnstitut Industrial a la Fundació Busquéis, s’hi col.loqui una estatua de Sant Vicenq de Paül, així com que aquest pavelló porti el nom d’Alfonso Sala en memoria de la benemérita acció portada a terme peí Protector de l’Asil i gran Patrici terrassenc, i també col.locar en el vestíbul una placa de marbre amb la llista deis donants del nou edifici. A la faqana del carrer Vinyals, fer-hi uns esgrafiats per l’important mestre Fendinandus Serra.
Detall de les plagues de marbre amb els noms deis socis de l’lnstitut Industrial al vestíbul de l’Asil Buscfuets
El gener de 1948 es veu quasi finalitzada la construcció de l’edifici i es pensa ja utilitzar-lo per a la instal.lacio de les nenes internes asilades actualment en l’edifici vell, i el trasllat a aquesta Fundació de la secció de nens interns residents a l’Hospital-Casa de Caritat de Sant Llátzer. I, com que ja es pot pensar en la inaugurado, s’acorda fer-ho per la Festa Major d’aquest any 1948 al mes de juliol. Quant al mobiliari, s’aprofitará el que es pugui del que utilitzaven els nens a l’FJospital, i la resta es comprará nou. La quantitat de nens i nenes interns es determina en 50 i el d’externs en 300.
Autor desconegut / Arxiu Tobella
En la reunió del 12 de marg de 1948 l’Assemblea de l’Institut Industrial, per tal de portar a bon fi la construcció del Pavelló de la Fundació Busquéis, aprova el següent:
“La Presidencia dona un detall de la inversió del sobrant de l’Asseguranqa d’Accidents, cedit pels socis de la Fundació Busquets, i sol.licita la seva col.laboració per ais exercicis següents, en qué, segons noticies, no será possible la devolució de sobrant, a fi de poder cancel.lar el déficit existent en l’actualitat i i reembossar-se l’Institut deis avanqaments que van efectuant per acabar les obres de les noves naus de l’esmentada fundació benéfica, ja que les funcions de guardería infantil, orfenat i bona guarda han de meréixer la máxima ajuda de tots els associats, i proposa que siguí l’Institut Industrial el que contribueixi en aquesta obra formant part del Patronat d’aquesta. La dita proposta mereix l’aprovació de l’Assemblea i es confia a la Directiva el nomenament deis membres del Patronat.”
La Junta de l’Institut Industrial manifesta que, vist el cost de la construcció de la Fundació Busquets, acorda, el 1 8 de marq de 1948, que la Junta s’ocupi de l’assumpte del Pavelló construi’t a la Fundació Busquets i s’examina l’estat de comptes, del qual resulta que, a part de la quantitat de 880.000 ptes que en aquesta data es deuen al Bañe, faltaran
Detall interior del nou pavelló (í950-l953)
Autor desconegut / Arxiu Tobella
Detall interior del non pavelló (i950-1953]
encara, per poder acabar les obres, unes 650.000 pessetes aproximadament. Vista la quantitat del deute resultant de la construcció del Pavelló, la Junta procedirá a estudiar la forma amb qué l’Institut ajudi duna manera oficial la col.laboració deis seus socis a l’obra de la Fundació Busquéis, a l’objecte d’assegurar en endavant el funcionament económic tant en Guardería col.lectiva com en algún altre aspecte que sigui oportú, perqué els associats quedin duna forma o altra vinculáis al sosteniment d’aquesta obra.
El juliol de 1948 s’inaugura el nou Pavelló amb la visita de les Autoritats i associats de l’Institut.
Aquesta inaugurado és, podríem dir-ne, íntima ja que fou sois per les autoritats locáis i els socis de l’Institut Industrial i, a més, perqué encara falta acabar el pavelló en obres i també cobrir el cost total. La inauguració oficial es faria més endavant amb la solemnitat propia d’aquells temps.
Dificultats per la manca de material de servei, s’endarrereix la incorporació a la Fundació deis nens, els quals continúen a l’Hospital-Casa de Caritat.
El 17 de novembre de 1948 l’Institut Industrial acorda:
“Informada la Junta de les dificultats cada dia creixents en
Autor desconegut / Arxiu Tobella
qué es troba la “Fundado Busquéis” per poder continuar donant els servéis d’assisténcia infantil, orfenat i bona guarda, que constitueixen el camp d’activitat d’aquella benéfica institució, i tenint en compte l’acord que es va prendre en l’Assemblea General Ordinaria, celebrada el 12 de marq d’enguany, de concedir el patrocini i col.laboració de l’Institut a l’obra en tants aspectes laudatoria que realitza l’esmentada “Fundado Busquéis”, es pren l’acord de dirigir-se ais seus associats recomanant-los que posin en consideració la petició que en el seu dia els va formular directament la Junta de la “Fundado Busquéis” que pugui ser atesa per tots els seus associats, donat el petit sacrifici económic que comporta, que si fos unánimement acceptada seria suficient per poder continuar i fins i tot ampliar els servéis que desenvolupa.
El gener de 1949 té lloc l’Assemblea de l’Institut Industrial i en la seva memoria es llegeix :
«Es va acordar en 1945 ajudar la Fundació Busquéis, dedicada a l’assisténcia i cura deis filis deis obrers d’aquesta ciutat, que havia projectat ampliar els seus edificis perqué resultaven insuficients els locáis de qué estava equipada aquella benéfica institució, i l’Institut Industrial va prendre al seu carree la construcció del nou pavelló, incialment amb l’import deis sobrants de les quotes produídes amb l’Asseguranqa d’Accidents ; i, no cobrint les necessitats amb aqüestes aportacions, va gestionar prop el Ministeri de Treball, junt amb “Mutua de Seguros de Terrassa”, que, de les quantitats a revertir en els fons legal de les assegurances obligatóries de malaltia, es cancel.lés l’operació bancaria avalada per l’Institut que s’havia convingut per completar dos nous pisos del Pavelló i s’esperava d’un moment a l’altre rebre l’autorització necessária per poder destinar aquells fons de la Mutua a fi de poder amortitzar el préstec firmat amb la Banca i abonar totalment el valor del nou Pavelló, que és de 2.500.000 pessetes.»
En aquesta Assemblea de l’Institut Industrial s’aprova demanar ais senyors socis la seva ajuda a les dues obres d’ensenyanqa i beneficéncia, que són el Col.legi deis PP. Carmelites de Sant Pere i la Fundació Busquets, que compleix avui una alta i eficaq obra social com a Guardería Infantil de tota la industria de Terrassa i que, si no existís, tard o d’hora hauria de fer-ho duna manera particular i, per tant, més onerosa. A tal efecte, exposa que els senyors socis deuen haver rebut la petició de la Junta de la Fundació
Busquéis demanant la subscripció, com a mínim, de l’import de les despeses d’un dia i els demana que atenguin en alió que siguí possible aquesta petició per a tan laudable fundado a fi que tota la industria pugui cobrir la despesa de tots els dies de l’any. Si es pot atendré aquest prec, s’estimará com el major homenatge que pugui tributar-se a la seva persona
A causa de les circumstáncies de precarietat económica ja assenyalades, l’Institut Industrial gestiona prop de Mutua de Terrassa una col.laboració, la quantia de la qual valora amb el cost d’edificació de dos pisos. Aquesta col.laboració es reflecteix en l’acta de la Junta de Mutua de Terrassa celebrada el dia 28-10-1948, i diu, entre altres coses, el següent:
“Se da cuenta del viaje a Madrid del Abogado Secretario Sr. Mauri en relación con la Obra Social de asistencia infantil, y vistos los inconvenientes habidos hasta la fecha se acuerda solicitar la autorización, previa remisión de toda la documentación que ha sido solicitada.
A este respecto son examinados la memoria facultativa, planos y presupuestos de las obras a realizar para adicionar dos pisos en uno de los pabellones de la Fundación Busquéis, con objeto de erigir la referida “Obra Social de Asistencia Infantil” y, hallados conformes, se acuerda solicitar del Ministerio de Trabajo la inversión de la cantidad expresada en dicho presupuesto, o sea de 1.476.599’10 pesetas, a tenor de las órdenes ministeriales comunicadas en fecha 17 de julio de 1946 y 24 de junio último.”
I en l’Acta de Mútua de Terrassa del dia 25 de febrer de 1949
consta:
“Se da cuenta de haberse recibido el traslado de la Orden Ministerial de fecha 28 de diciembre último autorizando llevar a cabo la “Obra Social de Asistencia Infantil”, accediendo a lo que se tenía solicitado y en su consecuencia se acuerda hacer pago de las liquidaciones de la obra presentadas por el Contratista Don EnriqueValls de fechas 5 de Noviembre, 5 de Enero y 5 de Marzo úlimos, importantes en junto 1.476.59940 pesetas”.
D’aquesta col.laboració de Mútua en sorgeix un conveni amb Mútua de Terrassa que s’escriu així, per part de la Fundado Busquéis, el 17 de novembre de 1948:
“El Sr. Presidente da cuenta de las gestiones entabladas con
la “Mutua de Seguros de Tarrasa” para un convenio que permita completar los servicios de asistencia infantil de nuestra institución y la completa terminación de las instalaciones del nuevo Pabellón
Dijo al mismo tiempo que, de acuerdo con los cambios de impresiones verbales tenidos otras veces y gracias al ofrecimiento del Instituto Industrial, se había obtenido la designación de asesor letrado de esta Junta al abogado Sr. Gorina, que en tal calidad asistía a la presente reunión. Se dieron las gracias al Sr. Gorina y al Instituto Industrial por tal designación.
Se pasa a estudiar el poyecto de convenio con la entidad “Mutua de Seguros de Terrassa” y a aceptar la ayuda de la misma, acordándose hacerlo así bajo las siguientes condiciones : Io. Que la “Mutua de Seguros de Tarrasa”, una vez autorizada por el Ministerio de Trabajo, se obliga a sufragar las obras de construcción de los dos pisos que se adicionan al Pabellón levantado en los terrenos de esta Fundación sitos en la calle de Vinyals, obras cuyo uso y disfrute cede la Mutua de Seguros a favor de esta Fundación bajo la condición de que se presten por ésta los servicios que se consignan, a utilidad de los beneficiarios que se indican ; 2o. Por la Fundación Busquéis se acepta la obligación de asistir a los hijos de los productores tarrasenses en la Mutua asegurados en su sección del Seguro Obligatorio de Enfermedad, con las prestaciones y en la forma que realiza la Fundación Busquéis : externado (comida, merienda y enseñanza primaria) e internado (enseñanza y asistencia total), 3o La “Mutua de Seguros de Tarrasa” tendrá un representante dentro de la Junta de la Fundación Busquéis para que pueda en todo momento velar por el más exacto cumplimiento de las prestaciones que quedan asumidas.
Se aprueba el convenio en los términos antedichos y se acuerda autorizar al Rdo. D. José Castelltort Soubeyre, Presidente de esta Junta, para que en su nombre y representación pueda firmar la escritura pública correspondiente y cuantos documentos sean necesarios para la formalización del referido convenio en la forma y condiciones anteriormente mencionadas.”.
En l’Acta de la Fundació, de data 10-1-1949, es diu que ja s’ha firmat aquest Conveni..
A causa de tots aquests acords, en la reunió de la Fundació del 16-3-49 s’estableix el següent :
“El Sr. Presidente dijo que en virtud del convenio celebrado con la “Mutua de Seguros de Tarrasa” debía agregarse a esta Junta un vocal representante de aquella entidad, por lo que proponía solicitar de la misma su designación. El Sr.Badrinas indicó que, habiendo algunos de los actuales vocales de esta Fundación que son miembros de la “Mutua”, podría sugerirse la designación de alguno de los mismos, que pasaría entonces a asumir al mismo tiempo la representación susodicha. Creyendo muy acertada la sugerencia del Sr. Badrinas, se acuerda realizar dicha gestión”.
Fundado Busquéis continua la seva marxa constant i procura anar omplint les noves dependencies amb els utensilis necessaris.
La Festa deis Reis Mags de 1950 se celebra amb esplendor i així els acollits reben regáis adequats a la situado en qué es troben : roba, material escolar, joguines, etc.
El projecte de l’Ajuntament de 1950 de procedir a l’obertura del carrer de la Cisterna, entremig deis Escolapis i la Fundació, obliga la
Conjunt del nou pavelló del carrer Vinyals
–
Fundació a un remodelatge de l’antiga vaquería i quadres d’animals. La Junta busca nova ubicació a aqüestes dependéncies per tal d’atendre la decisió municipal.
Les co.nstants peticions de noies per entrar a la “Bona Guarda” obliguen, al 1950, a un nou estudi d’ampliació, per la qual cosa es decideix una prolongado de l’ala en el primer pis de la qual hi ha instal.lades les habitacions actuáis, que són 25, i es pretén fer-ne 25 més, amb els corresponents servéis. Lampliació obligará a fer un empréstit a la Caixa d’Estalvis.
Dins els actes commemoratius del XV Centenari de la fundació de la Seu Episcopal d’Egara que es celebraren el 30 d’abril de 1950, s’inaugura el pavelló Alfons Sala a la Fundació Busquets. Acabat l’acte de la inauguració del monument a Alfons Sala, situat, llavors, a la plaqaVella, les autoritats de la ciutat presidides peí Ministre d’Educació Nacional Sr. José Ibañez Martín es traslladaren a la Fundació Busquets per tal d’inaugurar el pavelló Alfons Sala, destinat a allotjar a nens i nenes oríes deis productors de Terrassa. A la Fundació es descobrí una lápida que porta el nom de l’insigne patrici egarenc, i altres que relacionen les empreses que cooperaren en l’edificació del pavelló i col.laboraren al seu sosteniment. També el Bisbe de Segorbe Dr. Ramón Sanahuja, antic rector de la parroquia del Sant Esperit i que, a més, fou president de la Fundació Busquets, procedí a la benedicció del nou pavelló “Bona Guarda” amb una cabuda per a 25 joves obreres, pero ja en trámits duna propera ampliació de 25 més, en total 50.
En referencia al pavelló Alfons Sala, s’hi colocaren, primer, les noies que ja hi havia allotjades a la Fundació Busquets, procedents, algunes, de la guerra civil, i d’altres que ingressaren en dates posteriors a causa de diferents problemes. Fins llavors les condicions que les internes es trobaven a la Fundació eren deficients, perqué els locáis no eren per a un internat. Els nens que hi habia a la Fundació a l’entrada a Terrassa de les tropes del general Franco els havien traslladat a LHospital de Sant Llátzer ja que per a nens i nenes no hi havia lloc en un mínim de condicions. Es per aixó que es construí aquest pavelló per ubicar-hi en millors condicions les nenes i per traslladar-hi els nens que estaven a l’Hospital Casa de Caritat de Sant Llátzer.
A la Fundació es féu imprescindible atendré la qüestió médica,-per aixó s’instal.lá un dispensan, el qual estigué a cárrec del metge
Dr. Sabriá, queja prestava servéis, gratui’tament i amb reconeguda eficacia. El dispensan fou equipat amb un aparell de Raigs X pagat amb un donatiu de 40.000 pessetes fet per l’Im. Sr. Subsecretari del Ministeri de Treball.
El 7 de man; de 1951 hi havia a la Fundació 316 acollits externs, i 48 nenes internes ¡ a la “Bona Guarda”, 14 hostatjades, i al menjador de noies treballadores, 34.
La manca de roba per a la casa mou la Junta i al maig de 1951 s’aconsegueix que el Sindicat Textil doni 600 metros per a llenqols.
La notorietat de la Fundació Busquéis a la ciutat fa que l’any 1951, per la Festa Major, l’Ajuntament de Terrassa confií el Penó de la Ciutat a la Fundació Busquets.
El mobiliari de la “Bona Guarda” es desgasta i també queda en entredit la higiene ¡ per aixó s’estableix, al 1951, que les noies es portin el matalás i el coixí del Hit. En cas de no aportar-lo, pagaran 10 pessetes de lloguer.
Aljuliol de 1951 es veu ciar l’acabament del Pavelló Alfonso Sala i, per tant, el trasllat deis nens que encara romanen a l’Hospital Casa de Caritat de Sant Llátzer. Vist, dones, aquest acabament, es preveu que, peí setembre, puguin ingresar. A la vegada es demana a la Superioritat de les Filies de la Caritat que envii 2 o 3 Germanes més a causa del nou treball que bi haurá. Encara que la Superioritat de les germanes sois ha enviat una Germana i no tres com es demanava, el dia 3 d’octubre de 1951 a les 1 2’ 15 hores, arriben els nens procedents de l’Hospital Casa de Caritat de Sant Llátzer en un autocar, acompanyats de la Superiora i de la Germana encarregada de cuidar-los a l’Hospital Casa de Caritat.
La Junta i la Comunitat de les Filies de la Caritat els reberen. Seguidament entraren a la Capella, on es resa l’estació al Santíssim Sacrament, i el President Rvd. Dr. Castelltort dona la Benedicció amb el Santíssim ais assistents.
Seguidament el Rvd. Dr. Castelltort els dirigí emotives paraules de benvinguda, manifesta la gratitud a les Germanes que fins aleshores havien estat les seves afectuoses mares adoptives, i demaná ais asilats que s’entreguessin afectuosament a les noves mares tutelars.
Després es retiraren les Germanes Carmelites de l’Hospital Casa de Caritat de Sant Llátzer, i els nous hostes, en nombre de 24, anaren al menjador a diñar.
Més tard, i mentre menjaven, la Junta de l’Hospital Casa de Caritat els ana a saludar i a acomiadar-se’n, i comprová que, a part de l’emoció comprensible en aquelles circumstáncies, els nens arribats tenien una total normalitat i adaptació a la nova situació.
CAPÍTOL VIII
ADAPTACIÓ ALS TEMPS NOUS
El 7 de novembre de 1951, la Junta, acompanyada de l’arquitecte Sr. Baca, visita les obres d’ampliació de la “Bona Guarda», les aules noves, els menjadors instal.lats a la planta baixa sota les habitacions, les noves habitacions, els servéis higiénics corresponents, la sala de costura, les galeries i la comunicado amb la part antiga. Tot és del gust de la Junta.
Es al desembre que la Junta demana com es troben els nens vinguts el mes d’octubre. L’informe diu que molt bé, i que s’ha contractat un servei de perruqueria per tal que vagin ben arreglats.
El marq de 1952 la tasca de les Germanes és feixuga ; per aixó la Superiora General posa dues Germanes més a la Fundació. Ara són 12 les Germanes que tenen cura de la Fundació. Eobra de la Institució és coneguda. Per aixó en I’estand de la Beneficencia que peí Congrés Eucarístic s’instal.la a Barcelona, es presenten una serie de dades de l’obra de la Fundació Busquéis.
A causa de l’obertura del carrer de la Cisterna es plantegen diferents problemes, i la granja, que és una ajuda per a la Fundació, s’ha de remodelar, i també hi ha un moviment de terres important. La Junta demana a l’Ajuntament que, a canvi deis terrenys ocupats per carrer, faci la paret de tanca. La remodelació de la granja fa que uns membres de la
Medalla de plata de la ciutat
Junta es traslladin a Vilanova i la Geltrú a veure la granja que les Germanes de la Caritat tenen en aquella població. Certament que la granja donava molt per a la manutenció de la Fundació, pero era també un sacrifici per a les Germanes, ja que de vegades havien de néixer porcs a la nit, calia alimentar els animáis a les festes, etc. i eren les Germanes les que ho havien de fer tot..
A proposta del Dr. Sabría i amb l’afany de donar el máxim servei, s’acordá que el Dispensari infantil de la Fundació actués també com a Dispensari públic al servei deis beneficiaos de la Fundació i els seus familiars. El Dispensari funciona des de setembre de 1952 en régim de diagnóstic, no quirúrgic, per al reconeixement i revisió deis adults familiars deis asilats i, en cas de lesió, deis acollits de la casa. El servei es prestava gratuítament (reconeixement per Raigs X) ais asilats a la Fundació i els seus germans, i mitjanqant un petit pagament, ais altres familiars..
En la reunió de desembre de 1952, el Dr. Cas-telltort, president de la Funda-ció, recorda a la Junta que l’any 1953 sera el cinquantenari de la Fundació de l’Asil i creu que s’ba de celebrar ; així mateix sugge-reix que es col.loqui en algún
Primera comunió de nens acollits a la Fundació Buscjuets el i 953
lloc del jardí un bust del fundador i legatari Sr. Salvador Busquets, la qual cosa s’accepta ,• el bust s’en-carrega a l’escultor Bach-Esteve, i el lloc on col.locar-lo, al Sr.Baca.
A l’abril de 1953 els acollits a la Fundació són : 32 nens interns, 38 nenes internes, 322 nens i nenes externs, i 48 noies obreres a la “Bona Guarda”.
El 20 de desembre de 1953 té lloc la celebració de la festa del cinquantenari, que consisteix en un ofici d’acció de grades a la Capella de la Fundació i, seguidament, una festa infantil a la sala d’actes ¡ inauguració del bust de Salvador Busquets al pati d’entrada i visita pública a les dependéncies de la casa, a les exposicions de treballs manuals i a les noves instal lacions de la granja, amb la previa benedicció peí Sr. Prior. També s’entrega un fullet explicatiu de la historia de 1 ‘Asil, actualment Fundació. A l’acte s’invitá les Autoritats i protectors i els pares i familiars deis acollits.
El 21 de gener de 1954, amb motiu del cinquantenari de la Fundació, l’Excm. Ajuntament concedeix a l’Asil la Medalla de Plata de la Ciutat. En la festa del 26 de gener es fa entrega solemne de la Medalla a 1’ Excm. Ajuntament. A l’acte hi assisteixen la Junta, les Germanes de la Caritat i els nens i nenes interns.
Detall de la Sala d’actes i Festival en el cinquantenari de la Fundació
Autor desconegut / Arxiu Tobella
Sala Jactes a la planta baixa del pavelló del carrer Vinyals. 1950.
El juliol de 1954 comencen les reformes de la Capella que, a causa de ser petita, es modifica fent-la més gran i col.locant-hi una imatge de la Miraculosa, de l’escultor Juventeny. Les successives reformes duraren fins al 8 de maig de 1954, en qué fou inaugurada. Com cada any se celebra la Festa de Reis amb espléndids regáis per ais nens asilats. Eacte se celebra al saló d’actes i amb la participació deis mateixos nens acompanyats deis seus familiars.
El 12 de gener de 1956 hi ha en la Fundació 30 nens i 43 nenes interns ¡ 327 nens i nenes externs 48 pensionistes de la “Bona Guarda”,- i 25 dones obreres en el menjador popular.
El febrer de 1956 es comunica una deixa, condicionada i complicada, duna finca al poblé de Viladecavalls, propietat del Sr. Armengol, fins fa poc membre de la Junta, a benefici de la Fundació Busquéis. Encara que la deixa es fa al “Amigo del Enfermo”, aquesta Associació la passa a la Fundació Busquéis.
El 15 d’octubre de 1956 l’Excm. Sr. Arquebisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego Casaus, visita la Fundació amb motiu de la Santa Visita Pastoral.
Al desembre de 1956, s’anuncia el nomenament del Dr. Josep Castelltort com a Bisbe d’Astorga. Copiem el text de l’acta perqué es
reconeix al Dr. Castelltort el gran bé que féu a la Fundació.
“Se consigna con satisfacción suma el hecho de que el Sr. Presidente, Rdo. Dr. Castelltort, haya sido nombrado Obispo de la Dió-
Sala d’estar de la Bona Guarda
Menjador de la Bona Guarda
J. Baca Reixach
cesis de Astorga, recordándose con este motivo la magnífica e intensa labor desarrollada en los 12 años de Presidencia de esta Fundación, igual que en toda la ciudad y arciprestazgo, desde su regencia y rectorado de la Parroquia del Santo Espíritu.
A este propósito se destacan las grandes ampliaciones efectuadas, con el nuevo Pabellón de la calle de Vinyals y el de la Buena Guarda, así como la construcción de la Granja, las obras del patio de entrada y de la antigua granja y de la nueva alineación y rasante del linde con las calles de la Cisterna y Vallhonrat, la nueva Capilla ; y también la
reglamentación e impulso de la organización en las varias secciones y principalmente la implantación de las Escuelas Nocturnas para obreras, que con tanto fruto y progreso vienen funcionando, todo lo cual se ha realizado gracias a su inciativa y a su dirección constante, y que dejaran perenne recuerdo de su eficaz gestión.
Se acuerda, en consecuencia, hacer constar en acta la más cordial y entusiasta felicitación al Dr. Castelltort por el honroso nombramiento de Obispo de Astorga y el agradecimiento de la Fundación por la fecunda labor desarrollada desde su Presidencia.
Crianza de porcs
Visita a la Vacjueria
Expresan los reunidos que, si bien sienten el verse privados de su presencia y actividades, se congratulan de que pueda desarrollarlas en tan elevado y honroso cargo, merecido reconocimiento a sus dotes y virtudes, en el que le desean un feliz desempeño.
Autor desconegut / Arxiu Tobella
El Excmo. Sr. Dr. D. José Castelltort Soubeyre contestó agradeciendo la felicitación y ofreciéndose en el nuevo cargo, en el que, dice, tendrá un constante recuerdo de Tarrasa y de esta Fundación en particular, en cuya obra ha puesto siempre su máximo cariño”.
El 24 de febrer de 1958 hi ha a la Fundació 250 nens i nenes externs, i 72 interns, entre nens i nenes. A la pensió de la “Bona Guarda”, 50, i al menjador d’obreres n’hi ha 52.
A l’octubre de 1958 es designa com a nova Superiora Sor Baldomera Giménez. El 14 de maig de 1959 la Junta acorda acceptar el llegat del Sr. Juan Pont Canela. Com que el llegat és a meitat amb l’Hospital de Sant Llátzer, el Sr. Alcalde Josep Clapés Targarona i el Prior de la Fundació Rvnd. Jaume Llauger Xiqués confien el repartiment deis béns al Sr. Juan A. Pujáis i Vallhonrat.
Durant aquest any se succeeixen diferents obres de l’hort, la granja, l’edifici de la portería, la cuina, el termos, els murs de contenció, col.locació de tobogán i trapezis (pare infantil), i també una certa penuria económica, que es va solucionant amb l’esforq de la Junta i la voluntat deis terrassenes.
El 9 de febrer de 1962 en la Institució hi ha 70 nens i 200 nenes externs, i 40 nens i 40 nenes interns a la “Bona Guarda”, 50 dones pensionistes,- i al menjador, 50 obreres.
En les riades de 1962 la Fundació Busquéis ajuda més de 70 famílies que s’acollien en altres locáis de la ciutat, i els dona menjar diari. Els desperfectes causats per les riades a la Institució són molt importants, especialment ais murs de contenció de l’edifici. El novembre de 1963 entren a la Institució les primeres maquines de rentar. Peí seu volum és necessari que un contratista n’efectui l’elevació. El gener de 1964 la pesta porcina afecta també la granja que posseeix la Fundació i es procedeix al sacrifici de tots els pores.
Com que els nens i nenes de la Fundació, encara que rebin ensenyanqa, no poden obtenirel certificat d’estudis primaris, s’acorda, al marq de 1968, buscar una solució que, al final, será la de portar-los ais diferents grups escolars, segons la barriada on viuen.
El maig de 1966, en la Fundació hi ha 36 pensionistes de la “Bona Guarda”, 90 nens i nenes interns,- i 233 externs.
També peí maig, el President Rvdn. Jaume Llauger, Prior del Sant Esperit, anuncia la seva marxa de Terrassa.
La tasca portada a terme per Sor Cristina Martí a la Fundació Busquéis, a la Llar de l’Ancianitat i també a l’Alberg Infantil, aquest últim de la Caixa d’Estalvis de Terrassa, motiva que es demani per a ella la Medalla de la Ciutat. Es per aixó que la Fundació Busquéis dona suport a la petició d’aquesta Medalla, guanyada per l’eficaq tasca d’aquesta Sor en les Institucions abans esmentades.
El funcionament de la “Bona Guarda” passa moments complicáis. Ocasiona un deute de difícil admissió ja que l’objectiu principal de la Fundació Busquéis és benéfic i no altre. No s’hi troba solució ja que el balanq negatiu es va succceint i també les reiterades faltes de disciplina de les persones que utilitzen el servei..
Davant aqüestes circumstáncies, en la reunió del 12 de juliol de 1967 es fa un repás del problema i possibles solucions i, per veure millor la situació plantejada, se’n transcriu l’Acta, que diu :
“Se plantea nuevamente el problema del funcionamiento de la Buena Guarda, por las grandes pérdidas que ocasiona a la Fundación, con detrimento de la debida atención a las otras Secciones más eminentemente fundacionales y benéficas, y que, además, se complica con el incomprensible comportamiento de algunas residentes, causando contrariedades y dificultades a las Hermanas encargadas de la Sección.
Sobre ello se sugiere la organización de la “Buena Guarda” como sección independiente de las demás, y que corriese a cargo de algún Instituto Religioso dedicado a tal clase de Residencias, para funcionar entonces con carácter autónomo, atendiendo completamente a su propio sostenimiento y que aún tal vez pudiera establecerse a base de un rendimiento para la Fundación. Por contra, se considera también la necesidad de ocasionar algunas obras de reforma, como la de una cocina propia separada, la separación del pabellón-residencia, y la coordinación de ciertos servicios, como los de la Capilla.
En definitiva, se cree también posible su reorganización en la dependencia actual, a base de un nuevo Reglamento que restableciera la disciplina y convivencia necesarias, y la fijación de un nuevo precio de las pensiones que, poniéndolo en relación con los aumentos del coste de la vida, pudiese hacer posible un ingreso remunerador para los gastos, y llegar aún a producir un rendimiento capaz de ser una ayuda para el sostenimiento de otros sectores fundacionales benéficos de esta Fundación.
A este propósito el Sr. Pujáis presenta un proyecto de Regla-
mentó que, en virtud de lo tratado en reuniones anteriores, se ha ido confeccionando, según datos e informaciones obtenidos de otras Residencias similares. Después de algunas observaciones y enmiendas se aprueba, en principio, para ser presentado en otra próxima reunión con las correspondientes adaptaciones. Se acuerda asimismo resolverlo durante las próximas vacaciones laborales de la ciudad, para su puesta en práctica después de un breve plazo de aviso para las residentes actuales.”
Eajuda que rep la Fundació de “Mutua de Seguros” de Terrassa és de tota mena, especialment en l’assisténcia deis acollits ,• pero, si bé es cotitzava una quantitat, era prácticament simbólica per les atencions que rebien els acollits.
El febrer de 1972 s’aproven i s’inicien les obres de reforma de les habitacions de les Germanes. Fins llavors les Germanes estaven allotjades en una sala gran en el primer pis, i cada Hit tenia al seu entorn una barra de ferro en la qual hi havia una cortina ¡ quan la germana se n’anava a dormir, estenia la cortina, i així quedava en la intimitat.
El sostre d’aquesta sala dormitori era molt alt i de volta, propi de l’arquitecte Sr. Muncunill, i sense teulada ■ quan plovia hi havia moltes goteres, per la qual cosa les Germanes que tenien el Hit sota una gotera l’havien de fer correr per no mullar-se.
L’inici d’aquestes obres preocuparen les Germanes perqué manifestaren que primer eren els acollits. Després de diverses converses se les va convencer que elles es mullaven i els acollits no, i per aixó es comenqava l’arranjament en aquesta ñau, i que el projecte de millora continuaría a la resta de l’edifici. S’hi posa també calefacció. Les obres foren pagades per “El Amigo del Enfermo”, ja que, com que no tenia altra despesa, dedicava aquests diners a la Fundació Busquéis.
L’any 1974 existí un problema intern en el desenvolupament de la Institució. Per aixó es tingué una entrevista amb la Superiora de l’Orde, la qual soluciona el problema i indica que efectuaría una visita a la Fundació per tal de teñir un canvi d’impressions, aportant noves idees i projectes referents a l’internat i a les formes de convivencia deis interns, i indicant els criteris que sobre aixó té l’Administració.
Al mes de setembre de 1975 la Junta té una reunió amb la Germana Delegada de la Superiora General de l’Orde. Considerant molt important el seu contingut, el transcrivim totalment :
“Motivo principal de la reunión es la entrevista con la Hermana Delegada de la Superiora General de la Orden, la cual explica a los asistentes las nuevas ideas sobre la estructura y organización de las Instituciones que albergan niños huérfanos o abandonados y su finalidad es la de proporcionarles el ambiente familiar del que están faltos. Para ello ruegan, en el caso de esta Fundación, suprimir las salas comunes y generales de comedores y dormitorios, y la construcción, dentro del recinto, de pequeñas casas o chalets en los que vivan en grupos de 5 6 7, con servicios independientes y una persona al cuidado de cada grupo haciendo las veces de madre.
La Reverenda Hermana se extiende en toda clase de explicaciones sobre lo positivo de la obra, estando todos los asistentes de acuerdo en que puede ser muy positivo pero muy difícil de llevar a la práctica por el problema económico que representa la habilitación de las instalaciones y su mantenimiento.
Después de animado coloquio entre todos los asistentes, se llega a la conclusión de que lo único que se podría llegar a conseguir seria habilitar y reformar los locales actuales y acomodarlos a las nuevas exigencias que se pretenden.
Como sea que se invitó a la reunión al arquitecto de la casa, Sr. Baca, el qual también ha intervenido de manera directa en la entrevista, se acuerda que, por parte de éste, se estudie un proyecto y presupuesto de reforma de los actuales locales, y otro de un edificio de nueva planta, por lo que queda el asunto pendiente a resultas de dichos proyectos.
Otro asunto a tratar es el de la residencia de la “Buena Guarda” en la que por parte de la Rvda. Comunidad se indica que no es misión específica de las Hermanas, ya que lo suyo es beneficencia.
Por otro lado, se señala lo gravoso que resulta para la economía de la Institución “la Buena Guarda”, agravado por los desprecios que las propias residentes hacen de las comidas que se les sirven.
Después de una larga discusión sobre el asunto y considerando que actualmente no se trata de una obra benéfica, pues las residentes todas se defienden económicamente bien y no tienen por qué vivir a expensas de la Institución, se acuerda que a partir del próximo mes de octubre los servicios de la “Buena Guarda” se limitarán a albergar a las residentes sólo para pernoctar, quedando excluidas las comidas, que deberán efectuar fuera de la Residencia.”
A l’inici de l’any 1979 la Superioritat obliga a teñir les Germanes dins la Seguretat Social i a cotitzar el salari mínim. La qüestió es fa difícil per a l’economia de la Fundado, pero les Germanes manifesten que faran la devolució del que rebin. Una vegada més la generositat i entrega de les Filies de la Caritat es fa palpable amb aquest gest.
Els plánols per a la reconversió de les sales en habitatges s’activa perqué es comenqa a teñir algún estalvi. La idea de fer habitacions reduídes amb el bany corresponent comenqa a perfilar-se.
L’any 1979 es tanca amb un déficit de 1,949.582’08 pessetes, el qual es rebaixará per un donatiu que fará “El Amigo del Enfermo”, de 1.500.000 pessetes.
Al febrer de 1980 la Junta autoritza la compra duna furgoneta. També per aqüestes dates l’Ajuntament proposa que la Fundació cedeixi la propietat de les aules de la Fundació per convertir-les en grup escolar. Aquesta petició és denegada per la Junta. El que sí que autoritza la Junta és que les utilitzi l’Ajuntament com a aules annexes al col.legi “FJerma-nos Amat” fins que tingui els grups escolars en construcció ja acabats.
L’any 1980 acaba amb un déficit de 895.910’74 pessetes, a pesar de l’aportació de 3.800.000 pessetes de “El Amigo del Enfermo”.
Lany 1981 acaba amb un superávit de 20.888 pessetes, grades a l’aportació de 4.000.000 de pessetes donada per “El Amigo del Enfermo”.
Per aqüestes dates es gestiona una subvenció per ais nens asilats i també diners per poder fer les reformes previstes. Es realitzen visites i contactes que fan que es presentí un futur amb signe positiu.
Lany 1982 sacaba amb un superávit de 312.449 pessetes, grácies a l’aportació de 4.000.000 de pessetes de “El Amigo del Enfermo”.
Lany 1983 sacaba amb un superávit de 733.115 pessetes, cosa que és una bona noticia per a la Junta. Les peticions de subvencions han donat el seu fruit.
La Fundació Busquéis no ha tingut mai estatuís. Ara la Direcció General d’Associacions i Fundacions de la Generalitat de Catalunya demana la modificació o adaptació deis estatuts a la nova Llei sobre fundacions privades de Catalunya, aprovada per decret 160/1982 de 17 de maig (D.O.G. de 9 de juliol). Es fa imprescindible la redacció d’uns Estatuts i, per tant, s’ha procedit a la confecció d’un esborrany i s’ha convocat una Junta per procedir a la seva lectura i recollir l’opinió i criteris de tots els assistents. Un cop redactat l’esborrany definitiu, es presenta
ais corresponents órgans de la Generalitat per a la seva aprovació i seguidament es procedeix al seu registre i legalització. Dona assessorament al cas l’advocat i Diputat Sr. Raimon Escudé.
Havent-se assenyalat modificacions en alguns deis seus articles, cada membre de la Junta del Patronat té un exemplar de l’esborrany redactat, perqué pugui ser estudiat amb deteniment abans de la seva aprovació.
En la Junta celebrada el dia 9 de juliol de 1984, s’aproven els Estatuís de la Fundació Busquets de Sant Vicenq de Paül i s’acorda fer els trámits necessaris per a la seva aprovació.
A l’octubre de 1984 han comenqat les obres de remodelació de la planta tercera per tal de fer dos habitacles en el mateix pis. Es
Interior duna cambra
comencen les obres amb els 9 milions de la Generalitat de Catalunya demanades al 1982, que no s’havien fet efectives. Earquitecte és el Sr. Subirats, i el contracosta, el Sr. Quera.
El 5 de desembre de 1984 s’anuncia que la Generalitat de Catalunya ha aprovat els Estatuís ; la Vicepresidéncia, l’ostentará qui si-
gui rector de la Parroquia del Sant Esperit. El Prior del Sant Esperit deixa voluntáriament aquesta Presidencia que tants anys ostentava, a causa, segons manifesta, de les noves orientacions de l’Església donades després del Concili Vaticá II.
Al maig de 1985 están acabant-se les obres del tercer pis. Per fer front ais pagaments es tenen els 9 milions i es demana un crédit de 10.500.000 milions a la Caixa de Terrassa.
Al juliol de 1985, vista la relació que, per mitjá d’assistents socials, hi ha amb lAjuntament, i també per propia petició del Sr. Alcalde, que vol conéixer els problemes de la Fundado, s’accepta una representació de l’Ajuntament en la Junta de la Fundació Busquéis. Així, dones, es demana al Sr. Alcalde que nomeni dos representants per a la Junta.
En una carta del 17 d’octubre de 1985 el Sr. Alcalde notifica el nomenament deis dos representants de l’Ajuntament, els quals en la reunió del 8 de novembre de 1985 prenen possessió del carree.
El 12 de desembre de 1985 té lloc la inaugurado de les obres realitzades en els dormitoris deis nens i nenes acollits situáis a la tercera planta. Hi assisteixen Filtre. Sr. Jaume Nualart, Director General de Servéis Socials i Director General de l’Institut Catalá d’Assisténcia i Servéis Socials de la Generalitat de Catalunya, i l’Alcalde de la ciutat, Iltre. Sr. Manuel Royes Vila.
La necessitat que la Fundació tingui Reglament Interior ve agreujada per la pressa que dona la Generalitat de Catalunya. La Junta, en data 9 d’octubre de 1986, aprova la reglamentado formulada i es disposa a presentar-la a l’aprovació de la Generalitat de Catalunya.
La necessitat de l’Ajuntament d’ubicar una aula de E.G.B. de carácter públic en un lloc del Centre de Terrassa, i també locáis per a leseóla de Teatre, fa que la Junta accepti deixar, mitjanqant lloguer, unes aules de la Fundació. Durant les negociacions hi ha moltes desavinences en materia de lloguer, deis espais a cedir a l’Ajuntament, etc. Pero al final s’arriba a un acord, encara que no satisfactori, i menys considerant com es desenvolupa l’afer.
La manca d’ajuda de l’Ajuntament a la Fundació, encara que hi hagi dos representants del Municipi, segueix igual o més agreujada ja que, usant del lloc a la Junta de la Fundació hi col-loquen desnonats per impagament de lloguers, així com altres persones i famílies amb problemes.
La Junta, conscient de la necessitat de remodelació deis altres dormitoris deis acollits, perqué uns están molt bé i els altres encara están ubicats en una sala gran i tots junts, vol portar a terme la resta de remodelacions.
Es manifesta que hi ha un possible donant, pero aquest vol que el donatiu serveixi per a obres, no per a manteniment, i també cal esperar que l’Ajuntament hi aporti alguna ajuda. Els membres de la Junta consideren que el tráete que té l’Ajuntament amb aquesta Fundació és molt discriminatori respecte a les altres entitats ; per aixó no hi ha gaire esperanza d’ajuda.
En el diáleg tingut en una Junta amb un deis representants del municipi, es veuen els criteris negatius o, almenys, sense importancia respecte a l’obra social de la Fundació Busquéis, potser per tal de justificar la poca ajuda que el municipi dona a la Fundació, cosa que fa creure que el punt de vista d’aquesta persona potser és personal.
La Junta queda sorpresa quan el desembre de 1986 rep una Cédula de Notificació d’embargament de comptes. Aclarida la qüestió, resulta que la llicéncia municipal per les obres de les residéncies remodelades del tercer pis no s’ha pagat. Al seu dia es va convenir amb l’Ajuntament que no es pagaría i que l’Ajuntament ja veuria la manera d’evitar-ne el pagament a la Fundació. Aquest fet, i per la mateixa qüestió, succeí altra vegada. L’assumpte es va resoldre després d’algunes complicacions burocrátiques.
Les obres de remodelació deis altres dos pisos es feren grácies al suport d’algunes persones, com ja s’ha dit, i al notable suport de la Companyia de les Filies de la Caritat de Sant Vicenq de Paül.
En la Junta del man; de 1988, havent-se complert, el mes de novembre de l’any anterior, dos anys de la designado deis membres representants del Consistori Municipal a la Junta i d’acord amb l’article 6é. deis Estatuts de la Fundació, es varen cessar.
Vista (‘extraordinaria col-laborado, de tot tipus, de la Companyia de les Filies de la Caritat de Sant Vicenq de Paül, ja des de la fundació de l’Asil l’any 1901, la Junta acorda, que a més de la Superiora de la Fundació, hi hagi una representació de la Companyia a la Junta del Patronat, proposta que és acceptada per unanimitat. Per aixó es demana a la Visitadora de les Filies de la Caritat que designi dos representants perqué siguin membres de la Junta del Patronat.
Menjadors i sales d’estar de dues vivendes
Menjadors i sales d’estar de dues vivendes
Els antics horts de la Fundado están abandonáis,- per aixó s’estudia la possibilitat de buscar un llogater per fer-hi un párquing a Taire lliure. Després de diversos inconvenients de tipus municipal, es resol el problema mitjanqant la mediació molt positiva de TExcm. Sr. Alcalde, Manuel Royes i Vila. Sobre el párquing, que, sens dubte, durant aquests darrers temps ha estat una ajuda per al manteniment de les despeses de la Fundació.
L’any 1989 s’esdevé Taniversari de la inauguració de Tedifici actual (part vella) i es compleixen els 150 anys del naixement del fundador, Sr. Salvador Busquéis i Soler. Amb motiu d’aixó, el dia 16 de juny s’inauguraren les millores en els dormitoris deis nens i nenes acollits, última fase de la rehabilitació deis dormitoris. L’acte fou presidit per THonorable Conseller de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Sr.Antoni Comas i Balldelou, i per TAlcalde de la ciutat, Molt Iltre. Sr. Manuel Royes i Vila.
A la petició del Patronat de la Fundació que hi hagi una representació de les Filies de la Caritat a la Junta, la Visitadora Provincial de la Companyia de les Filies de la Caritat respon afirmativament, i designa la Visitadora o Consellera Provincial i la Superiora de la Comunitat de la propia Fundació.
Fa conveniencia de teñir un menjador a la ciutat per a gent necessitada fou una preocupació d’aquesta Fundació. S’estudia Tassumpte i en principi havia de ser amb la col.laboració de TAjuntament, pero aquesta col.laboració aviat s’esvaí. Amb molt esforq el continua la Fundació. Al mes de novembre de 1990, i després d’un temps de funcionament, es considera molt positiu per lexit de Tesperit d’ajuda ais altres que té aquesta Fundació encapqalada per les Germanes Filies de la Caritat.
S’havia parlat de fer un dormitori per a transeünts a la part del darrere de la Fundació, pero Túnica exigencia de la Fundació era que fos vigilat per un guardia a la nit. Aquesta petició no fou atesa per les respectives administracions i per aixó s’abandoná el propósit.
També la “Bona Guarda” necessitava una remodelació a fi d’adequar-se a les normes vigents de la Generalitat d’aquest tipus de residencia. El personal que avui l’ocupa és d’un sector més elevat que abans culturalment i socialment perqué són estudiantes, secretáries, etc.
Menjador de transeünts
És per aixó que s’estudia una nova explotado de les habitadons per aconseguir una nova font d’ingressos per a la Fundació. L’arquitecta Anna Torrella fou l’encarregada de l’estudi. Al febrer de 1994 s’aproven els pressupostos presentáis i són donades les obres al constructor Sr. Francesc Segura. “El Amigo del Enfermo” sufraga les obres de la remodelació.
Peí juny de 1994 es produeix una seriosa avaria en el clavegueram que passa per sota de la sala d’actes. S’ha inundat el Saló a causa de l’aigua bruta que surt de térra. L’avaria és important i també perjudica les obres municipals que es fan a l’altra part del carrer de Vinyals, perqué també reben aigua bruta procedent de les clavegueres de la Fundació. El cost es pressuposta en més de 3 milions de pessetes.
Al setembre de 1994 la remodelació de la “Bona Guarda” es troba ja avanzada en la primera fase, o sia, la meitat de les habitacions que formen part de la “Bona Guarda”, costejades per “El Amigo del Enfermo”.
En aquesta nova etapa de la “Bona Guarda” s’acorda donar-li per nom “Residencia de la Miraculosa”, donat que aquesta Verge és la titular de les Filies de la Caritat. La data d’inauguració s’assenyala per al
dia 27 del present mes de setembre i s’assegura l’assisténcia de l’Alcalde de la ciutat, Iltre. Sr. Manuel Royes i Vila.
La desaparició de les cases del carrer de Vinyals i la consegüent visió des de la Rambla d’Egara ocasiona una vista bonica de l’edifici, pero un xic deplorable, del solar annex, propietat de la Fundació Busquéis. Per aquesta causa es pensa donar-hi una solució. Com que la Fundació té espai suficient amb els edificis que té, es creu que el millor és la venda.
S’ha de teñir en compte que aquest terreny és zona d’equipaments sanitaris i, per tant, el valor baixa, i també en una posterior qualificació una part es declarava zona d’esbarjo públic.
Es cregué que la millor solució era la posibilitat que ho comprés una entitat sanitaria, pero l’oferta feta a la Junta per l’entitat sanitaria es considera no convenient i per aixó es continua buscant comprador.
Una anécdota curiosa és que el “cancell” d’entrada a la Fundació, existent des de la inaugurado de l’edifici, donava mala imatge del conjunt de les instal.lacions interiors de l’edifici. Era normal que, principalment els inspectors, i també altres visites, diguessim “Amb aquesta entrada, no pensávem que les instal.lacions estiguessin tan bé”.
Tant es va repetir aquesta mala imatge de l’entrada, que la Junta acordá, al 1996, posar un cancell nou i una porta més adient a lepoca actual.
La campanya portada a terme per Radio Terrassa per Nadal de 1996, titulada “La Nit més solidaria”, a benefici de la Fundació Busquéis, dona oportunitat per comprar una furgoneta apta per al trasllat deis més petits a les respectives escoles ja que la furgoneta que fins llavors s’utilitzava era antiga i les avaries eren freqüents. D’aquesta campanya, Radio Terrassa entrega 1.831.774 pessetes, la qual cosa és motiu d’agraiment a tots, i en especial al seu director, Sr. Josep M. Salidas.
El febrer de 1997 sorgí el “Diari de Terrassa” com a possible comprador del terreny annex a l’edifici de la Fundació, per la qual cosa s’inicien de nou les gestions corresponents.
En aquesta venda s’establí un preu coherent amb la classificació del terreny i altres qüestions, com les diferencies de nivell. A més, qiiestió no pactada, per afecte a la Instituido, “Diari de Terrassa”
Inaugurado de la reforma de la residencia «La Miraculosa», abans Bona Guarda.
Inaugurado de la Residencia «La Miraculosa» per filtre, alcalde de Terrassa Sr. Manuel Royes i Vila
Hadoitacions i Sala d’estar de la nova residencia.
es comprometé a fer l’arranjament de la faqana de tot l’edifici i a la col.locació de noves persianes a les finestres del carrer de Vinyals.
Com que per a la utilitat del “Diari” hi ha d’haver un canvi del nom “equipament”, malgrat que ho siguí, la qüestió ha dañar al Pie Municipal. A causa del reconeixement ciutadá a la tasca benéfica de la Fundació Busquets, es produí una “moguda” davant d’aquesta petició, i sorgiren uns dubtes, per part de determináis regidors, que sois van ésser esvaits quan es parla amb ells i se’ls aclarí la proposta presentada en el Pie Municipal.
La “moguda” abans esmentada va sorprendre i va preocupar més la Junta de la Fundació saber que aquell “equipament sanitari” s’havia modificat i que hi havia uns altres plans municipals que mutilaven profundament el solar de la Fundació. Afortunadament, i amb criteri serios, l’Ajuntament aprová el pía presentat per la Fundació en qué es diu que dins el terreny que es ven hi ha l’edifici per al Diari, un lloc d’esbarjo públic i també una limitació de construcció.
En aquesta venda projectada, a més de la valoració acceptada, el Diari es comprometé a fer l’arranjament de la faqana de tot l’edifici, que peí febrer de 1998 está ja acabat.
Aquesta venda permet poder efectuar a l’edifici de la Fundació unes reformes que es consideren necessáries, com la construcció duna escala d’emergéncia a les habitacions deis nens i nenes, un ascensor per ais pisos, uns sanitaris a la planta baixa, una cuina nova, etc.
El terreny que es ven no és tot el solar. En la part de sol situada en el carrer de Vallhonrat i Cisterna queda encara disponible terreny per a la possible destinació social que la Fundació cregui convenient.
Les entregues d’aliments, robes i altres a la Fundació en quantia important i les necessitats benéfiques de la ciutat obliguen la Fundació a crear un bañe d’aliments per a la millor distribució, i és per aixó que es projecta, per a 1998, habilitar la planta baixa del carrer de la Cisterna per a aquesta missió benéfica que es considera molt positiva
En el mes de setembre de 1998 pren possessió de la Basílica Parroquial del Sant Esperit de Terrassa el nou Prior Mn. Josep Pausas i Mas, el qual, segons els estatuís, passa a ocupar el carree de Vicepresident de la Fundació Busquets.
En l’actualitat la Fundado ofereix els següents servéis :
1Un centre Residencial d’acció Educativa, que té assignada la fundó substitutória de la familia, de manera temporal, per a nens i nenes que, per diverses circumstáncies, no poden romandre en el seu medi familiar.
ASSISTENCIA: perqué dona resposta a les necessitats básiques deis menors.
EDUCATIVA: ja que procura aconseguir en ells canvis positius en els aspectes personal, familiar i d’integració social.
TUTELAR: consisteix a assumir, per delegació de la Direcció General d’Atenció a la Infancia (la qual té la tutela deis menors), la guarda deis nens que es troben en situació de desemparament i que són ingressats al centre.
2. – Un menjador assistencial per a transeünts amb capacitat per a 35 persones. També se’ls ofereix servei de dutxes, la possibilitat d’obtenir roba neta i l’assessorament duna treballadora social. El menjador es troba en una ala de l’edifici diferent de les llars. L’entrada al servei és peí carrer de la Cisterna.
3. – Servei de rober, en el qual es distribueix roba a famílies que ho demanen. També els servéis a dues institucions socials de Terrassa : Can Revifa i el centre l’Encina.
4. – Una residencia per a noies majors d’edat que treballen i/ o estudien, amb una capacitat de 34 places. Si hi ha places lliures, s’acull temporalment dones procedents d’altres indrets que tenen cura d’algun familiar proper que es troba ingressat en algún centre hospitalari.
5. – Se serveixen bosses de menjar a famílies amb manca de recursos económics.
6. – També es distribueix menjar a d’altres institucions assistencials.
7. – El dissabte, existeix un servei de distribució de productes procedents de diverses aportacions.
Es per tot aixó que creiem que la Fundado Busquéis segueix els desitjos del seu fundador, Salvador Busquéis i Soler, expressats en el seu testament, on es deia :
“… que s’apliquin els seus béns a l’erecció i sosteniment d’un
asil per teñir cura deis nens d’ambdós sexes de les classes obreres i desvalgudes d’aquesta ciutat i d’inválids per a la feina, a carree de les Filies de la Caritat de Sant Vicenq de Paül”.
1 també som fidels ais Estatuís propis que, en l’Article tercer, diuen : ”L’objecte de la Fundació, tal i com indica el fundador en el testament, és purament social i obert a totes les obres que signifiquen donar atenció i benestar a les persones necessitades, i molt especialment a la cura deis nens i nenes amb problemes familiars greus” (…)
Esperem que, per la Gloria de Déu, de les Germanes de la Caritat i deis terrassenes, aquesta Institució continui, per molts anys, al servei del necessitat seguint fidel a la intenció posada peí Fundador i complida pels col laboradors que hi prestaran el seu esforq al llarg deis anys.
TERRASSA, desembre de 1998.
LES GERMANES DE LA CARITAT DE SANT VICENg DE PAUL
Vulgui veure el lector en aquesta relació l’homenatge a les Comunitats Religioses de les Filies de la Caritat de Sant Vicenq de Paul, que des de l’inici de l’Asil n’han tingut cura.
Per molt esforq que hi haguessin posat les Juntes, poc s’hauria fet si no hi hagués hagut les Germanes. En el nom de les Superiores de cada época vagi l’agrai’ment de tots els necessitats a les germanes que els cuidaren. Certament des daquell gener de 1903 en qué en el tren que arribava a Terrassa a les 9 i 8 minuts a Testado del Nord arribaven les Germanes a la nostra ciutat, el sol de Tescalf, del consol i Tajut al necessitat no s’ha apagat mai ¡ i d’aixó ja fa 95 anys.
GERMANES QUE EXERCIREN DE SUPERIORES DES DELS INICIS DE L’ASIL BUSQUETS Nomenament Cessament
Sor Secundina Arranz 10-01-1903 05-04-1935
Sor Cristina Martí 05-04-1935 11-04-1949
Sor Remedios Callao 11-04-1949 30-07-1952
Sor Pilar Cester 30-07-1952 30-10-1958
Sor Baldomera Jiménez 30-10-1958 21-02-1968
Sor Rosa Sánchez Mengual 21-02-1968 20-11-1974
Sor Felicitas Oviedo Gil 20-11-1974 05-04-1978
Sor Amparo Magraner Villalba 06-04-1978 09-10-1984
Sor Pilar Abadia Gil 09-10-1984 28-08-1988
Sor Amparo Magraner Villalba 30-08-1988 12-09-1994
Sor Ma Paz Salgado Calvo Sor Sacramento Muñoz Martín 21-09-1994 05-11-1997 05-11-1997
ELS HOMES QUE FEREN POSSIBLE LA PERVIVÉNCIA DE
L’ASIL – FUNDACIÓ BUSQUETS
Seguidament, fem una relació de les persones que des de la fundado de l’Asil s’han cuidat del seu funcionament.
En aquesta relació voldríem que es veiés que hi ha molts prohoms de la ciutat, persones el cognom de les quals ens és molt conegut i que crearen importants empreses industriáis. Homes de capacitat económica important i de renombrada valúa en la seva professió.
I aquests homes que aixecaren la industria de la ciutat també treballaren i se sacrificaren pels filis deis seus obrers i per les necessitats de la ciutat.
No feren aixó buscant un mérit, perqué ¿quin honor els havia de donar protegir gent senzilla ? Fdo feren perqué eren conscients que, si bé estava buscar-se una posició económica, també s’havien de preocupar deis més desvalguts ¡ i la Caixa, la Mútua, 1 Hospital de Sant Llátzer, l’Amic del Malalt, La Mútua de Previsió Social etc., algunes encara avui vigents i d’altres desaparegudes perqué la seva fundó ja fou reemplazada, són els testimonis d’aquesta inquietud de la classe benestant.
Si volem fer l’análisi del passat, bo és fer-la, pero amb justicia per a tots i considerant els mitjans de llavors, tant els económics com els científics i de comunicació, perqué l’exemple és important ja que aquest procedir ens recorda el manament evangélic de la caritat.
XCVII ANYS DE JUNTES DIRECTIVES DE LA FUNDACIÓ BUSQUETS
1901-1903
President José O. Roig Marcer, Prior
Vicepresid. Juan Fontanals Boada
Secretari José García Humet
Vicesecret. Federico Albiñana
Tresorer Juan Marcet Palet
Comptador José Marcet Poal
Vocal Gaspar Armengol Taló Francisco Comas Singla
1903-1906
President José O. Roig Marcer
Vicepresid. Juan Fontanals Boada
Secretari José Garcia Humet
Vicesecret. Federico Albiñana
Tresorer Juan Marcet Palet
Comptador José Marcet Poal
Vocal Gaspar Armengol Taló Francisco Comas Singt Feo. Salvans Armengol
1 906 a febrer 1 907 1 907 (abril) -1914 (desembre)
President José O. Roig Marcer, Prior President Tomás Pursals, Prior
Vicepresid. Juan Fontanals Boada Vicepresid. Juan Fontanals Boada
Secretari José García Humet Secretari José García FJumet
Vicesecret. Federico Albiñana Vicesecret. Federico Albiñana
Tresorer Juan Marcet Palet Tresorer Juan Marcet Palet
Comptador José Marcet Poal Comptador José Marcet Poal
Vocal Gaspar Armengol Taló Vocal Gaspar Armengol Taló
Francisco Comas Singla Feo. Comas Singla
1915 (gener ) 1 9 1 5 (febrer) 1915 (febrer) 1915 (setembre)
President Rdo. José Guardiet Presidente Rdo. José Guardiet
Vicepresid.. Juan Fontanals Boada Vicepresid.. Juan Fontanals Boada
Secretari José García FJumet Secretari Federico Albiñana
Vicesecret. Federico Albiñana Vicesecret. Francisco Salvans
Tresorer Juan Marcet Palet Tresorer Juan Marcet Palet
Contador José Marcet Poal Contador José Marcet Poal
Vocal Gaspar Armengol Taló Vocal Gaspar Armengol Taló
Francisco Comas Singla Francisco Comas Singla
1915 (setembre ) 1 9 1 6 (marq;) 1916 (mar<j) 1916 (juny)
President Rdo. José Guardiet President Rdo. José Guardiet
Vicepresid. Juan Fontanals Boada Vicepresid. Juan Fontanals Boada
Secretari Feo. Salvans Armengol Secretari Feo.Salvans Armengol
Vicesecret. Vicesecret.
Tresorer Juan Marcet Palet Tresorer Juan Marcet Palet
Comptador José Marcet Poal Comptador
Vocal Federico Albiñana Vocal Federico Albiñana
Feo. Comas Singla Feo. Comas Singla
Gaspar Armengol Taló Gaspar Armengol Taló
juliol 1916- desembre 1916 desembre 1 9 1 6 – mar^ 1 97 1
President José Molerá, Prior Arx. President José Molerá, Prior Arx.
Vicepresid. Juan Fontanals Boada Vicepresid. Juan Fontanals Boada
Secretari Feo.Salvans Armengol Secretari Feo. Salvans Armengol
Vicesecret. Vicesecret.
Tresorer Juan Marcet Palet Tresorer Juan Marcet Palet
Comptador Comptador Miguel Marcet Poal
Vocal Federico Albiñana Vocal Gaspar Armengol Taló
Francisco Comas Singla Francisco Comas Singla
Gaspar Armengol Taló Federico Albiñana
abril 1921 a juny 1922 juliol 1 922 a setembre 1922
President José Molerá, Prior Ar. President José Molerá, Prior Ar.
Vicepresid. Juan Fontanals Boada Vicepresid. Juan Fontanals Boada
Secretan Feo. Salvans Armengol Secretari Feo. Salvans Armengol
Vicesecret. Vicesecret.
Tresorer Juan Marcet Palet Tresorer Miguel Marcet Poal
Comptador Miguel Marcet Poal Comptador
Vocal Francisco Comas Singla Vocal Federico Albiñana
Gaspar Armengol Taló Feo. Comas Singla
Federico Albiñana Gaspar Armengol Taló
octubre 1922 a novembre 1924 desembre 1924 a febrer 1927
President Dr.José Molera,Prior Ar. President Dr.José Molerá,Prior Ar.
Vicepresid. Juan Fontanals Boada Vicepresid. Juan Fontanals Boada
Secretan Feo. Salvans Armengol Secretari
Vicesecret. Vicesecret.
Tresorer Miguel Marcet Poal Tresorer Miguel Marcet Poal
Comptador Comptador
Vocal Federico Albiñana Francisco Comas Singla Gaspar Armengol Taló Emilio Badiella Ribas Benito Badrinas Poli Nicolás Talló Agulló Vocal
marzo 1927 a 19 marzo 1928 2 marzo 1928 a 28 junio 1928
President Dr.José Molerá, Prior Ar. President Dr.José Molerá,Prior Ar.
Vicepresid. Juan Fontanals Boada Vicepresid. Juan Fontanals Boada
Secretari Agustín Armengol Secretari Antonio Barata Rocafort
Vicesecret. Federico Albiñana Vicesecret. Federico Albiñana
Tresorer Miguel Marcet Poal Tresorer Agustín Armengol Jover
Comptador Benito Badrinas Poli Comptador Benito Badrinas Poli
Vocal Francisco Comas Singla Vocal Francisco Comas Singla
Gaspar Armengol Taló Gaspar Armengol Taló
Nicolás Talló Agulló Nicolás Talló Agulló
Emilio Badiella Ribas Antonio Barata Emilio Badiella Ribas
28 juny 1928 a 10 octubre 1929 1 1 octubre
President Dr.José Molerá,Prior Ar. President
Vicepresid. Juan Fontanals Boada Vicepresid.
Tresorer Agustín Armengol Jover Tresorer
Comptador Benito Badrinas Poli Comptador
Secretan Santiago Morera Ventalló Secretari
Vicesecret. Federico Albiñana Vicesecret.
Vocal Francisco Comas Singla Vocal
Gaspar Armengol Taló Nicolás Talló Agulló Emilio Badiella Ribas Antonio Barata Rocafort
1929 a 30 mar<j 1932
Dr.José Molerá,Prior Ar. Juan Fontanals Boada Agustín Armengol Jover Benito Badrinas Poli S. Morera Ventalló Federico Albiñana Francisco Comas Singla Gaspar Armengol Taló Nicolás Talló Agulló Antonio Barata Rocafort
30 marzo 1932 a 5 gener 1934
President Rector-regent
R.Sanahuja Mareé Vicepresdi. Juan Fontanals Boada
Tresorer Agustín Armengol Jover
Comptador Benito Badrinas Poli
Secretari Santiago Morera Ventalló
Vicesecret. Federico Albiñana
Vocal Francisco Comas Singla
Gaspar Armengol Taló Nicolás Talló Agulló Antonio Barata Rocafort
5 gener 1934 a 1 1 gener 1935
President Rect-regent R.Sanahuja M.
Vicepresid.
Tresorer
Comptador
Secretari
Vicesecret.
Vocal
Benito Badrinas Poli Agustín Armengol J.
S. Morera Ventalló Federico Albiñana Feo. Comas Singla G. Armengol Taló Nicolás Talló Agulló A.Barata Rocafort
1 1 gener 1935 a 19 juliol 1936
President Rector-reg. Ramón Sanahuja Vicepresid. Benito Badrinas Poli Tresorer Agustín Armengol Jover
Secretari Santiago Morera Ventalló
Vicesecret.
Vocal
Federico Albiñana Feo. Comas Singla Nicolás Talló Agulló A.Barata Rocafort
22 juny 1939 a 12 novembre 1943
President
Vicepresid.
Tresorer
Vocal
Secretar
Dr. Ramón Sanahuja Marcer, Ecónom
Benito Badrinas Poli
Agustín Armengol Jover
Jaime Brugueras Fontanals
Juan A. Vallhonrat Catá
Felipe Oliu Guix
Santiago Morera Ventalló
1 2 gener 1 944 a 1 5 gener 1 945 12 gener 1945 a 1 1 gener 1955
President Mn.Ramón Sanahuja M. President Rd.José Castelltort S.
Vicepresid. José Badrinas Sala Vicepresid. José Badrinas Sala
Tresorer Agustín Armengol Jover Tresorer Agustín Armengol Jover
Vocal Jaime Brugueras Fontanals Vocal J.Brugueras Fontanals
Juan A. Vallhonrat Catá Juan A.Vallhonrat Catá
Felipe Oliu Guix Felipe Oliu Guix
Secretari Santiago Morera Ventalló Secretari Santiago Morera Ventalló
22 desembre 1955 a 7 febrer 1957 2 maig 1957 a 26 juny 1957
President Rd.José Castelltort Soubeire President Rd.José Pons Piñol
(encarregat de la Parroquia
Vicepresid. José Badrinas Sala Vicepresid. José Badrinas Sala
Tresorer Juan A. Vallhonrat Catá Tresorer Juan A. Vallhonrat Catá
Vocal Jaime Brugueras Fontanals Vocal J. Brugueras Fontanals
Felipe Oliu Guix Antonio Blasi Canela Felipe Oliu Guix
Secretari Santiago Morera Ventalló Secretari Santiago Morera Ventalló
1 5 octubre 1957 a 9 febrer 1962 9 febrer 1962 a 23 maig 1966
President Dr.Jaime Llauger Xiqués President Dr.Jaime Llauger Xiqués
Vicepresid. José Badrinas Sala Vicepresid. José Badrinas Sala
Tresorer Juan A.Vallhonrat Catá Tresorer Juan A. Vallhonrat Catá
Vocal Felipe Oliu Guix Vocal Juan Joly Fontanals
, Antonio Blasi Canela Juan Pujáis Vallhonrat
Jaime Brugueras Fontanals Jaime Brugueras Fontanals Felipe Oliu Guix
Secretari Santiago Morera Ventalló Secretari Santiago Morera Ventalló
1 3 juliol 1966 a 2 desembre 1 968 2 desembre 1968 a 2 febrer 1971
President Rd. José Pons Piñol President Rd. José Pons Piñol
Vicepresid. José Badrinas Sala Vicepresid. José Badrinas Sala
Tresorer Juan A. Vallhonrat Catá Tresorer Juan A.Vallhonrat Catá
Vocal Juan Joly Fontanals Vocal Juan Joly Fontanals
Juan Pujáis Vallhonrat Juan Pujáis Vallhonrat
Jaime Brugueras Fontanals Jaime Brugueras Fontanals
Felipe Oliu Guix Felipe Oliu Guix
Secretari Santiago Morera Ventalló
22 febrer 1971 a 7 juny 1972 7 juny 1 972 a 1 4 desembre 1973
President Rd. José Pons Piñol President Rd.Juan Baguer Bonamusa
Vicepresid. José Badrinas Sala Vicepresid. José Badrinas Sala
Tresorer Juan A.Vallhonrat Catá Tresoreo Juan A. Vallhonrat Catá
Secretari Juan A.Pujáis Vallhonrat Secretari Juan A.Pujáis Vallhonrat
Vocal Felipe Oliu Guix Vocal Felipe Oliu Guix
José Rius Girona José Rius Girona
Juan Solá Brujas Juan Solá Brujas
Fco.Torredemer Malagarriga Francisco Torredemer
14 desembre 1973 a 10 juliol 1974 10 juliol 1974 a 14 febrer 1979
President Rd.Juan Baguer Bonamusa President Rd.Juan Baguer Bonamusa
Vicepresid. Vicepresid. Juan A.Vallhonrat Catá
Tresorer Juan A.Vallhonrat Catá Tresorer José Rius Girona
Secretari Juan Pujáis Vallhonrat Comptador Juan Solá Brujas
Vocal Felipe Oliu Guix Secretari Juan Pujáis Vallhonrat
José Rius Girona Vicesecret. Francisco Torredemer M.
Juan Solá Brujas Vocal Estanislao Simón Flores
Fco.Torredemer Malagarriga
14 febrer 1979 a 5 desembre 1984 5 desembre 1984 a 8 novembre 1985
President José Rius Girona President José Rius Girona
Vicepresid. Juan Solá Brujas Vicepresid. Mn.Juan Baguer Bonamusa
Tresorer Antonio Sanahuja Carreras Tresorer Antonio Sanahuja Carreras
Secretari Juan Pujáis Vallhonrat Comptador Juan Mollet Gibert
Vocal Antonio Escudé Torrente Secretari Juan Pujáis Vallhonrat
Domingo Carreras Puig Vicesecret.. Juan Solá Brujas
Juan Mollet Gibert Vocal Feo. Subirats Forns
Juan Vallhonrat Catá Ignacio Puig Aulí
Mn.Juan Baguer Bonamusa Domingo Carreras Puig Antonio Escudé Torrente
8 novembre 1985 a 21 mar? 1986 21 mar? 1986 a 10 mar? 1988
President José Rius Girona President José Rius Girona
Vicepresid. Mn. Juan Baguer Bonamusa Vicepresid. Mn.Ricard Masclans Pugés
Tresorer Antonio Sanahuja Carreras Tresorer Antonio Sanahuja Carreras
Comptador Juan Mollet Gibert Comptador Juan Mollet Gibert
Secretari Juan Pujáis Vallhonrat Secretari Juan Pujáis Vallhonrat
Vicesecret. Juan Solá Brujas Vicesecret. Juan Solá Brujas
Vocal Ir. Francisco Subirats Forns Vocal Ir. Francisco Subirats Forns
Ignacio Puig Aulí Ignacio Puig Aulí
Domingo Carreras Puig Domingo Carreras Puig
Antonio Escudé Torrente Antonio Escudé Torrente
Tt. Alcalde Josep Corominas Busqueta Tt. Alcalde Josep Corominas Busqueta
Regidora Consol Torres Vidal Regidora Consol Torres Vidal
President José Rius Girona
Vicepresid. Mn. Ricard Masclans Pugés
Tresorer Antonio Sanahuja Carreras
Comptador Juan Mollet Gibert
Secretan Juan Pujáis Vallhonrat
Vicesecret. Juan Solá Brujas
Vocal Francisco Subirats Forns Ignacio Puig Aulí Domingo Carreras Puig Antonio Escudé Torrente
Tt. Alcalde Josep Coraminas Busqueta
Regidor Consol Torres Vidal
Representant Filia de la Caritat
27 setembre 1988 a 17 juny 1993 1 7 juny 1 993 a 26 abril 1 995
President José Rius Girona President José Rius Girona
Vicepresid. Mn. Ricard Masclans Pugés Vicepresid. Mn.Ricard Masclans Pugés
Tresorer Antonio Sanahuja Carreras Secretari Juan Pujáis Vallhonrat
Comptador Juan Mollet Gibert Tresorer Antonio Sanahuja Carreras
Secretari Juan Pujáis Vallhonrat Comptador Juan Mollet Gibert
Vicesecret. Juan Solá Brujas Vicesecret. Juan Solá Brujas
Vocal Francisco Subirats Forns Vocal Francisco Subirats Forns
Ignacio Puig Aulí Miguel Font Roca
Domingo Carreras Puig Domingo Carreras Puig
Antonio Escudé Torrente Antonio Escudé Torrente
Repres. Filies de la Caritat Repres. Filies de la Caritat
Baixa representant Ajuntament
26 abril 1995 a 25 marql997 25 marq 1997 a setembre 1998
President José Rius Girona President Juan Pujáis Vallhonrat
Vicepresid. Mn.Ricard Masclans Pugés Vicepresid. Mn.Ricard Masclans Pugés
Secretari Miguel Font Roca Secretari Miguel Font Roca
Vicesecret. Juan Solá Brujas Vicesecret. Antonio Escudé Torrente
Tresorer Antonio Sanahuja Carreras Tresorer José Rius Girona
Comptador Juan Pujáis Vallhonrat Comptador Juan Solá Brujas
Vocal Francisco Subirats Forns Vocal Francisco Subirats Forns
Juan Mollet Gibert Juan Mollet Gibert
Josep Vidal Sanahuja Josep Vidal Sanahuja
Antonio Escudé Torrente Montserrat Pujáis Ginebreda
Repres. Filies de la Caritat Repres. Filies de la Caritat
setembre 1998
President Juan Pujáis Vallhonrat
Vicepresid. Secretari Vicesecret. Tresorer Comptador Vocal Mn. Josep Pausas Mas Miguel Font Roca Antonio EscudéTorrente José Rius Girona Juan Solá Brujas Francisco Subirats Forns Juan Mollet Gibert Josep Vidal Sanahuja Montserrat Pujáis Ginebreda Repres. Filies de la Caritat
Aquest llibre s’ha imprés ALS TALLERS D’ELECÉ,
Arts gráfiques,
A TERRASSA,
EL MES DE JUNY DE L’ANY 1999
